Castellfollit del Boix, Bages: Sant Pere i el Cogulló de Cal Torra

Aquest cop, el punt de sortida i arribada el tenim a Castellfollit del Boix, a la part sud-oest de la Comarca del Bages, a tocar de l'Alta Anoia, molt a prop de la C-37 entre Igualada i Manresa.

En el seu terme municipal, que forma part de línia divisòria de les conques de l'Anoia i del Llobregat, s'hi troben un bon grapat de restes arqueològiques com ara les Tombes de Cal Pessetero, el Dolmen de Can Marquet, els Túmuls de Clarena, els antics poblats ibèrics de Can Ximpis i de Vilaclara, les necròpolis de Can Paleta i de Maians i força més restes de l'època medieval.

La ruta d'avui té com a principal objectiu pujar dalt del Cogulló de Cal Torra (877 metres d'altitud), passant abans per l'església romànica de Sant Pere.

Som-hi. En menys de 20 minuts caminant cap a l'est per una pista asfaltada arribem l'església de Sant Pere. D'estil romànic, amb importants modificacions posteriors al seu interior i voltants, sota el seu altar s'hi varen trobar al 1985 una necròpoli amb unes quantes tombes tipus cista. De tota manera, el que nosaltres avui apreciem són les magnífiques vistes cap el sud que es gaudeixen des d'aquest lloc, cap a Montserrat, cap a la conca d'Òdena. No el varen pas triar perquè sí aquest indret!
Reculem per la pista d'asfalt i girem a la dreta abans d'arribar a Cal Compte. Són uns 20 minuts més per carretera asfaltada, encara que amb nul o molt poc trànsit, fins que just passat Cal Torra, que dona nom a molts indrets dels voltants, agafem a l'esquerra primer un corriol i després una pista de terra. Val a dir que l'aproximació fins a Cal Torra és molt bonica ja que davant, dalt, tenim el nostre objectiu d'avui, la Serra de Cal Torra amb la Punta de Palomes a l'esquerra i el Cogulló a la dreta (que es distingeix de seguida per una petita bandera que hi oneja).
La pujada per la pista de terra és molt suau i constant, passant per sobre d'on just acabem de venir. Anem tenint molt bones vistes. Quins verds! Som a Suïssa? Gràcies primavera.
Sota de la Punta de Palomes trobem la primera de les tres cabanes de pedra seca que visitarem avui. Hi creiem veure gravat l'any 1897 o 1891, el que ens parlaria de l'antiguitat que tenen algunes d'aquestes construccions, testimonis muts de quan tot el paisatge era ocupat per vinya i cereal.
Seguim gaudint del paisatge, veiem Can Vidales des de dalt i no triguem a passar al costat d'una gran roca que sembla una enorme escultura d'un cap amb un bon nas com els que dibuixava el desaparegut i admirat Krahn.
Queda poca per ser dalt de la carena i és en aquesta darrera part on tristament podem apreciar les terribles conseqüències del pas de motos i quads per aquest tipus de camins. Un bon tros de camí destrossat... S'ho han de fer mirar. No se'n donen compte?
Dalt de la carena, canvia la cosa i anant cap el Cogulló passem a un petit corriol que permet unes vistes fantàstiques que no ens abandonaran fins arribar al cim on hi ha una estelada, una cabana elevada de fusta per a la detecció dels incendis i el típic llibret per a deixar les teves impressions. Llàstima que la taula rodona de direccions està totalment esborrada i que avui hi ha una mica de boira, però tot i així el lloc és espectacular!: el Mollons, Montserrat, la plana del Bages, ... i molt més enllà fins els Pirineus. Verd arreu. Un lloc per a conèixer.
Reculem, però en lloc de baixar segui recta i arribem a una cruïlla on hi trobem una bona pedra vertical amb tot l'aspecte d'un menhir. El menhir del Cogulló. No n'hem trobat informació i per tant no podem donar més informació al respecte. Sembla que estem en un altiplà. Al fons, els Pirineus blancs ... Molt més a prop, Rajadell.
A partir d'aquí anem baixant xino-xano. Passem pel costa de Can Vidales i a l'esquera, al mig d'un camp de cereals, hi trobem la segona cabana de pedra. Molt maca també.
No gaire lluny, a només 100 metres pel camí, en una nova cruïlla, una roca vertical molt semblant a l'anterior. Sembla un menhir ..., però està clarament clavada al terra amb l'ajuda de ciment i no n'hem trobat cap referència. Si algú ens en pot aportar dades, seran benvingudes.
I uns 300 mestres més endavant, mig amagada a la dreta del camí, uns metres dins dels camps, hi trobem la tercera cabana de pedra seca d'avui. A diferència de les dues anteriors, està en mal estat. L'hi cal una propera restauració. Esperem que així sigui.
I avall avall ja tornem a ser a Castellfollit i acabem l'itinerari d'avui.

Per acabar, esmentar que en aquesta ruta la meitat d'ambotes, en Pep, ha tingut l'excel·lent companyia d'en Jaume i d'en Rafel, i que aquest darrer, gran coneixedor i trepitjador de les terres de l'Anoia, el Bages i la Terra Alta, entre d'altres, ha estat el pare de la ruta d'avui. Gràcies!

I això és tot. Esperem que us agradi i fins la propera, salut i botes.