Castellfollit del Boix Coll de Gossem cal Guilard, castell Sant Pere, Vilomara. Bages

Castellfollit del Boix, Cal Vila , Coll de Gossem, castell de Castellfollit, St Pere de Castellfollit. Passem pels preciosos corriols de Coll de Gossem i el de Cal Guilard que mena al castell i Sant Pere

Entretinguda i fàcil ruta pel sector occidental del Bages. Partim del mateix poble de Castellfollit, zona al costat de l'ajuntament on hi ha una font.
De seguida passem pel costat de santa Maria del Pla. Cal suposar que aquest petit temple s'aixecà per tal d'evitar el desplaçament dels fidels fins la parroquial de Sant Pere -per on passarem més tard- la qual queda ben bé a 1'5 quilòmetres del nucli.
Tombem pel vial de la dreta que baixa a passar per un petit nucli; al final d'aquest trenquem cap a l'esquerra. Passem pel costat de cal Zenon i tot seguint passem per entre les dues cases de ca la Constància, la nova i la vella.
Seguim per la nostra pista, travessem la pista més ampla que va cap a cal Prat i l'ermita de la mare de Déu del Roser, i ens endinsem en el gran pla de cal Vila. Voregem aquest mas per la dreta.
Al final del pla agafem el corriol que marxa pel llindar de la costa del Vila. Ja albirem l'extrem de la serra de Coll de Gossem.
Arribem a la carretera i la travessem per agafar un camí que marxa per l'altre costat, a l'extrem inferior del camp amb llindar de pedra seca. Aviat trobem una bifurcació i prenem a la dreta. Poc a poc pujant pel bosc arribem al Coll de Gossem, que no és un coll sinó un cim, entès com el punt més alt d'una serra. Justament ací és on comença el desplom de la costa. Gaudim de l'extensa panoràmica: Montserrat, l'Anoia i el Bages.


Seguim ara per l'agradable i llarg corriol que ressegueix el llindar de la costa. Passarem a ran d'un parell de miradors que se'ns obren d'entrada als plans de sota, on hi ha el mas de cal Tomàs, i també molt més enllà. A la fi anem a trobar una pista i la seguim fins el proper mas, cal Tinell. Un element remarcable que podem visitar és la tina gegantina adossada a l'extrem nord de la casa. L'estructura exterior és de planta quadrada però l'interior és circular. Podem veure-la mitjançant un esvoranc fet a la paret de llevant.
Continuem i sense complicacions arribem a la carretereta que puja des de Canyelles. La travessem i emprenem ara un preciós corriol. L'inici d'aquest no és pas mica prometedor, tanmateix la continuació ens sorprèn. Avança transversalment i planer per la costa. Ben traçat, entre generosa vegetació, amb diversos graons que fan més còmode la progressió. Passa per la base d'espadats rocams. Gosaria dir que aquest corriol és l'antic accés fins la parroquial de Sant Pere per les cases més a ponent del poble.
Depassem el mig enrunat mas de Cal Guilard, i des de sobre mateix albirem l'enyorat Coll de Gossem, l'Anoia i Montserrat.
Seguim progressant pel corriol. A damunt mateix hi tenim Sant Pere de Castellfollit. De fet ens hi podem atansar amb quatre gambades, però ja hi anirem; ara ens dirigim cap el castell.
Guanyem un planell en el que hi reposa un gran dipòsit circular molt vell, i prenem el corriol que marxa per la dreta del dipòsit.
Aquest corriol fa un recorregut circular al voltant del castell, les poques restes del qual podem albirar cap amunt, a la nostra esquerra. Quan gairebé hem complert la circular del turó del castell, prop ja del dipòsit, prenem un corriol que es desmarca esbiaixat cap enrere del nostre. Fem un anar i tornar fins el flanc nord dels vells murs. Veritablement deuria ser un castell ben inexpugnable, si més no la part més encimbellada.
Del planell del dipòsit agafen el fressat corriol que s'enfila de front i guanyem el gran pla del darrera del cementiri.
Per l'estret pas de l'esquerra anem a sortir a la porta a redós de la façana de Sant Pere. La porta d'entrada al temple presenta un parell de bonics capitells a cada banda. Aquesta és ben possible que la trobeu oberta. La casa parroquial adossada és habitada per una entranyable i simpàtica família que en té cura.
Revoltem l'edifici pel tancat de l'hort i anem a buscar un corriol que baixa per tramuntana de biaix cap a ponent. Curt tram ombrívol i fresc. Ens deixa en un camí més ample, que anem seguint.
Arribem a davant de la finca tancada de can Vilumara. El camí passa entremig dels edificis que acullen bestiar, però han tancat el pas per motius -diuen- sanitaris i espai privat. Cal anar a revoltar la propietat per la dreta. Seguim doncs pel llindar dels camps, atansem la carretereta que va a Fontanelles, can Maçana i Rajadell, i la seguim cap a l'esquerra amunt.
Anem a parar a l'entrada del davant de can Vilumara. Allí mateix deixem la carretera i ens fiquem cap a la dreta entre el bosc i el camp. Enfilem una costa pel dret. Anem a sortir a un camp erm. El travessem, i un cop atansada la pistota que puja, la seguim costa amunt també a l'esquerra.
Arribem a la pista principal que surt de Castellfollit pel nord; és el camí dit de can Vidales, que és un mas de poc més amunt. Tanmateix aquesta bona pista puja cap dalt el Cogulló de cal Torre.
Només ens cal seguir aquesta pista i arribar al poble des d'on hem començat