Castellfollit del Boix, Rigolfes, Clot del Grau, Sant Jaume, Regordosa, torre del Moro, font de cal Prat, Vilaclara. Bages

La ruta en principi comença al camí de can Prat o de les Maioles, al costat d'un dipòsit d'aigua i l’antic pou de petroli (*). Hi ha un gran espai per aparcar. Queda al costat mateix de la carretera BV-1081 de Castellfoliit del Boix a Maians, a uns quatre-cents metres del poble.

Descripció de l'itinerari

Comencem a baixar per la pista que en surt en direcció NW. A menys de tres-cents metres, sota d'una línia elèctrica de BT surt un corriol que es fica dins el bosc en la mateixa direcció que portem, l'agafem. A uns cent metres seguim el rastre menys marcat del corriol que se'n va per l'esquerra i baixa a un camp (el corriol que se'n va més per la dreta és més marcat, però la baixada final és més sobtada). Saltem al camp i el seguim per la vora fins la pista.
Seguim la pista en baixada. Passem pel costat de Cal Zenon i arribem a la carretera de Castellfollit a Aguilar de Segarra (Castellar), al lloc anomenat Clot del Jep.
La seguim cap a l'esquerra i a pocs metres la deixem per tirar per la pista que s'enfila amunt a l'esquerra. Seguim uns sis-cents metres per la pista principal més o menys en direcció W. Arribem al collet de les Tres Forques i la cruïlla amb el camí que ve de la pista de les Maioles.
Continuem per la pista principal i arribem a una colladeta-cruïlla de camins; agafem la que marxa pel costat obac a l'esquerra. Arribem a les runes de cal Rigolfes. Aquí admirem dues tines, i una antiga rampa de fusta escalonada per accedir a l'entrada de dalt d'una d'elles. També es poden apreciar les boixes a la part inferior. Veritablement en aquests verals s'hi havia conreat molta vinya.
Seguim cap a ponent, el camí fa una giragonsa i al cap de poc arribem al petit nucli dels Masos del Clot del Grau. La primera casa a la dreta és El Grau. Hi veiem un rellotge de Sol del 1981, un contrafort i una tina molt gran en la que s'hi ha obert un portal lateral.
Continuem i arribem a cal Plaixats. Aquí hi veiem tres rellotges de Sol. Rere la casa, apartat, hi ha el forn de cal Plaixats, que encara s'encén per coure-hi peces de ceràmica. Els rellotges i altres elements s'han cuit en aquest forn. Al panell fet de rajola hi figuren les quatre cases del Clot i l'esglesiola. Molt a la vora hi tenim el templet de Sant Jaume del Clot, que no hem pogut visitar perquè a cal Plaixats no hi havia ningu. Dalt d'un dels contraforts hi ha una espitllera.
Seguim per la bona pista i anem al Portell del Grau 2. La pista transversal va cap els molins de vent i una sortida de parapent. El ramal de la dreta és per pujar al mas del Serrano. Naltros agafem un corriol boscà que segueix paral·lel per l'esquerra de la pista, anem a parar a una altra pista i l'agafem cap a l'esquerra.
Trobem un refugi de fauna. En veurem més (cap a la torre del Moro), com també de bassetes amb aigua. Degut a la sequera dels migrats cursos fluvials cal ajudar la fauna per tal que no migri i se'n perdi la riquesa autòctona.
Allí tombem a l'esquerra i trobem camps. Cal seguir pel llindar esquerra del camp de baix. Al cap de poc saltem al corriol/rasa que segueix pel bosc. Després tornem al llindar del camp. Els mapes aquí pinten un camí, que ara està totalment engolit pels conreus i no en queda rastre.
Si posem atenció descobrirem un pou per a preparar el blauet, i a uns metres a l'esquerra una barraca de vinya. Val la pena que us hi acosteu. Les barraques de l'altiplà de Castellfollit presenten moltes d'elles una característica que no és present -tret d'algun cas- en les barraques del pla de Bages. Es tracta d'una sortida de fums per tal d'encendre foc a l'interior. És de suposar que a la zona, en determinats moments de l'any hi fa un fred que pela (o l'hi feia, un segle enrere). Tanmateix no es devia encendre gaire el foc, ja que les pedres no estan ennegrides.
Arribem a una pista i la seguim cap a l'esquerra. Trobem la casa de Regordosa enfilada al costat de tramuntana. Hi ha estadants de cap de setmana, per tant cal ser curós. Val la pena però acostar-se a la façana i admirar tres llindes amb les dates 1281, 1581 i 1781. Aquest mas és molt antic. Si hi doneu la volta veureu elements i traces de la seva antigor. Un tros al nord hi ha un edifici mig enrunat amb les tines.
Seguim per la pista fins una cruïlla i anem cap a la dreta per visitar tres elements interessants. Hi ha un altre refugi de fauna. És millor no acostar-s'hi. Naltros anem cap a la torre del Moro. Aquest és el nom popular, tot i que sembla que ha tingut altres usos. Tot anant a la torre val la pena acostar-se a la barraca que veurem a l'esquerra. El sostre és embigat, i l'interior molt interessant. Tanqueu la porta un cop visitada. I si continueu baixant cap el camp de la barraca estant, travesseu la primera llenca i a la paret de la feixa hi descobrireu diversos seguers, que són unes fornícules practicades a la paret de pedra seca per encabir-hi arnes de canyissat. N'hi ha tretze. Aneu amb cura si el cereal és crescut.

Continuem i arribem a la superba Torre del Moro, com resa el panell. Es dubta de la seva antigor perquè la seva estructura roman ben estable, però no es pot descartar que ja existís aquí una torre de guàrdia, ja que domina visualment una gran extensió de terreny.
Reculem fins la pista i la seguim cap a la dreta. Ignorem la propera cruïlla a l'esquerra i seguim de dret. La pista fa una revoltada i segueix pel costat del filat que tanca i protegeix del senglar la finca de vinya de cal Paleta. Dins hi ha diversos jaciments arqueològics.
Parem atenció i descobrim un corriolet que s'escola a l'esquerra entre la vegetació a travessar la rasa de cal Prat, que s'enfila cap a la font. Al costat d'aquesta hi ha la teuleria i un bell exemplar d'alsina. La font raja. Al fons de la coveta hi podem llucar una imatge de la Moreneta en una peça de mosaic. L'aigua és molt clara.
Seguim pel camí que va marxant en la direcció que portàvem. Travessa una llenca que uneix els camps i continua per l'altre costat encara que no ho sembli. Altra volta pel costat del filat anem a parar a la pista de les Maioles. La seguim cap a la dreta. Al cap d'uns metres trobem una bifurcació i l'agafem a la dreta, i seguint cap a la dreta, remuntem una lleugera elevació i aviat veiem vestigis de civilització antiga. És el jaciment de Vilaclara. Aquest lloc havia estat habitat pel cap baix des de l'ibèric antic i mig (*). Algunes de les grosses pedres treballades que podem veure són contrapesos d'antigues premses.
Seguim per aquest camí i al cap de poc trenquem a l'esquerra per avançar entre els dos grans camps i anar a la pista, o bé des de Vilaclara reculem fins la principal per seguir-la ja fins l'aparcament on hi ha el dipòsit des d'on hem iniciat la caminada. En el primer cas estalviem la meitat del pas per la pista, que si fem tota la tornada per ella són 1,4 quilòmetres.

El GPS sempre és recomanable, però en aquest cas tindrem cobertura de xarxa, i amb les indicacions donades, la ruta no presenta cap dificultat.

Punts d'interès:

Torre del Moro:
Aquest és potser l'element més singular de la ruta, potser per ser el més vistós. Fa patxoca. Està molt ben conservada exteriorment. Pel dedins ja solament podem veure el mur i els encaixos practicats per tal de sostenir una segona planta i potser una tercera, a més d'allò que sembla una caixa d'escala o una canal per a baixar la farina. No es pot afirmar fefaentment quin és l'origen car hi ha més d'una hipòtesi. Una d'elles sosté que va ser un molí fariner de vent, cosa plausible, però també ho és que ja existís la torre des del temps de la reconquesta.

Barraca de la torre del Moro:
Quan anem a la torre del Moro la podrem veure a sota el camí a mà esquerra. Té la teulada de teula a un vessant, encanyissat i embigat de fusta. Presenta molt bon estat. Podria constituir un refugi. Hi ha lleixes i fornícules, fins i tot una paella, i en un dels escaires hi ha habilitat un tiratge pel foc a terra. Aquest detall és present en d'altres barraques de la zona, senyal que el fred hi és roent en determinats moments.

Sant Jaume del Clot del Grau:
D'origen romànic del segle XII, actualment ben transformada.
Tinc entès que la senyora del mas del davant (Plaixats) deixa la clau per a visitar-la. Naltros no hi vam trobar ningú, tret d'un gosset que ens bordava

Rellotges de sol del Clot del Grau:
A la façana sud de la pallissa de cal Plaixats, any 1925. A la façana de la casa n'hi ha un altre del 1997. Al pati del davant un altre, amb curioses dites referides al rellotge i al temps. En un cobert de cal Grau n'hi ha un altre del 1981. Totes les peces d'aquests rellotges s'han fet sobre rajoles cuites al forn de Pleixats.

Cal Pleixats:
Al mas hi ha una teuleria activa intermitentment

Pou de blauet:
Dóna al camp, molt proper a la barraca dels camps de Regordosa. A les vinyes, a més de l'element més destacat que són les barraques, s'hi construïen petits aljubs per a preparar el blauet. Es tracta de cavitats excavades al terra, de parets allisades i cobertes, amb una boca per dalt o per la part superior d'un costat, com és el cas.

Mur de feixa amb seguers:
Sota mateix de la cabana de la torre del Moro hi ha un mur de feixa; allí s'hi troben 13 seguers amb llinda plana, alguns s'han cegat amb pedres. S'utilitzaven per a col·locar-hi arnes de canyissat.

Mas i tines de Regordosa:
Es tracta d'un mas d'origen medieval. El portal d'accés a l'edifici és format per un arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha esculpit un escut de pedra on hi ha gravat el número 1281, cosa extraordinària. Al damunt figura un ressalt de pedra amb el número 1944 gravat. Un és l'any de l'origen (cal suposar) i l'altre el de la darrera reforma? També presenta dues llindes de sengles finestres amb els números 1581 i 1781. Curiosa coincidència la del 81.

Font i teuleria de cal Prat:
A la font hi ha un estancat d'aigua clara cobert, que la fornícula del fons conté una imatge de la Moreneta. A sobre mateix però no visible des de la font hi ha el gran mas de cal Prat i la capella de la MdD del Roser.

Necròpolis i hàbitat de cal Paleta:
S'ha de ser curós si es visita, ja que queda dins el tancat de la finca de cal Paleta; tanmateix hi ha una tanca practicable, ja que només és fermada amb filferro. És datada entre els segles V i VIII. Del 1995 al 2000 es van excavar i estudiar quatre tombes, i se'n van documentar altres set. S'hi ha fet quelcom des d'aleshores? En una habitació de l'hàbitat es va trobar un tresoret format per nou mancusos d'or del segle XI, del temps de Ramon Berenguer I o Berenguer Ramon I (monedes)

(*)Jaciment de Vilaclara:
Es tracta d'un assentament de caire agrícola format per tres grans espais. Alguns elements de l'activitat agrícola com és un cup amb una canalització, elements relacionats amb el premsatge, i un forn de pa. L'espai fou ocupat des de l'ibèric antic i mig (segle IV aC) una altra ocupació d'època romana republicana, i una tercera tingué lloc a l'antiguitat tardana (segles VII-VIII), de la qual corresponen la major part de les estructures localitzades (mapes de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona)

(*) Pou de petroli. Informació extreta del portal patrimonicultural.diba.cat
Antiga perforació petrolífera que es va dur a terme l’any 1962. Actualment s’observa un espai quadrat tancat amb una tanca metàl·lica de 50 cm d’alçada i al seu interior unes portes de ferro tancades on hi ha l’antic pou. Els treballs de perforació van assolir els 2.450 metres de profunditat.

La Barraca. No em cansaré de glossar i manifestar la meva admiració i veneració per aquesta senzilla i a l'hora extraordinària construcció, ara abandonada i mig perduda (o del tot) entre camps i bosc on "antany" havien florit les vinyes. He entrat en tres barraques de la zona i a totes tres hi ha un element comú, el qual no és gens habitual en barraques d'altres zones del Bages. Es tracta de la xemeneia, més aviat una sortida de fums, situada a l'escaire dret o esquerra de l'entrada. Senyal que la zona és freda.