CASTELLGALÍ (ENTORNS)

Excursió circular de 2 hores i mitja aproximadament, per anar al Castell de Sant Vicenç de Castellet, vorejant després la serralada per una pista forestal, per acabar sortint a la urbanització Mas Planoi de Castellgalí.
(Tenir cura de seguir el GPS-RUTA els primers 3 quilòmetres al passar pels polígons)

La sortida la farem des de l'Església de Castellgalí. Baixarem fins a la rotonda i allí girarem a la dreta en direcció a l'urbanització de Mas Planoi. Passats uns 150 metres deixarem les bústies de correus a la dreta i agafarem un camí de terra a l'esquerra.
Seguirem el camí, el qual ens portarà a un desnivell de baixada fins el polígon de Sant Vicenç de Castellet. Allà agafarem un camí asfaltat fins al trencant de la dreta pel carrer del Clot del Tufau a un altre polígon (les Vives). Aquest tram és important estar pendent del GPS-RUTA, ja que els polígons construïts han malmès tots els camins i corriols antics de la zona.
Pugem a la dreta pel Polígon de les Vives (seguim amb camí asfaltat) fins a trobar un indicador de sender local de trencant a la dreta cap al Camí vell de Castellet. A partir d'aquí agafarem el corriol fins arribar a dalt del Castell. Les portes de ferro de l'accés a l'ermita Mare de Déu de Castellet i del Castell estan tancades. Per baixar agafarem el camí asfaltat que ens portarà al polígon, però ara més amunt. Un cop allà trencarem a la dreta (seguim pendents del GPS-RUTA)on al cap d'uns 300 o 400 metres empalmarem amb una pista forestal amb sentit ascendent que ja no deixarem. Arribarem al Serrat de la Beguda, que és un conjunt de cases i masies des del qual observarem tota la vall de la riera de Castellet i al fons l'església de Castellgalí des d'on hem sortit.
Seguint aquesta pista forestal i sense deixar-la, arribarem a una intersecció. Hem de girar a la dreta de la cruïlla, la qual ara amb descens passarem per unes masies, amb Montserrat a la nostra esquena. Aquest camí ens portarà després d'un petit ascens a la urbanització del Mas Planoi. Ja des de la urbanizació agafarem el carrer de les Vinyes o el carrer del Camí de Montserrat (seguir GPS-RUTA per no perdre'ns per la urbanització) que ens portarà a l'Església des d'on hem iniciat la caminada.

DADES HISTÒRIQUES
El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una fortificació a Sant Vicenç de Castellet. Al costat de la torre es troba l'ermita de la Mare de Déu de Castellet. Just a sota del turó hi ha les anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, un conjunt de petits turons especialment singulars formats per marges de coloració blavenca.
El castell s'edificà per a defensar un terme anomenat Castellet de Bages que comprenia pràcticament el territori de l'actual Sant Vicenç de Castellet.
És documentat l'any 1001. Degué ser aprisiat per un personatge que adquirí la propietat en alou. Devia tenir el domini eminent del castell i més tard traspassà els drets al Bisbat d'Urgell que, al cap de dos segles, el vengué als comtes de Barcelona que en detingueren el domini eminent mentre diverses famílies exerciren el domini feudal. L'any 1099 en la butlla del papa Urbà II al bisbe Ot d'Urgell se cita Castellet com a propietat a Manresa exceptuant la jurisdicció parroquial del bisbe d'Osona. Aquesta propietat tant llunyana devia ser difícil de controlar pels bisbes urgellencs i, el 1179, el bisbe Arnau de Preixens vengué el castell al rei Alfons I el Cast. Així passà al domini comtal.
Els comtes infeudaren el castell a una família cognominada Castellet; degut als diversos castells i famílies que reberen aquest nom, no es documenta de manera segura fins al 1277: un Guillem de Castellet, assassinat en ser destruït el castell que es reconstrueix i la família continua en la persona de Bertran de Castellet. El 1279 posseïa el castell Humbert de Rocafort, castlà de Castellbell casat amb Sibil·la de Castellet. La família continua amb el domini del castell fins al segle XVI, Introduint-s'hi altres cognoms (els Cirera, els Segalers i posteriorment els Muntanyans) per casament o adopció. El 1343 la família Cirera adquirí del rei Pere II el dret alodial i directe que tenia el rei. A mitjan segle XVI apareix un Onofre de Cardona com a senyor de Castellet i per matrimoni passà a la família Amat de Terrassa que foren senyors del castell fins al segle XIX, quan s'aboliren les dependències senyorials.
(Documentació Vikipèdia)