Arqueoruta; Font de Castellitx, Esglessia de la Pau i Talaiot de Son Coll pel Camí de Ses Mates

Petita bassa

Sementer

Trobam en aquest punt una intersecció amb un sementer que deixam a mà dreta, continuam pujant uns metres per visitar una petita bassa i després retornarem en aquest punt per agafar la dreta (de tornada) que ens conduirà directes a la Font de Castellitx i el safareig que té al costat.

Pouet

Trobam un pou que forma part del Sistema Hidraulic de Sa Font de Castellitx d'en Barra d'Or

Barrera

Passam pel costat de la barrera per anar a visitar l'antic sistema hidràulic que es troba una mica més endavant amb un pou, síquia i un antic moli que no trobam per trobar-se enterrat entre la immensitat de l'espessa vegetació que té al seu voltans (Hem esborrat el tram de la cerca)

Antiga era

Ara es una plaça i serveix també per aparcar però originaiament era una era

Intersecció

Trobam la carretera una vegada pujat el camí de pedra que arriba a ella, continuam per l'esquerra (a l'anada)

Son Coll

Segons la descripció de Miquel Sastre Pujol al llibre publicat l'any 2000 anomenat " POSSESSIONS D'ALGAIDA" es refereix de la següent manera a aquesta possessió: "..Està situada al quarter II i confronta a tramuntana amb establits que antigament pertanyien a la possessió i amb un bocí del camí que més enllà de sa Mata Escrita menava a Castellitx. Per tots els altres indrets quedava envoltada per les terres de Son Coll Vell o per primitius establits que deriven de la vella possessió. Pel cadastre de I'any 1603 sabem que era propietat dels germans Coll -d'aquí el topònim.." "..Les cases de Son Coll Nou, les dels amos i la residència dels senyors, juntament amb la veïna Son Coll Vell, formen un gran nucli situat damunt un turonet que domina tota la contrada. Les cases dels amos estan orientades a mestral, d'esquena a les de Son Coll Vell.."

Talaiot de Son Coll

Talaiot aillat sense columna central i que ha sofert un darrumbament a la part posterior darrerament que tapa un modern corredor construït en direcció a unes cases en ruïnes i d'us ramader segurament. Actualment i després de nombroses investigacions l'època talaiòtica està datada entre el 850 i 500 adc i en la coneguda etapa de ferro, encara que hi ha un constant procés de reassignació a la cronologia clàssica fins ara coneguda.

Barrera lateral

Trobam al costat una barrera, continuam dret

Intersecció

Agafam el camí de la dreta que seguirem només unes passes

Pas aportellat

Punt de pas

Trobam molt brut l'acces a la part posterior d'un gran sefereig que es troba amagat entre la vegetació ple de l'aigua de la Font de Castellitx

Cantonada del sefereig

Arribam aquí per veure el botador a una cantonada del safareig que no és visible llevat d'aquest punt per estar envoltada d'espessa vegetació per on accedim del camí entre la font i la sortida (aquest petit tram està esborrat per error)

Font de Castellitx

Trobam molt amagada per la vegetació que la tapa i miram de retirar una mica per accedir a la seva boca que trobam plena d'aigua que és la que a través d'una síquia omple el safareig que hi ha al seu davant. Reproduïm de la pàgina Fonts de Mallorca la descripció següent: ".. El pou mare se troba adossat a una paret seca, no té coll, és rectangular i de petites dimensions. És possible que entre el pou mare i el darrer dels pous d'aireig localitzats n'existís un altre ara condemnat. Antigament amb la seva aigua se movia un molí hidràulic.."

Intersecció

Arribam ala carretera que agafarem per l'esquerra i retornar a Castellitx

Pou Públic del Camí de Sa Mata Vella

Trobam un pou amb una pica i sefereig al costat que antigament era d'us públic. Actualment té instalada una bomba electrica per treure l'agua mecanicament

Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

Lletgim a la font de Wikipedia el seguent: "..Culminada la Conquesta de Mallorca, calia poblar el territori de nous colons per treure'n rendiment. Atès que sembla que en aquell temps a Mallorca no hi havia viles, una primera estratègia de colonització fou la de poblar totes les alqueries i rafals existents i distribuir arreu de l'illa tot un seguit d'esglésies rurals per a aquests pobladors. Així, la butla d'Innocenci IV del 1248 establí la creació de 28 parròquies a la Part Forana, una de les quals fou l'església de l'alqueria de Castellitx, inicialment sota l'advocació de Sant Pere i Sant Pau.." La podem visitar la tercera festa de Pasqua, que roman oberta al Pancaritat on participen els veinats d'Algaida que hi van en romeria.

Intersecció

Deixam el camí que condueix a Algaida per la nostra esquerra per anar a visitar una petita bassa de camí al Puig de Castellitx