Castellnou de Bages Cara Cremada

Si cliques a sobre el nom de l'excursió podràs veure les fotos

Sortida de Castellnou de Bages>Turó dels Cellers> Turó de la Torre ó dels Moros>Portell de Colldeforn>Puig de Sants>Viladelleva( Viladelleva és una entitat de població del municipi de Callús, a la comarca del Bages.La caseria, situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal, a 6 quilòmetres del nucli urbà, forma una vall entre el puig de Roma, el puig de Sants i la riera de Bellver. Santa Maria de Viladelleva: una petita ermita preromànica, tot i que l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana, del segle XIII.Consta d'una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta de ponent és precedida d'un porxo.Viladelleva està documentat des del 1025. A finals del segle XIX la vinya esdevé el cultiu principal, fins que l'epidèmia de la fil•loxera mata els ceps. L'any 1936 es profana la capella i resta sense culte fins el 1962, quan Jordi Planas, propietari de Cal Ferrer, l'adquireix per restaurar-la i mantenir-hi el culte..... >Cal Pascual>Turó de l’Aguilar>Els Cellers de la Figuerola> Castellnou de Bages .)...
Biografia
Nascut en el sí d'una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l'explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als 12 anys va perdre la mare a causa d'un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada.
Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre el seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó.Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà a les lluites obreres del Berguedà. Va participar a la Revolta de l'Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la guerra civil espanyola. Durant la guerra s'allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d'Aragó i el front del Segre.[5] S'exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d'Argelers, d’on va fugir.
En plena Segona Guerra Mundial, l'any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L'any següent s'escapà i s'incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se'l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d'Honor, que ell va rebutjar.
Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d'alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d'atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d'un accident. L'any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l'interior de Catalunya.
El 7 d'agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.