Castellnou de Bages - Turó de la Torre o Castellnou (100 Cims) - Ruta del maquis

La ruta d’avui comença a Castellnou de Bages, deixarem el cotxe al costat del nucli històric on trobem l’església de Sant Andreu, l’ajuntament i el Museu dels Maquis.

Aquesta zona és coneguda per ser el refugi dels últims maquis i va ser on van assassinar a Ramon Vila “Caracremada” a la masia de la Creu del Perelló el 1963. Hi ha una ruta identificada com a Ruta dels Maquis que recorrerem en gran part i quan estàs caminant pots imaginar perquè van triar aquest lloc, al bell mig de Catalunya i alhora tan recondit, tens la sensació d’estar una mica a la fi del món sense gaire vida al voltant.

La masia de la Creu del Perelló, ara en ruïnes i amb unes vistes privilegiades de Montserrat, queda sola, envoltada de camps i bosc i lluny d’altra zona habitada.

La ruta va per una pista força ampla (GR-179), apta per vehicles gairebé tota, encara que no ens hem creuat amb cap i a ple sol, sort que ahir va ploure i han baixat molt les temperatures.

El Turó de la Torre o Castellnou forma part de la llista dels 100 Cims de la FEEC i està a 624 m, hi trobem una torre circular del s.XI d’uns 12 metres d’alçada amb funció de vigia ja que manté contacte visual amb el castell de Balsareny i té vistes panoràmiques des dels Pirineus a Montserrat.

Seguidament pujarem al Turó de les Pinasses on tenim una bona vista del Turó de la Torre.

Seguim per la pista vorejant els camps fins arribar a la masia de la Creu del Perelló, lloc clau de la ruta dels maquis, ja que va ser el lloc triat per aquests com a base-refugi, després de que al 1945 la Guàrdia Civil matés el matrimoni de masovers i dos maquis que s’hi amagaven, tots ells descansen al cementiri de Castellnou.

A partir d’aquí seguim el camí força planer donant la volta al camp de davant de la masia fins a començar la baixada cap a la riera de Vallverd, totalment seca.

Després d’un altre tram de pujada arribem a les ruïnes del barri del Putxot, un conjunt de 10 cases del segle XVIII dedicades al cultiu de la vinya i el vi, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i l’abandonament del Putxot, que quedà totalment despoblat a mitjans del s. XX.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot

Des d’aquí busquem el camí més curt per tornar a l’inici ja que no queda res per veure i anar seguint més pista no té gaire interès.

La veritat és que la ruta val més la pena per l’interès històric que “muntanyenc”. Tret de punts concrets on hi ha molt bones vistes, la majoria del camí no veus gaire cosa, ni tan sols Montserrat, que deixem enrere al principi i es va veient ocasionalment.