Castelló - Portella del Xato - Molló Puntaire - Font de Navaies - Coll de la Basseta - Corral de Ca la Torre - Castelló

Bonica excursió per la Serra del Mestral sortint des de Castelló (Vandellós). Pujada pel Camí de la Portella del Xato per assolir el Molló Puntaire (727 m) on, en un dia clar, podrem gaudir de grans panoràmiques. Tota la costa, des del Delta de l'Ebre fins més enllà de Tarragona, i tot un seguit de serres i cims inacabables: Montsià, Serra d'Irta (Castelló) els Ports, Serra de Cardó, Serres de Pàndols i de Cavalls, el Montalt, Mola de Genessies, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, Serra de Llaberia, Montsant, Muntanyes de Prades, Serra de Miramar, el Montagut...
La tornada l'hem feta per la Font i el Mas de Navaies, el Coll de la Basseta, i els Graus de Vandellós.

Itinerari:
Castelló, Camí dels Graus de Castelló (GR-192), Collet de la Creu, Caseta de Pere Bou, Camí de la Portella del Xato, Portella del Xato, Carena de la Serra de Mestral, Molló Puntaire (Cim culminant), el Bolet, Pla de la Roca de l'Heura (PR-C-92), Font de Navaies, Mas de Navaies (runes), Coll de la Basseta, Collet del Corral de Ca la Torre (GR-192 i PR-C-92), Corral del Coixet, Graus de Vandellós, Sender de la Font del Beltran, Castelló.

Descripció de la ruta:
Sortim de Castelló per una pista que va cap al sud seguint el GR-192. De seguida es bifurca i seguim per la dreta un camí ample bastant malmès (GR-192) que aviat tira amunt en forta pujada i fent algunes llaçades. Estem seguint l'anomenat Camí dels Graus de Castelló. Arribem al Collet de la Creu i aquí deixem el GR-192 que marxa per un senderó a la dreta. Nosaltres anem davallant suaument per la pista encarats a la Serra del Mestral que tenim davant mateix. Baixem cap a la fondalada de les Obagues de l'Irla passant per la caseta de Pere Bou. Arribem a la pista que puja des de Masriudoms i la seguim per la dreta. Al cap de poc deixem aquesta pista més marcada i girem a l'esquerra per agafar el Camí de la Portella del Xato, que ja puja decididament cap a la serra i aquí sí que hem de posar-hi ganes ja que la pujada és ben dreta. De totes maneres, el camí és ample i anem amunt sense cap entrebanc. Gairebé a dalt, passem per davall d'una gran balma que veiem suspesa al mig d'un altiu penyal. Quan ens falten pocs metres deixem la pista i fem drecera grimpant per entre les roques.

Portella del Xato. Som a la llarga carena de la Serra del Mestral i ja se'ns obren les vistes cap a la banda de mar. Seguim el fil de l'ampla carena cap a ponent (senyals grocs). En menys d'un quart d'hora ja som a tocar del cim i ens acabem d'enfilar fins dalt.
Molló Puntaire (727 m) cim culminant de la Serra del Mestral. Ens hi estem una bona estona ja que avui tenim un dia clar, sense gens d'aire i amb una temperatura primaveral.
Després de gaudir de les grans panoràmiques des de dalt del cim, davallem per l'altra banda i seguim per la carena cap a ponent. El senderó ens porta cap a unes roques curioses on trobarem el pas per iniciar la baixada. Estem a la zona anomenada del Bolet. Baixem dret fent unes quantes giragonses i de seguida el camí s'aplana i es fa més còmode. Arribem a una gran explanada que s'anomena Pla de la Roca de l'Heura. Aquí veiem un pal indicador i enllacem amb el PR-C-92 que ve des de l'Hospitalet. Planegem cap a ponent seguint el PR i arribem a la Font de Navaies. Veiem que hi raja una mica d'aigua que cau en dos grans bassis que hi ha davant la font. Aquesta aigua és conduïda per un tub fins al Coll de la Basseta per omplir una bassa dels bombers.
Seguim cap al Collet de Navaies i abans passem per sota les runes del mas, restes que veiem dalt del turó. Baixem suaument cap al Coll de la Basseta amb la seva bassa plena d'aigua que hem esmentat abans. Encara abans d'arribar-hi trobem un pal indicador que ens assenyala un senderó que baixa cap a Llèria.

Coll de la Basseta, un important encreuament de camins i pistes (Pal indicador). Primer, a l'esquerra cap al sud, un camí baixa cap a la feréstega fondalada del Barranc de Llèria (a baix sabem que hi ha les restes de l'antic Mas de Llèria i la font del mateix nom). Si seguíssim aquesta llarga barrancada faríem cap a mar just pel mig de la C.N. Vandellós II. A la costa podríem enllaçar amb el GR-92. Al sud-oest marxa una altra pista que més endavant davalla cap al Barranc de Lleriola. Aquest barranc, quan arriba a l'Acampador, pren el nom de Barranc de Cap de Terme (també es coneix com a Barranc de les Forques) i arriba al mar a l'Almadrava separant els termes de Vandellós i de La Cala. O sigui, el Baix Camp i el Baix Ebre.

Nosaltres seguim la pista planejant cap al nord-oest (PR-C-92) i aviat trobem una bifurcació (Pal indicador). La pista de la dreta és la mateixa que hem creuat abans a les Obagues de l'Irla i que puja de Masriudoms. Seguim la de l'esquerra i de seguida fem cap al Coll del Corral de Ca la Torre, on tornem a trobar un altre encreuament de pistes i també retrobem el GR-192. El GR, que puja de Castelló, segueix cap a les Moles del Taix i després cap al Baix Ebre. La pista que segueix per l'esquerra és el Camí dels Taixos. La de la dreta és la que puja de Vandellós. No en seguirem cap d'elles. Pel costat de les runes del Corral marxa el GR i el PR per un sender que planeja per la vora del Tossal de Penjabudells i segueix cap a la punta dels Dedalts. Però allà no hi arribarem. El sender torna a sortir a la pista en un encreuament on deixem el GR-192 (aquest se'n va cap a Castelló pel Coll de la Creu) i seguim el PR per la pista. Trobem un altre encreuament de la pista que va cap al Mirador dels Dedalts. Seguim per la dreta i passem pel costat del Corral del Coixet (runes). Haurem d'estar atents perquè tot seguint el PR-C-92 deixa la pista i baixa per un sender a la dreta pels Graus de Vandellós. Aquest camí antic encara conserva bona part del seu empedrat. Passem pel costat del cingle i tenim unes magnífiques vistes del poble de Vandellós i de tota la Vall de Llors.
Molt atents!, perquè abans de tornar a sortir a la pista deixem el PR per un sender que gairebé no es veu (a la nostra dreta), però que ja veurem que en tot el seu recorregut està molt ben netejat i és bonic, ombrívol i molt agradable. Si no hi heu passat mai, us encantarà. Aquest sender va seguint tot repeu de les altes cingleres fent un amplíssim arc. En un tram baixa per unes roques, però la resta no té grans desnivells. Bastant al principi trobarem un pal indicador que ens indica la Cova Cingle, que no veiem. Seguim la indicació cap a Castelló i anem gairebé tota l'estona per un sotabosc magnífic. Bastant més endavant un altre pal indicador ens assenyala la Font del Beltran, però també queda barrancada amunt i no hi anem.
Ben aviat arribem a Castelló i finalitzem aquesta ruta, molt bonica, panoràmica i molt gratificant.
Aconsellem no fer-la als mesos de més calor, i sobretot, mai en un dia en que bufi el vent furient. Dalt les crestes de la Serra del Mestral és un dels llocs més exposats al vent de tot el país. Si agafeu un dia clar i seré, segur que gaudireu molt.
Salut i muntanya!