Castellruf, Turó d'en Galzeran i Coll de Montalegre des de Santa Maria de Martorelles

Valoració global:

Una caminada bonica en un dia esplèndid i en bona companyia, circular, fàcil però no tant fàcil si sumem el desnivell i la llargada. Sortim de Santa Maria de Martorelles i anem fins el punt d’informació del Parc de la Serralada de Marina amb vistes a la Cartoixa de Montalegre i el Mar.
Trobarem marques de SL-C 120, amb pintura blanc i verda i a dalt de tot del GR-92 amb pintura blanc i vermella, i també el GR 97.3.

Itinerari:
Ruta circular des de Santa Maria de Martorelles passant per:
- Font Sunyera (0.6 km)
- Font de Sant Domènec i del Ca (0.9 km)
- Font de la Teula (2.2 km)
- Mirador de Castellruf (2.8 km)
- Dolmen de Castellruf (3.1 km)
- Turó d'en Galzeran (4.8 km)
- Turó de la Creu Peluda (5.3 km)
- Coll de Montalegre (7.9 km)
- Font de les Monges (8.3 km)
- Ruïnes de la Caseta del Guarda (10.4 km)
- Font del Ferro (11.6 km)
Aproximació:
Deixem el cotxe al carrer de Font Sunyera, al costat de la casa de Josep.

Explicacions del punts de parada:
11 - La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme municipal de Tiana, amb orígens el 1415. És l'única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.[1] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s'establiren el 1415 a l'antic priorat femení de Montalegre, mentre construïen al seu peu un monestir. Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s'hi reuniren el 1434, any en què es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i xviii. El 1441 adquirí el domini sobre Tiana. La desamortització feu que s'abandonés definitivament el 1835. El 1901 s'hi instal·là una comunitat de cartoixans francesa, després d'adquirir totes les terres. Després de la Guerra Civil s'hi establí una comunitat de monjos catalana.

10 - El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.
La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.

Dificultat tècnica: Cap.

Passos perillosos: Cap.

Tipus de camí: corriols, i pista forestal

Cobertura: en Movistar bé.

Menjar: Avui hem dinat al polígon a Can Raiguer, bé.

Aigua: de les cinc font visitades, la Bassasa té una mica d’aigua i la que rajava un rajolí la Teula.

Notes: