Castells de Palagret i de Sant Miquel (100 cims) des de Celrà

Ruta interessant perquè fins als darrers quilòmetres és una ruta de senderisme amb història: castell de Palagret, castell de Sant Miquel i, al mig d'ambdues fortaleses, un recorregut per les Mines del Nen Jesús amb el seu conjunt de galeries isolades i sorprenents.

Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.

Amb aquests versos del poemari El caminant i el mur de Salvador Espriu voldria començar el resum d'aquesta caminada que surt, és clar, del carrer de Salvador Espriu de Celrà. Se surt en baixada suau i de seguida s'acaba l'asfalt i s'entra en una drecera que travessa la riera de Palagret i comença a pujar imperceptiblement, gairebé sense desnivell.

Poc després de travessar la riera s'arriba al Forn de Can Taverner (malauradament ja queden poques restes d'aquest forn de calç del segle xix, construït en planta circular). A partir d'aquí cal seguir recte, és a dir, el forn sempre ha de quedar a l'esquerra i agafar la pista que es troba. Cal seguir-la uns metres a la dreta i a la bifurcació agafar l'ample sender de l'esquerra, paral·lel a la pista asfaltada que passa a tocar de Can Gic, fins que es troba una altra divisió. Aquí cal agafar el camí de la dreta que torna a la pista asfaltada i seguir-lo fins al segon trencant a la dreta. Aquest trencant és el Camí de Mabarrera, una pista ampla de terra que no cal deixar fins que s'arriba al Castell de Palagret o de Mabarrera, molt ben indicat per senyals informatius. El Castell de Palagret és una fortalesa dels segles x o xi de planta quadrangular, lleugerament trapezoïdal, que degué ser abandonat al segle xv.

Visitat el castell, cal desfer la pista fins que es troba el Torrent del Bou Vell. En aquest punt (revolt de dretes) s'ha d'agafar una drecera que no gaire fressada ha de fer avançar els caminants fins a la pista que surt de Celrà.

Ara es continua pista amunt i d'observa, a la dreta, a l'altre vessant de muntanya, les restes del Castell de Sant Miquel. S'ha de seguir pista amunt fins que es troba un trencant a la dreta. És el primer trencant i cal seguir-lo avall per una pista. Hi ha dos trencants a l'esquerra que s'han d'obviar fins que s'arriba a baix. Aquí hi ha una altra divisió de camins i ara cal agafar el de sota -tots dos van a l'esquerra- i avançar fins que es veu un rètol que assenyala el sender estret que porta a les Mines del Nen Jesús.

Les Mines del Nen Jesús està situada a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el Bac d'en Medinyà. En aquesta mina s'han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l'extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m. (Font: http://www.celra.cat/ajuntament/index.php/poble-mainmenu-89/itineraris-mainmenu-131/857-itinerari-9-la-mina-del-nen-jess).

El primer que es troba és el Carregador de la Mina i després, seguint, el sender es van trobant les galeries, unes de més bon veure que les altres. És una zona extensa; entre el Carregador i l'última galeria hi ha més d'un quilòmetre.

Acabada la zona de galeries, una zona frondosa amb un sender protegit per una verdor divina, a vegades massa protegit i tot, es travessa la Riera de Mavalls i comença una pujada entretinguda i dreta fins al Collet d'en Figueres. A mitja pujada hi ha la drecera principal; en aquest punt no cal fer cas dels senyals que menen cap a la dreta i s'ha de seguir per l'esquerra fins a la pista. Des de la pista, a l'esquerra, es veu el Collet d'en Figueres dominat per una cruïlla de pistes. Cal baixar uns metres cap al Collet i, poc abans d'arribar-hi, a la dreta surt el caminoi fressat que sense cap pèrdua arriba al Castell de Sant Miquel deixant enrere el mas enrunat de Can Passasserres i una zona de barbacoes.

El Castell de Sant Miquel és un 100cims i l'objectiu primordial de la caminada.

Aquest conjunt arquitectònic comprèn, bàsicament, un fossat fondo que envolta una torre i una ermita en ruïnes. Les restes més antigues del conjunt daten de l’època medieval. Corresponen a una possible torre de guaita, a un tram de muralla i a una ermita amb absis poligonal i fortificat. L'ermita estava dedicada a Sant Miquel i va ser aixecada en estil gòtic a mitjan segle XV. El 1848, durant la guerra, les restes de l'ermita de Sant Miquel van ser aprofitades per bastir-hi dues torres de telegrafia òptica amb l’objectiu de disposar d’una xarxa de comunicació ràpida i segura. (Font: http://www.pedresdegirona.com/ruta_sant_miquel_itinerari.htm).

Es dóna la volta al fossat del castell i s'agafa la drecera que baixa per darrere l'ermita. Aquesta drecera acaba a la pista que s'ha de baixar fins que en surt una altra de paral·lela a la dreta. En aquest punt s'agafa la de la dreta per fer un tram de sender i abandonar momentàniament la pista. Al final del sender es torna agafar la pista que se segueix fins que es troba una línia d'alta tensió. En aquest punt, cal seguir la línia, en línia recta; però amb un petit problema: el desnivell. És un camí que té forma de ve baixa (V) amb un descens inicial molt pronunciat i amb un ascens final important, però de bon fer. Acabada la V s'arriba al cim de la Muntanya de Cabrera.

Fet aquest cim es comença a baixar, però de seguida, es troba una drecera a l'esquerra. Sense pèrdua cal baixar-la amb trams perillosos -si és moll- però molt divertits. Al final d'aquesta baixada es troba una pista bruta. No cal espantar-se perquè no s'ha de fer; només uns quants metres a l'esquerra i es torna a trobar la pista que sense pèrdua acabarà a Celrà passant per Can Cornei, el Camí de Can Clademàs, ja asfaltat. A partir d'aquí es passa pel Camí del Congost, l'Avinguda de Palagret, fins al carrer de Joan Brossa que desemboca al carrer de Salvador Espriu.

Atès que la caminada s'acaba al carrer Joan Brossa m'agradaria acabar aquest breu i humil resum amb quatre versos del gran poeta:

Quan sorgeixen els primers
raigs de sol, es dissipen
les tenebres. La terra
es banya de llum, canten
els ocells i tot sembla
que s'alegri.

Aquesta és una ruta sorprenent, bonica, de bon caminar i apta per a tothom malgrat alguna pujada de veritat, però breu.

Els Senyderistes Ilusos us aconsellem fer-la algun dia que no tingueu gaire temps o que vulgueu entrenar i gaudir d'unes vistes extensíssimes dalt de la fortalesa de Sant Miquel!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!