Castells de Vallespinosa, Selmella i Saburella, a l'Alt Gaià. Pontils, La Conca de Barberà

Partim de Vallespinosa, terme de Pontils; anant a Selmella entrem al del Pont d’Armentera –fins aquí és Conca de Barberà-, i a Saburella ens internem en el terme de Querol, a l’Alt Camp.

Descripció del recorregut

Eixim de Vallespinosa. Un llogaret encisador i amagat, entaforat a la vora dreta del torrent de Comadevaques, com si volgués restar esguardat de la resta del món, ara que del seu castell ja no en queda gairebé res. Precisament aquest és el primer castell que visitarem en la ruta d'avui. Tanmateix el que més ens fa xalar és el llogaret en si, que inclou l'església de Sant Jaume, i pujant cap el castell també hi trobem la de Santa Maria, no tan defenestrada com el castell del qual depenia, però déu n'hi do (*)

Per camins oblidats anirem fins el coll de Valls, on el nostre camí es troba amb el del GR 7, que abandonem allà mateix per emprendre un corriol de muntanya que ens mena fins un altre castell oblidat: el de Selmella. Aquí ens trobem amb interessants vestigis del que fou un dels castells més antics (fou bastit a mitjans del segle X), l'ara despoblat i gairebé desaparegut entre la vegetació llogaret de Selmella, i també l'encara dempeus església romànica de Sant Llorenç, que si bé resta dreta és perquè l'aguanten uns fornits contraforts d'acer i cobertes de xapa metàl·lica a la teulada.

Seguirem per sobre de la balconada dels Saltadors cap al tercer castell (aquest ja dins el terme de Querol, Alt Camp). Els alegres cirerers de la collada de Selmella seran el contrapunt a la solitud que ens acompanya tota la ruta. A Saburella ens obrirem pas entre la vegetació per descobrir un imponent i singular pou, com també l'entranyable i solitari colomar. No deixarem d'enfilar el turó per ficar-nos dins el recinte del castell. Aquest sí que encomana el sentiment de recer, absent ja en els altres dos. Els gruixuts murs, les torres, la muralla, el portal franc, l'aire de domini que s'allarga cap a la mar seguint el curs del Gaià...

Tot i que és terra de secà ens trobarem diverses fonts, senyal que d'aigua no en mancava (encara que els temps han canviat), algunes sense gota d'aigua.

La ruta no presenta dificultats de seguiment. Tanmateix hi ha quatre punts en que sortirem del camí:

1- Quan deixem enrere la font de l'Hort del mas de Seguer i fem la travessa en direcció llevant per la pista planera i volem anar a coronar Les Agulles, que és la lleugera elevació a la dreta, en una fita agafarem un corriol lleuger avançant entre garrics. Hi ha bones vistes i una petita creu de ferro. Per no tornar enrere, baixarem a retrobar la pista més endavant, per terreny de garrigar. Si no es vol anar a coronar el turonet podem seguir per la pista sense cap dificultat.

2- Un tros més avall després de recuperar la pista (no arriba a dos-cents metres), quan aquesta fa un tomb marcat cap a l'esquerra la deixem i seguim recte avall per terreny arbustós fins el coll de Les Agulles. Si no es vol fer la drecera, se segueix per la pista fent la corba i en arribar a la cruïlla es tomba fort cap a la dreta per la pista que baixa al coll de Les Agulles.

Un cop al coll agafem la pista que en línia recta baixa cent metres. Allí deixem a l'esquerra un escarràs de pista, tampoc seguim la que marxa a la dreta avall, i agafem una poc marcada pista que s'obre pas entre garrics i terreny pedregós. Aquesta va tombant a l'esquerra i avança per damunt un relleix rocós (que no veiem, però hi és), i al final la deixem per baixar pel bosc sense dificultat. Ens deixa al pla de baix on el dipòsit ens queda a la dreta i seguim per la pista cap a Saburella.

3-Anar al pou de Saburella. A tres-cents metres deixem la pista per marxar a la dreta per terreny pedregós i pel bosc. Intuitivament cal encarar-se en direcció al WP del pou. No hi ha camí. Són cinquanta metres en direcció més o menys sud i cinquanta més en direcció oest. El pou resta invisible amagat pels pins, però és prou gran per veure'l quan ens hi acostem. Jo el vaig poder localitzar a vista d'ocell amb el visor de Google Earth. En el visor de l'ICGC està destacat en color blau com un petit dipòsit d'aigua.

4- Quan abandonem el castell de Saburella per l'entrada sud, prenem la pista que baixa i a la corba la deixem per, a mà esquerra, salvar el relleix rocós i anar baixant tot seguit en direcció netament SE aprofitant el mateix relleix trencat. Aviat llucarem el petit edifici.

No cal dir que és aconsellable disposar d'un aparell GPS per poder seguir el trac sense cap complicació.

(*) Un cop més ens trobem amb el personatge d'en Perot Rocaguinarda (si us interessa mireu les rutes:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/paisatges-den-perot-de-rocaguinarda-esgrafiats-masos-la-gavarresa-orista-llucanes-125754060 i
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vallfogona-de-riucorb-ametlla-de-segarra-balneari-segura-st-pere-dels-bigats-vallfogona-i-savalla-c-125507383 )

Aquesta vegada ens trobem que el 1609, durant el senyoriu de Rafael de Biure i de Montserrat, la població de Vallespinosa és atacada pel bandoler Perot Rocaguinarda, a instàncies de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (també dita dels Hospitalers, o de Malta).
El 1609, en temps del gran prior de l'orde Miquel d'Alentorn, acudí a Barberà (a Barberà de la Conca tenia la seu una poderosa comanda Hospitalera) el famós bandoler nyerro Perot Rocaguinarda per ajudar el prior contra Rafel de Biure, senyor de Vallespinosa, per motius de jurisdicció del lloc de Vallverd.