Castellserà - Tossal del Moro - Construccions Guerra Civil - Terraplè de Castellserà - Salts Primera Sèquia - Castellserà

Ruta circular en la que sortint des de Castellserà, poble situat al sector nord-oest de la comarca de l’Urgell, es fa un recorregut per part del seu terme que, entre altres indrets, permet anar descobrint i visitant: a) el patrimoni històric i cultural del poble de Castellserà; b) el Jaciment iber-visigòtic del Tossal del Moro; c) Restes de fortificacions republicanes construïdes durant la Guerra Civil; d) el tram del Canal d’Urgell conegut com el Terraplè de Castellserà i les “alcantarilles”; e) el punt del Canal d’Urgell on neix la Primera Sèquia; f) l’espai dels Salts de Castellserà i, finalment, g) l’indret de la Font del Boix.
Així doncs, entrem a Castellserà per la LV-3028 i anem creuant el poble seguint les indicacions que porten cap a Preixens. Després de recórrer diferents carrers, arribarem a les immediacions de l’Escola Terral, indret on aparquem el cotxe i iniciarem la nostra ruta.
El primer objectiu serà dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Sebastià, situada a la sortida del poble, al costat mateix de la carretera que duu a Preixens. Una breu aturada per fixar-nos en l’escut gravat damunt la porta d'entrada i en la reproducció de la Verge de Fàtima que hi ha al lateral de l’edifici i continuem endavant tot seguint el Camí dels Dipòsits.
Caldrà estar a l’aguait perquè, després d’uns 300 metres, abandonarem el Camí dels Dipòsits i continuarem pel Camí d’Agramunt que surt a la nostra dreta.
En una cruïlla de camins que trobarem al cap d’uns 400 metres, un plafó informatiu ens avisa de què tenim a tocar una cabana de tàpia. Ens desviem per veure-la de prop i continuem endavant pel mateix camí del que ens havíem apartat.
Poc després arribem davant la Masia d’en Pere, que voregem tot entretenint-nos a observar una magnífica xopera que, en plena tardor, permet gaudir de les diferents tonalitats groguenques de les fulles, just a punt de caure al terra i fer una catifa de natura.
A partir d’aquí i fins al pont de l’Aiguader, continuem pel camí d’Agramunt al llarg de poc més de 2 km, en una part del terme regada pel Canal d’Urgell. Per tant, envoltats de camps de panís encara per recol·lectar per culpa de les persistents pluges d’aquesta tardor, camps de farratges, cultius d’oliveres en tanca, camps de cereals recentment sembrats... També i de tant en tant, anem trobant algunes masies abandonades i d’altres de molt ben restaurades.
Arribats al Canal d’Urgell, travessem el Pont de l’Aiguader tot continuant pel camí d’Agramunt que suaument es va enfilant entre terres de secà d’aquest vessant de la Serra d’Agramunt. En aquest tram de camí trobem la restaurada cabana de cal Piquer, bancals amb marges de pedra atalussant el pendent i la cabana de volta de cal Bernat.
Vorejant direcció sud-oest i de manera més o menys intuïtiva, la zona més abrupta que queda a ponent de la cabana de cal Bernat, ens dirigim cap al jaciment del Tossal de Moro, encastellat en un petit promontori.
Segons hem pogut llegir, en aquest jaciment s’hi ha pogut identificar dos moments d’ocupació corresponents a dos períodes històrics diferenciats: un primer moment, que corresponents a la primera edat del ferro i època ibèrica, amb una ocupació que aniria entorn al segle VII a.C fins al segle II a.C i un segon moment d’ocupació visigoda al voltant del segle VII d.C.
Deixem enrere la part alta del tossal i tot baixant al dret pel vessant de migdia, ens dirigim cap a buscar la banqueta de Canal d’Urgell que trobem gairebé a tocar de la zona del jaciment.
Seguint cap a ponent per la banqueta esquerra del Canal, al cap d’uns 300 metres, arribem a un indret on trobem un petit túnel que passa per sota del Canal i que es conegut com "l'alcantarilla del Verdadero". Aprofitant doncs “l’alcantarilla”, travessem cap a l’altra banda del Canal, superem el desnivell del terraplè i continuem endavant, ara però, per la banqueta de la dreta.
No haurem fet ni 300 metres, que tornarem a trobar un altre indret semblant a l’anterior. Es tracta de l'altra “alcantarilla del Verdadero” que ens permetrà tornar a travessar el Canal per sota i passar a l’altra banda. Aquesta vegada però, deixarem el canal a la nostra esquena i seguirem el camí empedrat que, direcció nord, va enfilant-se suaument per una barranquera.
Al cap però d’uns 200 metres, ens desviarem a l’esquerra per dirigir-nos cap a un turonet (cota 353), on encara s’hi conserven les restes d'un niu de metralladores sense sostre però, en el que encara s’hi pot veure l’estructura, i que formà part del conjunt de fortificacions que, ara fa poc més de 80 anys, l’exèrcit republicà va bastir en aquesta zona de l’Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara durant la Guerra Civil.
Tornem al camí que passa pel peu del turonet i pel costat de bancals amb marges de pedra, anem pujant per aquest vessant de la Serra d’Agramunt. Una vegada arribats al capdamunt, continuem cap a ponent per una pista que va carenejant per tota la Serra d’Agramunt.
Quan portem poc més de mig quilòmetre, un plafó al costat del camí ens informa de l’existència d’un aixopluc, situat en un tossal a la nostra esquerra i relativament a prop d’on ens trobem.
Abandonem la pista i ens atansem fins el lloc on es troba el restaurat aixopluc, reconvertit en observatori de la fauna de la zona i, on a més a més, hi trobarem una fita de terme marcant l'entrada al terme de Castellserà.
Deixem enrere el turó on es troba l’aixopluc i continuem endavant cap a ponent tot buscant la zona del Terraplè de Castellserà. Ho fem seguint paral·lels al camí que havíem abandonat, ara però, pels marges d’antics camps de conreu. Ben aviat trobem un pal amb caixes nius de fusta per ocells, diferents fites de terme i, gairebé a tocar del tram del Canal d’Urgell en el seu pas pel terraplè, les restes de dos nius de metralladores. L’un solament conserva l'estructura de la base i l’altre, tot i haver estat escapçat, encara conserva l’estructura amb l'espitllera orientada a ponent.
Les obres de fortificació d’aquesta posició per part del bàndol republicà, ens fa pensar en el valor estratègic que degué suposar el control de la carretera de Castellserà a Preixens, sumant-hi a més, que el recorregut del Canal d’Urgell tot just al davant, hi afegia un element defensiu més.
Una baixador situat sota les restes del niu de metralladores més proper al Canal, ens permet salvar el desnivell del vessant llevantí del terraplè i situar-nos en la base del mateix. Un plafó informatiu que hi troben ens explica els detalls, les característiques i la història de l’anomenat Terraplè de Castellserà.
En un nivell inferior, una filera de plataners ens indiquen cap on dirigir-nos per anar a l’entrada de “l’alcantarilla” que travessa el terraplè i que ens permetrà passar cap a l’altre costat del mateix.
Travessada “l’alcantarilla”, seguim un metres pel peu del terraplè tot buscant un lloc adient que ens permeti superar el pendent del seu vessant ponentí, tot pujant al dret fins arribar dalt de la banqueta del canal.
Una vegada a la banqueta, recorrem els poc més de 500 metres que té de longitud el terraplè i ens plantem en el pont de la LV-3028, punt del Canal d’Urgell on es troba el naixement de la Primera Sèquia i que suposa el final del tram de la Trinxera de la Caserna i l’inici del tram del Terraplè.
Una petita elevació situada prop del naixement de la Primera Sèquia, ens fa pensar en la possibilitat de què es tractés de les restes d’una altra fortificació republicana de la Guerra Civil. Ens hi atansem i efectivament es tracta d'un altre niu de metralladores escapçat i amb l'espitllera orientada a ponent (carretera de Castellserà a Preixens).
Tornem al punt on neix la Primera Sèquia i continuem endavant tot seguint per la banqueta d’aquesta sèquia que agafa l’aigua del Canal principal i que, al llarg d'uns 20 kms de llargària, rega els termes de Castellserà, Penelles, Bellmunt d’Urgell, Bellcaire d’Urgell i a Sentiu de Sió.
A poc més d’1,5 km del seu naixement, la Primera Sèquia ha de salvar un desnivell d'uns catorze metres. En aquest indret es troba el Salt de Castellserà, una petita presa eleva l'aigua i en desvia una part cap a la nova sèquia de Bellmunt, la resta baixa en força, a traves d'una canonada, per obtenir energia elèctrica, mitjançant una turbina ubicada en una caseta de construcció molt moderna situada en la part més baixa.
Un senderó que passa pel costat de l'antic salt, ens permet observar els diferents nivells, les antigues comportes (actualment en desús), així com la casa on hi havia la primitiva turbina.
Continuant poc més de mig quilòmetre pel camí que va paral·lel a la Primera Sèquia, arribem a la Font del Boix, petit indret arbrat situat al costat mateix de la Primera Sèquia.
Un metres més endavant trobem el pont per on travessa el camí que ve de Butsènit d’Urgell i que seguim a l’esquerra fins arribar a l’entrada de Castellserà.
Una passejada final pels carrers del poble ens permet anar trobant, la plaça del Sitjar amb la Creu de Terme, la Casa de la Vila, La Panera, La Garuta, cal Tarragona, l’església de Santa Maria Magdalena, la plaça Major, cal Carnisser, la plaça de la Sardana, carrer Major i, finalment, el carrer de les Escoles on havíem aparcat el cotxe.
------------------------------------------------------------------------------------
Una de les maneres d'arribar a Castellserà des de Lleida és agafar l’A-2 en direcció Mollerussa/Barcelona. Arribats a la sortida 484, cal abandonar l'autovia tot seguint la direcció Fondarella/El Palau/Mollerussa/Linyola, fins a trobar la sortida que indica cap a Linyola/Balaguer. Continuar per LP-3322 cap a Linyola, fins a trobar la sortida que indiqui direcció a Penelles. Seguirem per la LV-3331 fins a la cruïlla amb la C-53 i continuarem uns 3,5 kms direcció Tàrrega fins a trobar la cruïlla que indiqui Castellserà. Continuant per la LV-3028, en 2 kms ens plantarem a l'entrada del poble.
------------------------------------------------------------------------------------
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...