Castellterçol - Castell de Sant Miquel - Pous de l'Era de la Casa - Sant Julià d'Uixols - Font del Prat del Pou - Castellterço

Agradable i molt variada ruta, que discorre per pistes i corriols amb força ombra, i on trobarem un bon nombre de llocs interessants per conèixer.

Hem seguit la ruta que els companys del Grup de Muntanyisme del COEIC van fer el passat mes de març ( i on jo no vaig poder assistir). Però l'hem feta a l'inrevés...

El recorregut va ser preparat i guiat per en Lluís, la Mercè i en Miquel.
Moltes gràcies per haber-la compartit!

A continuació, trobareu la seva convocatòria amb els detalls de la ruta preparada per ells (recordemos que nosaltres avui l'hem fet a l'inversa...)

“Avui us proposem una caminada pels boscos propers a Castellterçol a la comarca del Moianès. Boscos mixtos d’alzines, pins i roures que són testimonis d’antigues històries i formes de vida així com dels canvis en el medi ambient que ja es fan notar en els nostres dies.
L’Era de les Cases
Sortim de l’aparcament de cotxes que hi ha just al peu del Castell de Sant Miquel i de seguida trobem la popular Font del Prat del Pou. Aquí agafem un camí ramader, utilitzat fins al S. XIX. En un tram del camí hi trobem les restes de la notable paret de pedra seca del marge del camí. Arribats al Coll de Rosanes, seguim pel GR 177 fins trobar un sender que ens porta a l’Era de les Cases, una masia peculiar, agrupació de tres cases, on podem parar per esmorzar. Molt a prop hi veurem dos pous de neu.
Les poues i els pous de glaç.
La comercialització del gel va ser una activitat econòmica molt important a la comarca. S’inicia al S. XVI i dura fins a començament del S. XX. S’ha trobat referències de l’existència, de 25 poues de glaç a Castellterçol. Les característiques, funcionament i importància d’aquesta activitat s’explica en aquest reportatge de TV3 Pous de Glaç, Odissees en el qual el company Francesc Sagalés hi explica la participació de la seva empresa en aquesta activitat. La impossibilitat avui en dia d’omplir aquells pous de glaç és un altre indicador del canvi climàtic. Ara agafem un sender que ens condueix fins a la propera ermita de Sant Julià d’Úixols.
Sant Julià d’Úixols
L’ermita de Sant Julià d'Úixols, dalt d’un turó i amb bones vistes al Pirineu, és una església romànica que data del S. X. De l’església original i degut a les grans reformes dels S. XVII i XVIII se’n conserva només la base del campanar i una absidiola. Fou un centre important de la devoció popular, especialment per les rogatives en èpoques de sequera. Actualment encara s’hi fan aplecs i activitats diverses i està en procés de restauració. Tornem al GR 177 fins un trencall que ens durà a la Poua de Can Revitllat.
La Poua de Can Revitllat
Anomenada també Poua del Casuc està situada al costat del Torrent del Solà del Sot i és una de les més fotografiades de la comarca. Remuntem pel camí de l’esquerra del torrent fins al Castell de Sant Miquel.
El Castell de Sant Miquel.
Anomenat també Castell de Castellterçol està documentat des del 898. Fou construït per un tal Terçol, home de confiança del comte Guifré el Pilós i d’aquí ve el nom de la vila. De l’antic castell se’n conserven el fossat, part de les muralles i les restes de la residència dels senyors. La masoveria seria dels S XIV i la torre del XIX. És propietat de la fundació Josep M. de Anzizu, entitat col·laboradora de l’ajuntament, amb qui organitzen diverses activitats culturals. La masoveria és actualment una casa de turisme rural.
L’Ermita de Sant Miquel, annexa al castell, data del 1111 és romànica i està dedicada a la Mare de Déu del Remei. Aquí s’acaba la nostra ruta d’avui.”