Castellterçol. El vapor. Balma d'Esplugues i de Fontscalents. Font Vinyota. Pont romànic. Rentador de llana del Roquer.

Passejada còmoda i fàcil d'hivern.
Important: ha estat un encert l'anada per pistes amples, sense gel i amb sol, poca ombra d'arbres, i la tornada - ja a una hora més avançada - al costat de la riera, mes ombrívola i per sender amb restes de gel.
L'anada per pistes, es fa amb poca pujada , molt agradable, entre alguns roures despullats de fulles i amb vistes a la riera, a antics Molins i granges amb tancats de cavalls i vaques. Es realment un passeig.
Al punt on hem donat la volta per tornar, es pot ja prendre un sender que camina molt pròxim a la riera. No l'hem agafat aquí perquè ens ha semblat poc clar i brut de vegetació i amb la riera a estones gelada. Hem tornat per on havíem vingut un tros, per poc després prendre el sender que ja a partir d'aquí es clar i net, caminant sempre a prop de la riera.
El sender de tornada és realment el que justifica el passeig, doncs es on ens trobem la balma d'Esplugues amb el pont sobre la riera, la balma de Fontscalents, la font de la Vinyota, el molí nou, el pou de gel i finalment la balma del rentador de la llana del Roquer. (El ordre dels factors no altera el resultat).
Tant l'Esplugues con la balma del rentat, son llocs molt especials. i el rentador de llana "El Roquer" únic restant a Catalunya.

El pont davant de la balma d"Esplugues es bonic com ell sol. Del S. XI. No és excepcional, perquè hi han altres, però posat allí on està i avui amb la riera gelada, feien goig de veure.

La balma d'Esplugues recorda la de Mura, però és més petita. Ha estat habitada fins el 2002. Una masia de dues plantes més golfes construïda sota un massís de pedra aprofitant la paret vertical de la pedra com a paret del fons de la casa, i el voladís de pedra com a protecció i en part com a taulada. En aquest cas com el voladís no es molt pronunciat, i la casa hagues resultat estreta o poc fonda, el sostre es en part la roca i suplementat per teulada de teula, fent així mes fons el hàbitat. La façana, gruixuda, de pedra amb algun balcó i finestres.
Es una balma ( o Bauma que totes dues paraules signifiquen el mateix i que son paraules d'origen preromànic) d'origen troglodita, i utilitzada des de l'antiguitat com a vivenda.

La balma del rentat de la llana es també excepcional o especial, per la construcció del arc i la volta que es va adossar sota la roca.
Entre la balma, el arc, la volta i el mur que tanquen el recinte, es crea un espai molt peculiar per treballar rentant les pells (Els Vellons) a una aigüera amb aigua corrent de la riera comandada per unes comportes, per posteriorment, posant-les a la taula que encara hi és, s'acabaven de netejar.
Els treballadors i treballadores que feien aquesta feina es deien "Paraires".
Va estar en servei des de el s. XVI fins el XIX
Quan es va deixar de fer servir els rentadors, les dones del poble venien aquí a rentar la roba.

Tant la balma de Fontcalent com la font de Vinyota, son espais de repòs d'una frescor perfecte per l'estiu fer un mos. Haig de dir que aquesta finalitat, m'agrada més la font de la Vinyota que la de Fontcalent, perquè seure a descansar o dinar sota aquella imponent mole de pedra....... doncs com que neguiteja una mica ( a mi). Ara bé com a balma i entorn, si, es preciós i també especial. No obstant la font de la Vinyota es una petita esplanada propera a la riera, protegida del sol per uns extraordinaris plataners i la balma que es pot veure una mica més enllà.