Castellterçol-Font de la Blada-Dolmen del Criac-Dolmen del Gavatx-Castell de Castellterçol

Caminada pels voltants de Castellterçol amb l’objectiu de visitar la font de la Blada i els dolmens del Criac i del Gavatx.
Font de la Blada: La font no té un raig concret. De fet, es tracta de tot de regalims, que s'escolen entre les roques. Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i una mena de piques on es queda l'aigua embassada. A la primavera hi pengen les falgueres. I a l'hivern, si fa prou fred, els caramells de gel.
Dolmen del Criac I: Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. (Font: Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
Dolmen del Criac II: Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses. (Font: Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
Dolmen del Gavatx: Cista de planta trapezoidal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. (Font: Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
Ermita de Sant Miquel: Petita capella romànica, construïda a principis del segle XII. Al segle XIX s'hi va adossar una sagristia, gairebé tan gran com la mateixa capella. També llavors se li va afegir l'advocació de la Mare de Déu del Remei.
Castell de Castellterçol: Va prendre el nom d'un personatge anomenat Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós. El 1259 es va vendre la propietat als monjos de Santa Maria de l’Estany. El castell, va perdre la seva significació militar i es va convertir en un mas. Al segle XVI s'hi va fer la modificació més important, una ampliació de la masia, a la banda més assolellada. Al segle XIX, es va construir la torre de planta quadrada característica de l'edifici.