Castellterçol Molí de Brotons Marfà Dolmen de Mas Clamí La Creueta

Excursió que sortint i acabant a Castellterçol segueix en un recorregut aproximat la Ronda Vallesana d'enguany que organitza la UES. El recorregut passa per la Creueta del Coll de Sant Fruitós , la Ginebreda , sant Gaietà , la Fàbrega , Molí de Brotons , la Tosca , Marfà , Pedrós , Dolmen de Masclamí , coll de Sant Fruitós i novament Castellterçol.

Llocs destacats del recorregut.

Castellterçol. El territori de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol constitueix tota la part central, oriental i nord-oriental del terme. Està centrat en la vila de Castellterçol, que queda al nord de l'antic terme parroquial de Sant Julià d'Úixols i a llevant del de Sant Llogari de Castellet (la Sala de Sant Llogari).
Al centre d'aquest territori es troba la vila de Castellterçol, el nucli antic de la qual es troba aturonat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Fruitós. A partir d'aquest nucli inicial la vila començà a créixer en forma de ravals al llarg dels camins de sortida, principalment cap a Moià i Barcelona, però també a Sant Llogari de Castellet, que va esdevenir el més llarg, al voltant del qual s'estengué el primer eixample de la vila, ja al segle XVII. Ja al segle XVIII la vila s'estén des del barri de l'església de Sant Francesc, a occident, fins a Can Fruns, a la sortida de Barcelona, a orient, i des de la carretera de Granera, al sud, fins al carrer de Moià, al nord. Ja al segle XX s'ha completat la trama urbanística, amb l'edificació de les zones del Call Fondo i la Cleda, la plaça de la Cuspinera i el Casuc, el carrer de Cebrià Calvet, els voltants del Salaverd i els del cementiri municipal, on hi ha la capella del Sant Crist. (Viquipèdia)

Molí de Brotons . El Molí de Brotons, o Molí de la Tosca, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà.
Les seves restes estan situades a l'esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà i a prop i també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Marfà.
És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa. Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat. (Viquipèdia)

Vall de Marfà . La Vall de Marfà, de vegades simplement esmentada com a Marfà, és una vall del terme municipal de Castellcir, al Moianès.
És la major part i el centre d'un enclavament del terme municipal de Castellcir entre els termes de Castellterçol, Moià i Monistrol de Calders. Està centrat en la casa de Marfà i l'antiga església parroquial de Sant Pere de Marfà. Conté també les masies de la Closella, La Datzira, Marfà, Pujalt, el Saiolic, els Sorts, les Vinyes i el Xei, els molins de Brotons, Marfà, els Sorts i la Datzira i el santuari de la Mare de Déu de la Tosca. A més, hi havia hagut les masies, ara desaparegudes o en ruïnes, de la Codina, del Coll i de la Rovira.
La major part del seu territori correspon a l'antiga parròquia rural de Sant Pere de Marfà, lligada gairebé sempre a Santa Maria de Moià, tot i que també hi ha una part del terme de la sufragània de Sant Llogari de Castellet, de la parròquia de Sant Martí de Granera. (Viquipèdia)

Dolmen de Masclamí .
Coordenades: 41º 45' 44"N - 2º 5' 41"E - 818 m.
UTM: 31 N - 424744 - 4623769.
Població: Castellterçol.
Comarca: Vallès Oriental.
Tipus: Cista rectangular tancada o cambra simple segons autor.
Període: Calcolític (2200 ac / 1800 ac).
Excavacions: Josep Colominas i aficionats locals.
Materials: Restes òssies corresponents a 8 inhumacions. 2 penjolls de pectínids, part collaret pedra calcària verda i 3 grans de collaret pedra calcària blanca. Vas fosc i diferents fragments de colors vermell i/o negre, algun amb incisions, un amb empremtes digitals i un amb decoració feta amb ungles.
Planta: Ricard Batista, 1961.
Orientació: De nord a sud.
Dimensions: De considerables dimensions i molt fons.
Túmul: Circular. Mur contenció.
Accés: A Castellterçol prendre carretera a Granera, desviació a GR a la dreta. Collet de Sant Fruitós. Desviació al camí del Mas Pedrós. Dolmen a 50 m de "dolmen petit en pedra" (en veritat oratori medieval), a l'altre banda d'un camp de cultiu, dins d'arbreda. Per vehicle hi ha un itinerari alternatiu prenent la pista, en millor estat, que de La Fàbrega va al Mas Pedrós fins enllaçar a la que d'aquest Mas va a Castellterçol. Seguir aquesta última fins l'oratori a tocar del camí citat anteriorment.(blog Megalitisme)

Coll de Sant Fruitós Coll . enfilat per sobre les margues grisoses també anomenat el Collet de Sant Fruitós. Hi trobem la Creu de Sant Fruitós, coneguda popularment com la Creueta i situada al centre del Collet de Sant Fruitós. Des d’aquesta alçada l’altiplà del Moianès se'ns presenta esplèndid, encara que sota un cel ple de núvols. Al fons de tot destaca el massís del Montseny. (blog los Folloneros)

Ermita de Sant Gaietà . Petita capella rural situada prop del mas de la Ginebreda, al qual està vinculada. Està dedicada a sant Gaietà, patró de l'antiga indústria del gel. En un dels murs laterals hi ha una llinda, procedent segurament d'un pou de gel, amb una inscripció on diu: BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO (Beneïu gel i fred, Senyor, beneïu glaços i neus, Senyor).. Va ser construïda al segle XVIII, probablement a l'època en què es va restaurar la masia. Degué ser restaurada l'any 1883, data que podem veure a la façana, sota un escut heràldic. (blog Pobles de Catalunya)

Mare de Déu de la Tosca . Francesc Villegas diu que va ser aixecada de bell nou el 1639, i que probablement era la successora d’una altra capella anomenada de Santa Maria de les Illes, documentada dins del terme antic del castell o vall de Marfà, citada el 1063 i el 1067. Els seus goigs ens indiquen que l’especialitat de la marededéu que s’hi venera era la protecció de les dones que havien d’alletar el seu fill:
“Les mares de llet faltades confiades, si venen a vostra ermita
se’n tornen de tal visita aliviades.” Sabem que al segle XVII hi vivia un ermità. A la portada, de llinda plana, hi ha gravada la data de 1668, i en una llinda d’una petita finestra que hi ha al costat hi veiem una ala i la data de 1673.
El diccionari de Pascual Madoz (1849) diu: que Marfà té “una capilla dedicada ala Virgen de la Tosca, sit. cerca de la población, sobre un pequeño llano que forma la falda de una elevada montaña , en cuyo sitio brota una fuente dentro de una cueva de piedra tosca, formada por la naturaleza, y al cual concurren en romería los vec. de algunos pueblos de la comarca.” (blog Francesc Roma )