Castellterçol Pas a Pas EL CASTELL

Cartell Bosquet de Can Sedó

Bosquet de Can Sedó

Can Sedó, o el Bosquet, és un parc molt a prop de la llar d'infants, l’escola, la residència de gent gran, el pavelló municipal i el centre del poble. Està equipat amb un petit escenari, jocs infantils, fonts i bancs. En un extrem hi ha un petit edifici destinat a usos diferents, com el Punt Jove, l'esplai Draks i Ràdio Castellterçol. Al parc s'hi organitzen activitats festives, culturals i esportives.

Cartell castell de Castellterçol

Castell de Castellterçol

Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós, va ser el primer senyor d’aquest castell, construït sobre la roca viva i en un lloc estratègic per controlar el pas de gent entre el Moianès i el Vallès. El castell es va convertir en un mas agrícola al segle XVI. Es conserven restes de la residència dels senyors, el fossat i les muralles de defensa, però el mas és la part més important del recinte. La Fundació Josep M. de Anzizu i l’Associació Amics del Castell Terçol organitzen visites concertades i fan activitats culturals per donar a conèixer la fortificació. Al castell hi ha un habitatge de lloguer turístic i als camps de la finca es conren plantes per a la jardineria.

Cartell ermita de Sant Miquel

Castell de Castellterçol i ermita de Sant Miquel

Panoràmica: el poble, el castell, l'ermita i el Montseny

Cartell font del Prat del Pou

La font del Prat del Pou

Al terme de Castellterçol hi ha una cinquantena llarga de fonts. Les més conegudes i popular són properes al poble: Sant Antoni, l’Àngel, el Pontarró, Canals, La Vinyota, la Blada i el Prat del Pou. Aquesta última està situada sota el turó de Rosanes, amb una vista fantàstica del poble, el castell i el massís del Montseny. La font és antiga, té almenys tres-cents anys. El brollador està protegit per una volta de mig punt, feta amb pedra. A sobre el raig, dues fornícules solen guardar figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.

Castell de Castellterçol i ermita de Sant Miquel

L'ermita de Sant Miquel és una petita capella romànica, construïda a principis del segle XII, al peu del castell. Es tracta d’un edifici modest, d’una nau, coberta amb volta de canó. Té un petit campanar d’espadanya, amb un sol forat. Al segle XIX s’hi va adossar una sagristia, gairebé tant gran com la mateixa capella. També llavors se li va afegir l’advocació de la Mare de Déu del Remei. S’hi fa un aplec el segon diumenge d’octubre.

Poua de Can Revitllat

Les poues són antics dipòsits de pedra, que servien per guardar el gel que s'extreia de gorgs o de basses. La venta de blocs de glaç aportava als masos tants diners com la venta de fusta, carbonet, blat, vi o carn. Les cases que tenien una riera a prop no van pendre l’oportunitat de comercialitzar l’aigua gelada. És el cas de cal Revitllat, que van construïr aquesta poua a tocar del torrent del Solà del Sot. És una de les més boniques del terme. El gel es guardava a dins fins a l'estiu, quan es transportava a Barcelona en una nit de viatge. Es venia a hospitals, vaixells i fabricants de gelats i begudes. I als particulars, que els agradava refredar l’orxata, la llimonada, la xocolata o l’aigua amb anís.

Cartell poua de glaç de Can Revitllat

Pla dels Pinets

Un lloc típic d'excursió i berenades per a la gent del poble.

Mas El Casuc

És un dels masos antics del poble. Formava part d'una gran finca on hi havien altres masies, com l'Horta o Can Fruns. Els masovers cultivaven els camps de conreu del voltant, tenien hort, estable amb vaques, conills i gallines. El mas conserva l'era i la bassa. A la façana principal hi ha una imatge de Sant Isidre, patró de la pagesia. Fa uns anys la propietat es va reformar i actualment és un casa de segona residència.

Cartell Passeig de la Riba

Plaça Cuspinera i Passeig de la Riba

Aquesta zona, àmplia, amb bones vistes i a tocar del bosc, va créixer amb grans cases d’estiueig. Entre principis del segle XX i els anys cinquanta s'hi van construir moltes torres i xalets. La majoria d’habitatges no s’han modificat i continuen mantenint l’estil senyorial de l’època. En aquesta plaça hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a moltes fonts públiques del poble. Fins la dècada dels quaranta els veïns no van tenir aigua corrent a les cases.

Residència d'avis municipal Josep Brugarolas

L'edifici està protegit pel seu interés patrimonial. És un antic convent de monges, que ja fa anys que funciona com a residència de gent gran. Conserva un petit claustre interior i gaudeix d'un gran jardí. Al capdamunt de la taulada hi ha un bonic parallamps en forma d'àngel.