Castellvi Rosanes a Creu Aragall

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera)
(In the blog, you can access the automatic translation into english and other languages)

Matinal més interessant del que podia semblar.

Aquest és un terreny on s’hi ve poc. Potser ho impedeix el fet que es tracta d’un territori molt ple d’urbanitzacions, però la volta que fem avui les deixa als vessants que no veiem. El cas és que ens trobem els tres a Castellví de Rosanes a tres quarts de deu del matí. Avui fa un bon dia, clar però fresc per les pluges de les últimes dues setmanes. El poble està repartit entre l’antic nucli urbà i les urbanitzacions d’Els Àngels, Can Sunyer del Palau, Miralles, El Taió i Valldaina, amb un total de unes 600 persones. Etimològicament parlant podem dir que el nom de Castellví de Rosanes prové d’una arrel romànica antiga formada per castellu veclu (originada en castellu vetulu, o castell vell), que deriva en “castellvell” i d’aquí a “castellví” i probablement fa referència a una fortificació “vella” és a dir anterior i potser, fins i tot, d’època romana. D’altra banda el nom “Rosanes”podria provenir de Rodanes, però segons l’Alcover-Moll és d’origen incert. L’Enciclopèdia Catalana, afegeix que prové probablement de rota, tros de terra rompuda, que ha de referir-se a les primeres colonitzacions medievals.

Comencem a caminar animats per la fresca matinera per una pista franca que no molesta gens i vaig pensant que el poble que deixem enrera no és gaire antic, encara que ho fos el castell de restes força perdudes que hi ha dalt del turó i del qual ja en parlaré més endavant. Les primeres cases es veu que van construïdes cap el 1700. De fet el cens del 1719 registrava 19 cases disseminades amb 93 habitants. Més endavant, l’any 1752, el poble havia perdut 7 cases i els habitants eren 42, més un capellà i el convent de Miralles amb 12 religiosos, un batlle i dos regidors. A finals de segle, el cens Floridablanca, ja dóna 188 habitants.

Passem a tocar de la masia de Can Alegre, a 263 mts, on uns quants gossos ens escridassen, fent la feina que els hi pertoca. Seguim pujant, pel vessant de llevant de la serra que separa els torrents dels Àngels, a la dreta i el dels Murris a la nostra esquerra, per sota nostre. Després d’uns quants revolts i de pujar per un sender agradable arribem als primers carrers asfaltats de la urbanització que hi ha als vessants sud i sud-oest de la Creu de l’Aragall. Quan arribem al nucli més compacte de cases, ens enfilem per entre pins, de cara a un dipòsit d’aigua, i ja som dalt, al davant de la curiosa creu... ...

Si voleu llegir més informació podeu anar al blog vinculat