Cau d'en Genis, Ermita de Sant Climent, Ermita de Sant Onofre, coll de les ermites, Puig Castellar

Avui feia un dia esplèndid ideal per gaudir del paisatge i de les bones vistes que ens proporciona la Serralada de Marina de Barcelona i rodalies. He intentat en tot moment anar per corriols, les pistes amples són força transitades, especialment de ciclistes. Aquesta curta però espectacular sortida té una vista magnífica en tot el recorregut i és un luxe en tan poc temps visitar un assentament Megalític, un poblat iber i dues ermites del segle XV que en el seu temps pertanyien al monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra.
Només començar l'excursió, a menys de deu minuts de camí, ja trobem un mirador en l'Àrea d'esplai del Bosquet de les Escoles. No us dic que no us atureu a fer fotos, però penseu que la vista més espectacular la tindreu dalt del Puig Castellar. Des d'aquest humil cim hi ha una espectacular vista de 360º, aquest fet no és casual, els poblats ibers acostumaven a estar enlairats i des d'un poblat es veia el següent generalment. Amb tot això no sé si fer propaganda de la visita, doncs si un problema té és la massificació.
Després del primer mirador mencionat la pista se'n va estretint fins a convertirse en un corriolet. Seguiu la traça de la ruta doncs a l'esquerra surten molts camins que heu de oblidar. Arriba un moment que passeu junt a una tanca i ja es divisen les pedres del cau d'en Genís. Després per anar a Sant Climent heu d'agafar sempre els camins que surten cap a la dreta, una antena al fons i un camí de xiprers us servirà de referència. Des de l'ermita de Sant Climent per anar a la de Sant Onofre, heu de baixar un sender fins a tocar la tanca metàl·lica de les instal·lacions d'un repetidor, al final de la tanca ja es veu l'ermita. A continuació agafeu la pista que baixa a la carretera de la Vallençana, continueu per la carretera fins arribar a la pista que porta al coll de les ermites, des d'aquí, el recorregut ja és evident, doncs al fons de la pista es pot veure el Puig Castellar. Avui hem baixat per la carena de la torre de vigilància Charlie, i des d'allà, per un peti corriol, al carrer Menorca del barri de la Franquesa.
Al peus de Puig Castellar , cap el sud tenim en primer terme Santa Coloma de Gramenet, a continuació tota la façana litoral de Badalona, Sant Adrià i Barcelona on destaquen els seus emblemàtics edificis del Fòrum, torres Mapfre, la torre Agbar i per finalitzar l'edifici de l'hotel Vela. Enmig dels barris barcelonins de l'eixample destaca l'esbelta figura de la Sagrada Família, a continuació, darrera de Montjuic s'albira la plana del Llobregat i l'aeroport. Tanca tota la plana barcelonina la serra de Collserola, que es distingeix de punta a punta, des de Torre Baró a Sant Pere Màrtir, amb tots els seus petits turons, Roquetes, Segarra, Valldaura i Magarola. Cap el nord oest destaca la inconfusible silueta de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt, al costat d´aquest massís i en últim terme es distingeix la Serra de Cadí i el Pirineu, molt més visible en els dies clars i freds de l'hivern. Cap al nord el massís del Montseny queda tapat i només podem veure el Tagamanent i estribacions del Pla de la Calma.

CAU DE'N GENIS

La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.POBLAT ÍBER DE

ERMITA DE SANT CLIMENT

Petit edifici de planta rectangular (2,5 x 3 m), amb una capçalera semicircular,
volta arrodonida per l’exterior i coberta amb rajoles de terraat.
A la façana hi ha la porta rectangular amb pedres d’emmarcament i llinda de
fusta. Damunt una petita obertura, quasi una espitllera.
La part superior de la façana és a mode de frontó rodó amb uns acabats rectes.
Aquest frontal està fet de maó vist i sobre ell un cos per ubicar-hi una campana.
L’exterior està sense revocar i veiem els materials de construcció que són
pedres sense treballar, ben disposades, omplint els espais del mur.
Davant la porta està la resta d’un pilar que fa pensar en l’existència primitiva
d’un porxo.
Erigida pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra a fi de retirar-se en oració per
temporades.
El Consistori del Cenobi l’any 1615 va exposar les dificultats que tenien per
aconseguir aigua i veient que els remeis humans fins ara emprats no havien tingut
èxit decidiren acudir als remeis divins, i decidiren construir una capella en honor de
Sant Climent, patró de l’aigua.
S’edificà al segle XVII (1673) i feren una processó annualment.
El Nomenclàtor de 1860, la descriu com una ex-ermita.
L’any 1980 fou reconstruida pel Centre Excursionista de Badalona

ERMITA DE SANT ONOFRE

Este pequeño oratorio fue construido por los monjes del cercano Monasterio de San Jerónimo de Murtra, en un lugar aislado denominado la loma de las ermitas. Edificada en el siglo XV (1498-1501) con la finalidad de retirarse a orar. El 3 de mayo la comunidad de monjes sube en procesión hasta la ermita.
Al templo se llega por el camino que sale del Coll de Vallensana o por el Coll de Puig Castellar, desde Santa Coloma de Gramanet.
La ermita presenta planta rectangular, con ábside recto y cubierta con tejado a dos aguas. La portada con arco de medio punto adintelada. La luz entra en el interior a través de dos ventanas, una sencilla en la cabecera y otra de arco de medio punto, más ornamentada en la fachada de la entrada.
Cabe destacar las vistas panorámicas de Badalona y Barcelona, que se tienen desde el lugar donde está emplazada la ermita. Destacando la visión del mar que se asoma por detrás del templo.

PUIG CASTELLÀ

El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m d’alçada, amb una superfície que deu superar lleugerament els 4.000 m2. Les magnifiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès.
Al voltant del poblat, però la zona de plana, hi havia altres assentaments que hi estarien vinculats, entre els quals destaquen l’assentament rural de can Calvet i les Sitges del carrer d’Extremadura, una zona, potser comunitària, on es devia emmagatzemar l’excedent de cereal que segurament s’utilitzava per comerciar amb els grecs, cartaginesos o romans. El paisatge natural era molt diferent del que avui coneixem: la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari, i possiblement la major part de la costa era zona d’aiguamolls. La vegetació de la serralada litoral estava formada bàsicament per boscos d’alzines amb presencia de roures i pins, amb un sotabosc de grans arbustos. La fauna comprenia espècies avui desaparegudes com el cérvol, el llop o el porc senglar. L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries. L’organització urbana del poblat ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat complexa i organitzada. L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven el desnivell. Tots els habitatges de les zones N i NO tenen una primera fase de construcció de finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i disposaven d’una llar de foc. S’han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la mòlta de gra o la metal·lúrgia.
Els habitants de la darrera fase d’ocupació del poblat hi deixaren gran nombre d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, com ara el capfoguer, beines, ganivets, fíbules, eines agrícoles i, fins i tot, un tresor de dracmes de plata d’Empúries.
Aquest fet fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, a finals dels segles III o inicis del s. II aC, possiblement vinculat als esdeveniments de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC), o bé amb els esdeveniments de la gran revolta indígena de l’any 196 aC.
El poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà. Les primeres excavacions arqueològiques es van dur a terme entre el 1904 i el 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys. L’any 1919 els donà a l’Institut d’Estudis Catalans, el qual inicià unes noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep de C. Serra Ràfols.
Entre el 1954 i el 1958 es van reprendre les tasques arqueològiques sota la cura del Centre Excursionista Puigcastellar. L’any 1997, el Museu Torre Balldovina va iniciar noves museístiques al poblat, de les quals cal destacar l’arranjament de l’entorn i els accessos, la consolidació de les estructures per tal de garantir-ne la conservació i, també, l’adequació didàctica del jaciment.
Si fas la ruta valora si us plau.