Caus de la Muntanya del Montgrí - Muntanya d'Ullà - Montplà 2011-11-12 9:12

Ruta Caus del Montgrí-Ullà-Montplà 2011-11-12 9:12

Feia uns mesos que el pare em comentava que teníem que tornar a pujar al Castell de Montgrí, però feia massa calor a l’estiu i, tot i que avui la boira no ens deixaria veure el paisatge, ens hem decidit a fer-hi un tomb. Hem aprofitat per anar a conèixer tres caus que no havíem vist mai.
Sortint del paratge de Santa Caterina, hem enfilat corriol amunt fins arribar al Coll de la Creu (tenia ganes d’anar a veure si trobàvem la Font dels Apòstols però ho hem deixat per un altre dia). Primer hem anat a fer una visita a un avenc interessant just uns metres a l’Est del Cau del Duc d’Ullà. Després ens hem arribat al dit Cau del Duc d’Ullà, que és molt bonic, amb una entrada rodona impressionant (el bestiar hi deu fer nit sovint doncs hi ha molts excrements al seu interior). Després hem fet el cim de la Muntanya d’Ullà i hem baixat a la creu altre cop per pujar al castell, que hem visitat de nou juntament amb les seves canteres i cisterna. Hem resseguit el GR92 fins el Coll d’en Garrigàs i hem seguit fins el cim del Montplà. Hem continuat fins el Cau de les Dents (també molt impressionant i fondo, però amb molt de fang). Just abans d’entrar hem vist un ramat de cabres salvatges (desconec si fa temps que hi son per aquests paratges, però us puc dir que semblem muflons i son molt boniques –pot ser es varen escapar del clausurat Parc Animal de Sobrestany l’any 2009-). Després hem retornat al Coll d’en Garrigars i baixant el Torrent del Coll d’en Garrigars, hem intentat trobar el Cau d’en Calvet, que finalment he reconegut en unes fotografies dels anys 70 (aquest indret va ser descobert l’any 1976 i va ser excavat els anys 1977-78. En aquesta cova artificial, s’hi van trobar restes de 33 adults i 10 infants, més eines i objectes d’ornamentació. 2100-2500 a C). Estic content d’haver-la trobat, doncs just abans he tingut una caiguda que m’ha costat unes bones nafres a la cuixa dreta –és el preu d’una relliscada, aneu amb compte, en aquest indret les pedres estant soltes i no son de fiar–. Crec que aquest cau no es val la feina d’anar-hi. Finalment sense fer el més conegut Cau del Duc (ni alguns altres que encara no coneixem: Caus d'en Rovira, Cau de l’Olivar d’en Margall i el Cau de la Figuera, a les Pallores-Montplà, el Cau dels Ossos, el Cau de l’Hostench, el Cau Gran de la Carnisseria i Cau del Tossal Gros, a la Muntanya Gran), ens hem dirigit cap a la tartera que condueix directament a l’ermita. Nafrat però content.