Cavalls de vent, etapa 3: Niu de l'Àliga - Cortals d'Ingla

Avui el dia ja comença ennuvolat i gris, mal rollo...
Sortim del refugi de Niu de l'aliga a 2518 m. d'alçada i, en baixada, resseguirem una carena molt aèria, amb unes vistes espectaculars fins al Coll de Jou.
A partir d'aquí, fa acte de presència la pluja i el vent que ens acompanyaran fins al cim de Penyes Altes. Capelina i cap amunt. El camí està ple de roques i arrels que, mullades, ens van fer relliscar més d'un cop.
Fem el cim, (2276 m.) i sembla que el temps ens dona una treva... que dura 5 minuts.
Arrenca a ploure amb més força i de cop, apareix la boira, en el pitjor tram possible: un descens molt picat, molt pedregós, que mullat es tornava molt tècnic i relliscós. Sobretot dos trams de roques: un on havíem de desgrimpar uns 10 metres i un altre pas on hi havia unes cordes per ajudar a baixar.
Superats aquests trams, el descens continua pel mig de boscos de pins, fins a la Collada del Raset.
En aquest punt, la boira era tan espessa que no es veia res a més de 3 metres. A sobre, ha començat a fer unes ventades molt fortes que juntament amb la pluja, feien que la sensació tèrmica fos d'un fred bastant intens. Sí, sensació de fred en ple juny, és el que té la muntanya...
Tot això ens ha fet desorientar, ja que no es veien les marques de la ruta. Finalment, amb el GPS hem localitzat la traçada bona i hem continuat baixant, xops com ànecs, cap al Collet de Moixeró. Anàvem seguint uns corriols que semblaven minirius de l'aigua que portaven.
La boira i el vent han anat marxant a mesura que perdíem metres però la pluja no.
Finalment, passat el Clot dels Amorriadors, la pluja ha parat just per començar a baixar per una canal, amb una pendent molt pronunciada, en infinites ziga zagues, plena de roques i fang. Moltes relliscades i alguna petita caiguda després, arribem a una pista que en 2 kms ens deixara prop d'un corriol que ens pujara al refugi del Serrat de les Esposes.
Aquí pararem a dinar, canviar els mitjons per uns de secs i entrar en calor.
Un cop dinats, i tornant a caure gotes, enfilarem per corriol en pujada i després en planer fins a la Font Freda. D'aquí al refugi de Cortals d'Ingla, que és on acabarem la jornada d'avui, només queda 1,5 kms, però ens ha enganxat una tromba d'aigua espectacular, amb llamps i trons que ens han fer apretar el cul per arribar al refugi.
Empapats de dalt a baix, botes amb un dit d'aigua, motxilles amb l'interior moll (tot i la capelina que les envolta) i un fred...
Sort de la llar de foc, la dutxa calenta, la sopa de pasta que ens ha fet el guarda del refugi, les cerveses i la ratafia... i com nous! 😂

https://youtu.be/NBaYilAd82E