CAVALLS DEL VENT: 3ª etapa - Refugi de Prat d'Aguiló, Refugi Lluís Estasen, Refugi del Gresolet

Descripció de la 3ª etapa, del Refugi del Prat d'Aguiló a la Casa-Refugi de Gresolet
Autor: Catalunya - Palau Robert

La presència del Pedraforca, la muntanya més coneguda i visitada del Parc Natural del Cadí-Moixeró, és la veritable protagonista de la tercera jornada de la Cavalls del Vent. Baixant de la carena de la serra Pedregosa fins al refugi del Gresolet, se'n contemplen magnífiques panoràmiques de la cara nord i oriental discorrent als seus peus bona part del trajecte. Es gaudeix novament d'un fort contrast paisatgístic entre l'ambient alpí de prats herbats i rocam de la serra dels Cortils, a més de 2.400 m d'altitud, i els frondosos i ombrívols boscos de pi roig, avets i faigs de la baga Fosca i de la de Moronta. Del refugi Prat d'Aguiló al d'Estasen, se segueix també la històrica Ruta dels Segadors pel PR C-124, que recrea part de l'antic recorregut que realitzaven els veïns de Gósol des del seu poble fins a Bellver de Cerdanya travessant la serra del Cadí pel pas dels Gosolans per segar els fèrtils camps de cereals cerdans. Dos punts més d'especial interès de l'itinerari són la font Tordera, que, situada pocs metres a llevant del pas dels Gosolans, és de les de major altitud del parc natural (2.480 m), i el santuari de Gresolet, edifici d'origen romànic documentat ja al segle XIII ubicat a prop del refugi homònim. Ruta senyalitzada.

(1.995 m) Refugi de Prat d'Aguiló. S'inicia la jornada pujant en direcció sud pel llom de la muntanya seguint les marques blanques i grogues del PR C-124 (sender de Saldes a Olià). Fins al pas dels Gosolans, no es retrobaran els senyals taronges de la Cavalls del Vent. Es remunta fent ziga-zagues per un fressat sender que, a partir del km 0,97 (2.189 m), es decanta (SO) pel vessant occidental del pic d'Aguiló i ascendeix amb força per la tartera. Extraordinàries i extenses vistes a ponent de la cara N del Cadí, especialment de les properes serres de Prat Sistre i de la Cabirolera.
(2.426 m) Pas dels Gosolans, punt divisori dels pics d'Aguiló (E; 2.494 m) i de Punta Aguda (O; 2.458 m). Es creua el GR 150-1, que es pot seguir uns metres a llevant per abastir-se d'aigua a la font Tordera (hi ha un abeurador que permet distingir-la de lluny). Es travessa l'altiplà herbat en direcció S/SO amb bones vistes a l'oest de la coma dels Cortils i el Cadí. Després d'un darrer tram força rocós, passat el Clot Palomar, es canvia de vessant (2.423 m) i es comença a davallar a ponent (SO) pel cantó meridional de la serra Pedregosa gaudint tothora d'espectaculars panoràmiques a migdia de la cara N del Pedraforca. També s'albira al sud i a l'oest les valls de Gresolet, de les Mulleres i de les Cerneres, les serres de Gisclareny i d'Ensija, el Cadinell, la serra Negra, el Port del Comte, els Cloterons, la serra del Verd i, baixant (SO) a prat Llong, la imponent silueta de la propera serra Cabirolera (NO).
(2.253 m) Havent creuat el prat Llong en direcció SO, es pren una pista que descendeix per l'interior d'un bosc de pi negre fent àmplies llaçades per la dreta d'una torrentera. Es davalla serpentejant de SO a SE i, després de travessar els prats Socarrat (2.076 m) i de Toixones (1.941 m), es desemboca, a l'extrem occidental de les Bassotes, a la pista que ve del mirador de Gresolet i es dirigeix als colls de la Bauma i de la Bena (1.873 m): cal agafar-la a mà dreta (SO; pal indicador) baixant suaument tot seguint uns metres els senyals blancs i vermells dels GR 150 i 107 (Camí dels Bons Homes). A mà dreta (O/SO), es deixa un sender que recorre la vall de Cerneres.
(1.843 m) El Collell (pal indicador). Es tracta del punt divisori, per una banda, del Cadí i el Pedraforca i, per una altra, de les conques dels rius Segre i Llobregat. Aquí es deixen els dos GR abans esmentats que, per un sender de la dreta (N), fan cap a Gósol, i, una mica més avall, també un caminoi de l'esquerra (SE;1.843 m) senyalitzat amb franges blanques i verdes que, pel torrent de les Mulleres, mena al refugi del Gresolet. Se segueixen les indicacions canviant de direcció i davallant cap al SE per la mateixa pista. A mesura que s'avança, es flanquegen els contraforts septentrionals del Pedraforca per un entorn molt boscós i humit solcat per nombrosos torrents (del Collell al refugi Lluís Estasen, s'arriben a creuar fins a cinc rierols i alguns dels seus afluents) i es contempla, al nord, la serra Pedregosa -per on s'ha baixat-, les Costes del Roset i els cingles de la Bola, i cap a llevant la frondosa vall de les Mulleres que, com la veïna baga de Gresolet (E), posseeix uns excepcionals boscos on abunden faigs, avets, roures i moixeres.
(1.770 m) Es passa per la dreta del turó de Pi Ajegut, que queda al NE, es creua una tanca que a l'hivern té el pas barrat pel perill d'esllavissades i la presència de glaç al vial i aviat (1.642 m), s'abandona la pista -per on continua el PR C-124, que ens ha acompanyat des del refugi de Prat d'Aguiló, fins a arribar a Saldes- per prendre un senderó de la dreta (E), esglaonat al principi, que remunta pel boscam.
(1.674 m) Refugi Lluís Estasen. Situat a la jaça dels Prats, amb espectaculars vistes de la paret nord del Pedraforca. Confluència amb el PR C-123 i el PR C-127 (Pedraforca 360º). S'ha de seguir el primer davallant per dins del bosc en direcció E/NE.
(1.624 m) Cruïlla al coll de la Cabana: es deixa a mà dreta (NE) una drecera que baixa al mirador de Gresolet, davant (NE) el PR C-123 que s'està seguint des del refugi i es continua pel sender de més a l'esquerra (O/NO) canviant el sentit de la marxa que es duia. Es creua la pista (1.612 m) que s'ha seguit des de les Bassotes i es davalla per un senderó de l'altre costat (NO; pal indicador). De seguida se surt a una altra pista (1.585 m), que cal agafar a l'esquerra (O) per deixar-la als 200 m per un corriol de la dreta (NE) que descendeix fortament per la baga Fosca, un frondós bosc de pi roig, avets, faigs, roures i boixos. Ambient fresc i ombrívol, amb força molsa i falgueres. El trajecte serpenteja tota l'estona per salvar el fort desnivell de baixada -cal parar compte de no relliscar- i travessa tres torrenteres.
(1.242 m) Es desemboca a un sender més ample provinent de Saldes, senyalitzat amb franges blanques i verdes, que es pren a l'esquerra (NO) davallant ara per la baga de Moronta. Després de travessar el torrent de Cal Castella (1.215 m), es remunta la carena dels Pollegons en direcció NE amb bones panoràmiques (N/NE) de la vall, el refugi, el santuari i els cingles de Gresolet, el puig dels Terrers, el Comabona i el Bosfred. Un cop creuat el torrent de les Arquedes (1.223 m), es passa entre el Roger (O) i l'estret de Moronta (E). Es descendeix i es travessa el riu de Gresolet (1.202 m), així com la pista que l'acompanya (pal indicador), per, finalment, fer la darrera pujada de la jornada (E) fins a la casa refugi del Gresolet.
(1.242 m) Refugi del Gresolet. A pocs metres de distància, es pot visitar -pujant cap al NE per la pista que duu al coll de la Bauma- el santuari de Gresolet, construcció documentada ja al segle XIII (any 1258) que compta en l'actualitat amb una hostatgeria, una església i una àrea de lleure. Cada 8 de setembre, s'hi celebra un aplec popular en què els pastors reuneixen els ramats que han estat pasturant a la muntanya durant el bon temps. Fi del recorregut.