Celrà-bosc de les escultures-mines del Nen Jesús-Castell de Sant Miquel-Mirador del Congost

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aquest itinerari que te com a punt culminant la pujada al castell de Sant Miquel, també ens descobreix l’aprofitament intens que a començaments del segle passat s’havia fet de les muntanyes de Celrà per extreure mineral de ferro. Les denses i tranquil·les boscúries d’alzines, suros i castanyers per les que hem passat, eren en aquells temps un espai amb una activitat frenètica per baixar el mineral de ferro fins al poble de Celrà. Ruta clàssica que hem ampliat amb les visites al bosc de les escultures al començament de ruta i la del mirador del Congost quasi a les darreries d’aquesta.
Deixem els cotxes al final del Carrer Germans Sàbat de Celrà, al costat del Castell de Celrà. Aquest castell és un edifici de planta gairebé quadrangular que envolta una torre de l'homenatge circular, element més antic del conjunt, construït probablement cap al segle XI. declarat Bé cultural d'interès nacional i conegut com a mansió amb el nom de can Serra del Castell.
Ens dirigim al Veïnat del Mas Blach, passant entre els masos i els camps de conreu fins sortir a una estreta carretera amb ascens i que seguint-la també pujaríem al castell de Sant Miquel...nosaltres la deixem quant trobem una entrada de bosc a l’esquerra, barrat amb una cadena. Seguim el net camí endinsant-nos en el bosc...és el bosc d'en Joan Carolà. Un bosc, net, ben cuidat, ple d’art, amb obres plenes de contrastos, d’encant i sobre tot de molta fantasia.
Bocabadats anem contemplant cada una de les obres exposades a banda i banda del camí i que poc a poc aquest, va perdent altura fins arribar a la riera de Mavalls, just al costat del cartell informatiu de les mines de Celrà. Ara seguim la Riera de Mavalls per anar a trobar la Font d'en Bussé i més endavant, el Carregador de les Mines del Nen Jesús. El lloc és molt ombrívol amb una frondosa vegetació.
El carregador es troba en el punt de confluència entre la riera de Mavalls i el torrent de les Deveses o cal Dineret, a la part inferior del vessant nord de la muntanya dels Bacs. Aprofitant el desnivell del terreny i un talús important de roca, es va construir una estructura de dos murs en forma de L, adossada a la roca pel costat oest. Entre la cara nord i la sud de la paret frontal del carregador hi ha un desnivell de 2,3 m, i hi ha tres forats o boques que servien per passar el material d’un costat a l’altre i des d’on baixaven les vagonetes carregades de mineral per un sistema aeri fins a l’estació de tren,
Tornem altre vegada a la base de les escales que pugen al carregador i seguim camí guanyant altura, pujant pel Bac de Medinyà, passem una zona de castanyers i arribem on es troben les galeries de les mines del Nen Jesús...(entre les mines del Nen Jesús i les mines Victòria s’han localitzat 23 galeries situades a diferents nivells, 8 de les quals tenen molt poca profunditat i segurament foren simples prospeccions que s’abandonaren). La galeria més llarga té uns 105 metres i algunes consten de pous verticals de comunicació entre elles.
Pel camí, la primera galeria que trobem és una d’aquestes de poca profunditat, molt més amunt trobem una sèrie de galeries força juntes...la galeria 4 que té unes dimensions de 35m de longitud amb una ramificació. La 5 pel seu curt recorregut, sembla tractar-se d’una “cata”, la 6 té una entrada en forma de trinxera amb unes parets de 7m d’alçada per arribar a la galeria pròpiament dita que continua recta sense cap desviació. Té unes mides de 1,80m d’amplada per 2m d’alçada i 84m de longitud, La 7 té una entrada mig enfonsada, que deixa una espai de poc menys d’1m, amb unes galeries típiques de mina de 1,80m d’ample per 2m d’alt, aquesta està formada per quatre ramals. La longitud total d’aquests conjunts de galeries és 94m.
Passat la zona de galeries ens trobem amb un tram amb fort desnivell i en mig de la pujada un desviament, (dreta passaríem per la font del Borni fins la Creu Palomera), nosaltres seguim amunt fins assolir el Collet d’en Figueres amb una ampla pista que el travessa, seguim pel corriol que marxa paral·lel a la pista i que en poca estona arriba a la zona de pícnic de la muntanya de Sant Miquel.
És l’hora d’esmorzar i aprofitem els banc i taules per fer-lo. El lloc és molt popular entre la gent de Girona i rodalies i així es fa palesa...ciclistes, runners, excursionistes o famílies que volen estar en contacte amb la natura, hi ha gent per tots els costats (tothom te els mateixos drets a gaudir del emplaçament, amb cura i complint les mesures de seguretat conta el Covid).
Un cop esmorzats enfilem cap al castell de Sant Miquel. Aquest conjunt arquitectònic comprèn, bàsicament, un fossat fondo que envolta una torre i una ermita en ruïnes. Les restes més antigues del conjunt daten de l’època medieval. Corresponen a una possible torre de guaita, a un tram de muralla i a una ermita amb absis poligonal i fortificat. L'ermita estava dedicada a Sant Miquel i va ser aixecada en estil gòtic a mitjan segle XV. El 1848, durant la guerra, les restes de l'ermita de Sant Miquel van ser aprofitades per bastir-hi dues torres de telegrafia òptica amb l’objectiu de disposar d’una xarxa de comunicació ràpida i segura. La situació del lloc és estratègica: domina visualment les valls de Sant Daniel i Celrà, la part nord de les Gavarres, la plana del Ter, les Guilleries i, fins i tot, en dies clars, el Montseny i els Pirineus.
Baixem per un viarany amb fort desnivell situat rere les parets del que va ser la ermita, corriol que fineix a la ampla pista que circula per la carena de la muntanya, passant pel les cruïlles de la baixada fins Celrà per Can Peric (dreta) i de les mines Victòria (esquerra) i que obviem, seguint fins la cruïlla de Celrà per Can Cornei...(aquesta serà la nostra baixada), però abans anem a visitar el mirador del Congost. Hem de continuar la pista i en una intersecció de camins agafem el de l’esquerra que ens porta fins una placeta amb pal informatiu del mirador que seguim fins arribar a aquesta talaia amb vistes sobre el congost del Ter.
Desfem un tram de camí per arribar a la cruïlla abans citada e iniciem la baixada sense cap complicació fins Can Cornei. Passat aquest i a uns 150 metres just al costat d’una corba molt tancada del camí, d’un camp amb vinyes i un planell informatiu hi ha un petit turó i a sobre es troba les restes del Castell de Barbavella.
Del castell de Barbavella, també conegut popularment com el castell dels Carlins o castell dels Moros en queden unes escadusseres ruïnes. La construcció seria de dimensions reduïdes, a mode de torre de guaita, la qual també podia servir de refugi per una petita guarnició armada. Tenia un control directe del pas del congost del riu Ter que comunicava la plana empordanesa amb el pla de Girona. És el castell que es conserva en més mal estat de les rodalies. Tot i així encara es poden endevinar dues estances del castell delimitades per potents murs de més d'un metre de gruix. Al costat nord i oest encara es conserva el fossar que defensava aquest petit castell.
Només ens resta arribar al punt on tenim els cotxes aparcats i donar per finalitzada aquesta interesant ruta...
Salut i bones caminades!!