Celrà: Castell de Barbavella, Els Sants i mines Victòria

Matinal per fer una ruta fins als Sants de Celrà i les mines Victòria. Val a dir que fa un temps vam fer part d'aquest recorregut però no vam trobar els sants, hi vam passar molt a prop.... Avui hem tingut sort!
Iniciem la caminada des del peu del castell de Barbavella -o el que queda d'ell-. Avui som en Montagut, la Kuraia, l'Arare61 i servidora.
Per començar amb un bon escalfament, enfilem pujada pel camí de Clademàs per anar a buscar la trinxera de les mines Victòria, uns camins que baixaven de la muntanya per tal de donar pas a les vagonetes que transportaven el mineral de ferro. En moltes ocasions s'havia d'excavar a la roca per fer aquests camins.Les vagonetes anaven penjades a mode de tramvia aeri per facilitar la baixada del mineral.
Dalt de tot de la muntanya, iniciem el descens per buscar el paratge anomenat Els Sants. La baixada és complicada, el desnivell és considerable i ja tenim l'Arare per terra! Sort que el coixí de fulles seques fa que quedi tot en una anècdota. Durant la baixada trobem una roca amb inscultures.
Ja som a baix, i les nostres cames agraeixen un caminet fresat i agradable. Ens aturem a la font del Castanyer, que avui no rajava, fins arribar al torrent dels Sants. Tresquem uns metres a l'esquerra dins del mateix torrent fins que trobem els Sants Sixt i Hou.
La llegenda explica que un pagès molt devot , tenia una vinya a la zona anomenada Valltorta. Una nit, en somnis, va tenir una visió de Déu. Aquest li va dir que anés a la vinya i que allí hi havia les despulles de sant Sixt i Hou, fills de Celrà que havien estat martiritzats i enterrats en aquell indret.
El pagès va fer el que li havien encomanat i va veure unes llums en una zona plena de bardisses. Va netejar-ho tot i va trobar un munt de pedres. Des`rés d'arraconar totes les pedres, va trobar-hi una caixa amb les relíquies de sant Hou. A pocs metres va trobar les restes de sant Sixt.
Al lloc dels fets avui només hi queda una placa amb el gravat dels dos sants. Cal dir que el lloc és màgic, amb unes grans falgueres tot i l'escassetat d'humitat.
Tornem enrere per enfilar per l'altra banda de Valltorta i anem pujant per anar a trobar el carregador de les mines Victòria. Avui la vegetació ha fet de les seves i gairebé cobreix la gran paret. Una mica més enllà, trobem una de les entrades a la mina i fem una petita parada per esmorzar.
Una comitiva de gent de Begur amb algun perdut inclòs visiten la mina, i alguns agosarats es fiquen en forats perillosos.... Bona ruta! Nosaltres seguim pujant.
Trobem les restes d'una barraca de miners i una altra entrada. Aquesta vegada hi entrem tots, i podem observar les parets de pedra seca que construïen a banda i banda dels túnels per reforçar el forat.
Sortim ràpidament , no fos cas que envaíssim l'espai d'algun habitant del bosc, i anem pujant fins arribar dalt de tot. Sant Miquel queda a la nostra esquerra, a uns 500 mts, però tenim pressa i comencem a baixar per la pista que no deixarem fins al nostre punt de partida.
La ruta presenta l'única dificultat de la baixada a la Valltorta, on hi ha els Sants. La resta, pujades i baixades que deixen les cames una mica toves, però ja se sap, la muntanya és això!!
Avui no hi ha hagut vermut, el handbol ha passat davant de les braves!! Un altre dia serà....

Fins la propera!