Wikiloc | Celrà - Font Alau - Els Àngels - Balcó de les Bruixes - Montigalar Gros

Download

Trail photos

Photo ofCelrà - Font Alau - Els Àngels - Balcó de les Bruixes - Montigalar Gros - Celrà

Author

Xondu

7,017 153 1516

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 21.78 mi
Elevation gain: 5,026 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 5,026 ft
Max elevation: 1,759 ft
TrailRank: 62 5
Min elevation: 331 ft
Trail type: Loop

Time: 6 hours 29 minutes
Coordinates: 3234
Uploaded: October 14, 2013
Recorded: October 2013

Rating
5 1 review
Information
Easy to follow
Scenery

Be the first to clap

15 comments

near Celrà, Catalunya (España)

Viewed 3578 times, downloaded 117 times

Trail photos

Itinerary description

Celrà - Font Alau - Els Àngels - Balcó de les Bruixes - Montigalar - Celrà
Ruta que he fet amb la companyia de la Brahma sortint de Celrà i anant cap el balcó de les Bruixes, una cinglera imponent que ofereix grans vistes de part de la comarca del Gironès i l'Empordà.
I tot seguit pujant al cim del Montigalar on hi trobem un vèrtex geodèsic.
Hi hem anat passant pel santuari de la mare de deu dels Àngels, pel camí de la font de l'Alau.

Hi ha algun tram una mica més complicat que la resta des de que sortim dels àngels fins que travessem la carretera, si es segueix durant aquesta estona la carretera és més senzill però cal vigilar molt també el trànsit. Entre això i la distància hi poso dificultat difícil tot i que per la majoria del recorregut no ho és.

Sobre el balcó de les bruixes, la llegenda la podeu trobar al llibre:
El poble del Centfocs (Xavier Cortadellas)

La Roca de les Bruixes.

Fa temps, un noi jove i imprudent que vivia a Montnegre va saber que cada nit de Sant Joan les bruixes es trobaven en una roca que hi ha darrera de la muntanya de Montigalar, venint de Sant Mateu. De quina manera va arribar a saber això, no ho recorta ningú, però el cas és que, a més, va saber que, si hi anava i deia unes paraules irrepetibles i estranyes, la seva fortuna canviaria.

Aquell noi era tant ambiciós com valent, de manera que va esperar-se que fos la vigília de sant Joan, i aquell mateix vespre, poc abans que comencés la nit, d'amagat de tothom, va encaminar-se cap a la roca.

Com que el camí no era pas llarg, va arribar-hi abans de mitjanit. A la roca, no es veia ningú. Va mirar a un i altre costat. Tampoc no se sentia cap fressa.

Quan va semblar-li que eren les dotze, el noi va aixecar-se dret i va dir aquelles paraules que sabia. Un segon després, la roca va obrir-se com si fos una cova de lladres.

A dins, era ple de diamants i de gemmes, de robins i de pedres, d'or i de plata. Cada cosa que veia valia un dineral. Qui tingués aquell tresor seria l'home més ric de la terra.

Però el fet és que ell no el va tenir. Potser les paraules no eren del tot encertades, potser encara no eren les dotze, o potser van descobrir-lo les bruixes.
Això no se sap. Fos el que fos, el cas és que tot va ser dir aquelles paraules, veure el tresor i convertir-se en un noi de pedra. Ni tant sols no el va poder tocar. Tota la nit quiet al seu davant, igual que si fos una estàtua.

L'endemà, en despertar-se, era molts quilòmetres lluny d'aquell lloc: a la plaça de la Bisbal, per ser més exactes. No sabem per què, ni de quina manera hi va anar. Ell tampoc no ho sabia.

Va afanyar-se a tornar a casa seva, agemoilt, amb la por al cos i la cua entre cames. Ho va recordar sempre més. I el que és ell, a la roca de les Burixes no va tornar-hi. Si és veritat que aquells tresors eren allà, encara deuen ser-hi.

Panoràmiques:

Font picant de Madremanya

Balcó de les bruixes

Cim Montigalar

Waypoints

Castell de Mabarrera

Molí d'en Banyes

Caseta boscaters

Font de l'Alau

Encreuament carretera Àngels

El Surolí

La llegenda ens arriba de temps llunyans; La creença ans parla d'un romeu solter, si aconseguia que una pedreta llençada a la surera restés penjada, es casaria aquell any, a la segona, al cap de dos anys i així successivament. El desengany venia quan no se n'hi quedava cap i… Una altra versió dei a que, si quedaven penjades tres pedres seguides al surolí, aquell any esdevenia un any de bona sort.