Celrà-l'Illa dels Salzes-camp d'aviació guerra civil-refugis antiaeris-arbres monumentals

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui ens hem decidit a fer una ruta, planera, molt planera! però amb molts al·licients...
Hem caminat un bon tram al costat de la Sèquia d’en Vinyals...La sèquia és un exemple del desenvolupament de l’agricultura catalana del segle XVIII, la qual permeté regar terres desaprofitades fins llavors. La resclosa construïda a l’altura de Campdorà desvia l’aigua del Ter per un rec mestre que passa per sota la línia del ferrocarril i la carretera de Palamós. Després de superar el Congost el rec gros circula ja a cel obert per tot el seu recorregut. La sèquia està plena de petits ponts i passeres, elements d’enginyeria hidràulica, o infraestructures més grans com el molí de Bordils, alhora que transcorre pels paisatges més humans de la zona, des del polígon industrial, l’àmbit agrari de l’entorn de la sèquia, i els urbans dels pobles de Celrà i Bordils.
Passem al costat del rentador, o safareig de can Banyes, aquest era un típic rentador que les persones que vivien al pla o a la zona de la carretera l'utilitzaven sovint per fer la bugada.
Al següent pont (pont del Lluc) hem de girar a la dreta amb una senyalització pertinent. A partir d'aquí només cal seguir el camí pavimentat que transcorre al costat del riu, entre les plantacions d'arbres ornamentals i fusters tan característiques d'aquesta zona, que li confereixen un paisatge propi. Aproximadament després d'1 km s'arriba a l'espai natural de l'Illa dels Salzes, que fa referència a una petita illa sorrenca que es troba riu avall.
Malauradament, degut al poc manteniment (corriol força brut al seu inici), no hem volgut seguir el recorregut dins el bosc de ribera i hem preferit no aventurar-nos i continuar pel camí pavimentat fins arribar al camí d'Orriols, on una petita sèquia desguassa les aigües netes de la depuradora al Ter. A la zona del desguàs hi ha una passera situada sobre aquest camí canalitzat. Vist el Ter i el petit salt d’aigua del desguàs, cal seguir aquest camí i prendre els tres següents trencants a mà esquerra: a la depuradora, a can Simon, i Can Liro. Arribats a can Verdera, seguim per la dreta. A partir d'aquí recorrem el perímetre de l'antic camp d'aviació (principal motiu de la sortida).
El Camp d’aviació Republicà va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939, primer per vigilar la costa gironina dels atacs de la flota franquista i de l'aviació italiana amb base a Mallorca; i més endavant per esdevenir la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els "Katiusques") a Catalunya.
Aquest camp es va construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles pertanyents als municipis de Celrà i Bordils, l'expropiació dels quals va afectar l'activitat agrícola de la zona, ja que ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l'abandó dels terrenys del voltant per la por als bombardejos. Aquest alt valor agrícola també va provocar una ràpida recuperació un cop acabada la guerra i que avui dia fa que no es captin les dimensions i l'amplitud que tenia el camp.
Resseguint el camí trobem el polvorí del camp d'aviació i un dels refugis antiaeris, ambdós oberts i visitables. Els refugis no tenien mai una entrada directa, si no que les galeries de protecció es disposaven en angle recte respecte a les escales d’accés per evitar els efectes de les ones expansives de les bombes. És recomanable portar una llanterna, (nosaltres hem empleat les llums dels mòbils).
Seguim fins a la masia de la Canova, que exercia de quarter general del camp i conserva el refugi antiaeri més gros, (els amos del mas tenen col·locada una tanca que ens va impedir visitar.la). Passada la masia, deixem per una estona l’entorn del camp d’aviació i ja, al terme municipal de Bordils, anem a visitar alguns del seus arbres monumentals...
A poca distància de la Canova es troba l’Alzina reclamadora de la Canova, un exemplar que arriba als 14 metres d’alçada i és una de les alzines de més capçada de Catalunya, amb 27,30 metres, sustentada sobre un curt però valent tronc de 3,75 metres de volta. Seguim camí, arribant de seguida a Can Conill Gros, el qual envoltem per visitar el seu Freixe que té un curt i gruixut tronc amb 5,70 metres de volta i una capçada de 18 metres d’amplada per 17 d’alçada. Passat el mas, ens desviem a l’esquerra, canviant el camí pavimentat per un de terra i en direcció a Bordils, on a mig camí es troba el Roure del Pla de les Arenes, un roure martinenc que arriba als 15 metres d’alçada i té una capçada gairebé simètrica, ja que fa 26,80 metres per una banda i 26,70 per l’alçada. El seu gruixut tronc mesura 3,5 metres en la seva volta més prima i 6,50 metres a la seva base.
Arribats a les Hortes de Bordils, seguim per la dreta i al poc ens apropem al paratge dels Arbres Blancs amb algun element de considerable alçada i gruixut tronc. En cinc minuts de caminada, passem pel davant de la Alzina del Molí amb un tronc de 2,90 metres i un xic més enllà el Molí de Bordils.
Ara el camí ens fa passar entre el hotel rural Mas Carreras i can Cirili, i en un tres i no rés, tornem al costat de la Sèquia d’en Vinyals, on avants de tancar el cercle, visitem un dels dos refugis antiaeris que es troben al costat de la sèquia, (l’altre ja el vàrem visitar al principi de la ruta).
Seguim una estona més pel camí de la sèquia passant al costat dels ponts que travessen el rec com el pont d’Aumet, el de l’Aviació i d’en Clots. Així arribem al aparcament donant per finalitzada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!