Centelles, Morro de Porc, font de Sauva Negra, Castell de Castellcir o de Popa i Castell de Centelles

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.

Bonica i contrastada excursió a cavall de les comarques d’Osona i el Moianès, encara que majoritàriament estarem a Osona, per anar al castell de Castellcir o de Popa entrarem al Moianès.
Bonica per les immillorables vistes panoràmiques de la Plana de Vic i per la caminada per altiplà superior.
Contrastada precisament entre l’extens altiplà superior i la vertiginosa pujada a aquest altiplà.
El fet d’enllaçar els dos castells obliga necessàriament a travessar el mas de la Rovira de Cerdans, ja que no hi ha cap més alternativa excepte fer una gran volta.
He consultat altres itineraris que fan el mateix recorregut i tots travessen una tanca que hi ha a tocar la paret d’aquesta finca. Aquest itinerari en arribar uns metres abans de la tanca, la respecta i segueix un camí pel costat d’un camp i després baixa uns metres sense camí evident per a trobar-lo uns metres més avall.
Faig aquest aclariment ja que aquests metres son l’únic paratge en tot el recorregut en que no seguirem un camí clar.
El Morro de Porc, de 967 metres d’alçada, és un extrem de la cinglera que té una forma que recorda aquesta figura, hi passarem per sota i seguidament hi pujarem al capdamunt; on gaudirem d’unes vistes impressionants de la Plana de Vic. En aquest punt les línies del traçat es toquen, ja que realment estant pràcticament una a sobre de l’altre.
El castell de Castellcir o de Popa per la singular forma de la roca on s’alça està documentat a partir de l’any 1014, però es té constància que ja existia anteriorment amb el nom de Castell de Tenes.
No em puc estendre amb la seva llarga i dilatada història perquè no ve al cas en aquesta descripció d’una excursió; però a través dels segles ha viscut multitud de vicissituds. Fins a mitjans del segle era utilitzat com a corral i estable pel bestiar, preludi del seu lamentable estat actual.
Segons consta a la viquipèdia el castell és un monument històric, inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del Patrimoni Català i en el de Béns d'Interès Cultural del Patrimoni Estatal amb el codi RI-51-0005246. Tota aquest reconeixement per part de les institucions no serveix absolutament per rés, ja que el castell està caient a trossos, sense cap mena d’intervenció, excepte el castell advertint del perill de despreniments, solució barata, en que no fas rés i si passa algun accident: “jo no em faig responsable”. ... i “qui dia passa, any empeny”.
No millora gens ni mica el castell de Centelles. Una gran i sorprenent construcció.
Si ens tornem a remetre a la viquipèdia trobem que el Castell de Sant Martí de Centelles o de Sant Esteve és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia, amb el nom de castell de Sant Esteve, l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer. També és un edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, però això no li ha servit absolutament de rés.
Si seguim llegint-ne la història a la viquipèdia també veurem la seva llarga història, en aquest cas amb l'afegitó de les guerres carlines.
Tot i que s’ha de dir que en algun moment es deuria fer algun mínim treball a la part de l’entrada del recinte, ja que hi ha una mica d’obra de consolidació en aquesta part.
Tots dos castells restaurats i reconstruïts serien unes fortaleses espectaculars.
En el cas del darrer, la seva reconstrucció total seria complicada perquè la família propietària del recinte es varen endur les peces més importants a altres finques de la seva propietat.

Per a situar-nos a l’inici de l’excursió hem de seguir la carretera de Centelles a Sant Quize de Safaja (C-1413b), carretera que a la vegada fa de circumval·lació de l’esmentat municipi.
Encara estem revoltat Centelles que en el punt quilomètric 17 hem de girar a la dreta i seguir els primers metres asfaltats fins una jardineria, aquí segueix la pista sense asfaltar, passen pel costat de Can Manel i una metres abans de que giri a la dreta per anar a la Torre d’en Pla veurem que a la dreta hi ha un petit espai per a deixar-hi el vehicle (no sé si dos hi caben, en tot cas molt justets).
Aquí iniciem la caminada seguint recta i deixant la Torre d’en Pla a la dreta.
La pista es converteix en camí i molt aviat arribem a una cruïlla que ara seguirem recta i a la tornada i arribarem pel camí que ve per l’esquerra.
A partir d’aquí començarem una sostinguda i forta pujada durant molta estona. El camí és estret, però molt ben marcat amb pintades grogues.
Caminem principalment per dins del bosc, però en les clarianes per les que anirem passant, podrem gaudir de la gran panoràmica que ens anirà oferint la Pla na de Vic a mesura que anem pujant; i si hi ha una mica de boira jugant per sobre la plana, l’espectacle encara millora.
Tenim sempre al davant nostre la muralla del cingle que sembla que no s’acabi mai. Quan ja ens trobem aproximadament a la tercera part de la pujada, trobem algun esglaó de ferro i alguna barana, que en condicions normals, no son absolutament necessàries, però si està mullat, o a l’hivern, glaçat, llavors faciliten les darreres pujades.
La pujada es trenca en curts intervals per a fer flanquejades, sempre a l’esquerra, en alguna d’aquestes curtes flanquejades hi ha moments que recorden una mica els “mal pas” de Sant Llorenç del Munt (per citar un indret); no hi ha precipici, ni molts menys, ni cap sensació de perill, però si algú té vertigen, pot passar-ho una mica malament.
En la darrera d’aquestes flanquejades ja som a la base de la cinglera final i veiem amb el Morro de Porc just al caire d’aquesta.
Unes passes més i ja hi som a sota mateix.
Canvi total de situació; la pujada s’acaba i ens trobem molt propers a un collet, i a sota mateix del Morro hi ha un filat amb una porta just a tocar de la paret.
Fem una aturada per a contemplar i fotografiar l’indret.
Seguidament travessarem la porta i seguirem per la dreta el corriol que hi ha darrere.
L’espectacularitat de la cinglera s’ha perdut en aquest vessant, ja que ara tot son replans, prades i camps.
Deixem un moment el corriol per a girar a la dreta i planejant per capdamunt del cingle arribar a la punta del Morro de Porc.
Vistes espectaculars de la Plana de Vic i de les prades i camps de l’altre costat, i també del Montseny i de la muntanya de Montserrat, també a banda i banda.
Tornem al camí i en molt poca estona arribem a un prat.
Aquí deixem el camí que segueix recta i nosaltres girem a l’esquerra travessant el prat i uns metres més enllà comença un ample camí ramader que seguirem.
Durant alguns moments d’aquest tram de camí, veurem a l’esquerra el castell de Centelles que sobresurt dalt del seu turó.
Passem pel costat d’una bauma que serveix de corral per les ovelles i seguidament també pel costat del corral de la Rovira.
A continuació ens trobem amb una porta metàl·lica tancada amb un cadenat, però al costat mateix i a l’esquerra hi ha una petita porta amb una molla que ens permet passar a l’altre costat.
Petita i curta pujada que ens deixa dalt del coll de Prims. Situat a 943 metres d’alçada. Cruïlla de camins i pistes.
Seguim recta, travessant la pista que hi ha en aquest indret, seguint-ne una de secundària que baixa lleugerament.
Poca estona després arrenca per l’esquerra un camí que seguirem.
Inicialment és una pista però a pocs metres hi ha a l’esquerra una mina o pou d’aigua, i a partir d’aquí caminarem molta estona planejant per dins del bosc, tot seguint un camí molt ben marcat.
Aquest tram de l’itinerari és una llarga i agradable passejada.
Força estona després aquest camí gira a la dreta i fa una lleugera baixada, a partir d’aquí el terreny és una mica diferent.
Ens plantem davant d’un filat que sembla que ens vulgui barrar el pas.
Simplement el camí gira a la dreta, segueix el filat tot baixant a trobar una pista.
Aquí hi ha una altre porta, que passem sense cap problema i seguidament arribem al bonic racó de la font de Sauva Negra.
Indret arranjat i net. La font, en el moment d’aquesta excursió rajava; com totes les fonts, això depèn de la climatologia.
És un indret per a fer-hi una aturada assegut en el pedrís semi-circular de la font.
Reprenem el camí i molt aviat hem de girar 180 graus a l’esquerra per a seguir un camí que s’enfila, passa elevat per sobre la font i ens deixa dalt del coll de la Sauva Negra, situat a 923 metres d’alçada.
Nova cruïlla amb una pista, que també travessarem per a seguir per l’altre costat. En aquest moment abandonem la demarcació d’Osona i entrem a la del Moianès.
Repetim la jugada del coll de Prims, però ara per la dreta, ja que pocs metres després hem d’abandonar la pista que seguíem per a començar a resseguir un bonic camí que arrenca per la dreta.
Una bona estona després arribem a l’indret del camp del Jub, i ja veiem el castell de Castellcir al davant nostre.
En aquest indret, i tal com el seu nom indica, hi ha un camp, que el camí (ben marcat) travessa d’una punta a l’altre.
Una vegada a l’altre costat del camp seguim el camí, cada vegada amb millors vistes del castell, fins que ens hi plantem al davant; i el veiem precisament des de l’angle des d’on té una millor perspectiva la seva particular forma de “popa” d’un vaixell.
Ens situem a l’esplanada que hi ha al peu del castell per anar-lo contemplant des de baix.
Seguidament ens dirigirem a l’escala de pedra d’accés a la porta principal.
Com tots els castells, aquesta escala primer et “passeja” per sota la muralla perquè en cas d’atac, els defensors et puguin donar la “benvinguda” adequadament. El conjunt està molt deteriorat, principalment la part de la dreta, a la que no entrarem, mentre que per l’esquerra ens podem passejar una mica per un pati interior que hi ha i arribar-nos fins la punta de la “popa” i contemplar la vista des d’aquella posició.
Vist el castell, o el que en queda, tornem a l’esplanada i ara seguim l’ampli camí que tenim al davant.
Tornem a caminar durant molta estona per dins del bosc, seguint un bonic camí molt planer. Si anem girant-nos durant els primers metres podrem anar contemplant les ruïnes del castell, que des d’aquest angle té un aspecte totalment diferent, amb un pany de paret sencer amb totes les finestres.
Força estona després arribem a una imperceptible cruïlla (tret d’una modesta fita) d’on arrenca per l’esquerra un corriol que s’enfila muntanya amunt fins la bauma d’en Roma; bauma que en aquesta excursió no visitarem, però deixo oberta la possibilitat de pujar-hi.
Precisament en aquest indret sortim del Moianès i tornem a Osona.
Finalment aquest bonic camí s’acaba en arribar al collet de la Rovira de Cerdans on desemboca en una ampla pista.
Indret molt ample i bonic. Si seguíssim la pista per l’esquerra tornaríem al coll de Prims.
Nosaltres seguirem per la dreta una estona, amb bones vistes per l’esquerra, ja que estem caminant per damunt la cinglera.
Arribem a una cruïlla on hem de girar necessàriament a l’esquerra, tot i el cartell de finca privada.
Ens apropem al mas de la Rovira de Cerdans; tots els itineraris que he consultat segueixen recte fins el mas, on hi ha una reixa, l’obren i segueixen el camí.
Jo vaig optar abans d’arribar a la reixa girar a la dreta i esquivar la casa passant per un prat i seguidament per un camí que travessa el Pla de la Rovira fins arribar al final del prat i abans de que en comenci un altre, vaig seguir un rastre per l’esquerra amb evidents mostres d’haver estat trepitjat que em retorna a la pista que he deixat.
Hi ha un petit marge que hem de baixar decantant-nos una mica a la dreta fins a trobar l’indret per on podem baixar-lo còmodament.
Veiem la pista a pocs metres just en l’indret on aquesta fa un gir de 180 graus a l’esquerra.
Però no hi hem d’arribar a la pista, ja que uns metres abans enllacem amb un camí transversal que hem de seguir per la dreta. Si seguíssim la pista aniríem en sentit contrari al castell de Centelles. De tota manera amb aquesta pista enllacem més endavant una vegada haguem visitat el castell.
Tot plegat potser és més llarg d’explicar que de fer.
Ara seguirem aquest marcat camí en direcció al castell de Centelles.
Abans d’arribar-hi el camí ens té preparada una agradable sorpresa.
Ja que en sortir del bosc ens trobem en una balconada que és un sorprenent mirador del castell que tenim al davant mateix.
Vist des de aquest punt es pot apreciar les grans dimensions que tenia i la seva particular forma, ja que el castell dona la volta a un penyal inaccessible que queda a dins el recinte.
Contemplen el castell i seguim el camí, que ara baixa uns metres fins arribar al peu del castell.
En aquest punt hi ha un cartell que indica que allà hi havia el pont llevadís.
D’aquesta manera comencem a apropar-nos a la porta principal.
La “passejada” per sota la muralla per a ser “homenatjats” aquí és per partida doble, ja que per arribar-hi, l’estret camí fa una giragonsa.
La porta està o estava barrada per una reixa, però ha estat esventada i podem accedir a l’interior del recinte; però aquí, a diferència del castell de Popa, aquest no ofereix gaires garanties de seguretat i vaig optar per quedar-me a fora i anar fent la volta al castell des de la part externa.
Vist el castell, tornem a l’indret del pont llevadís i seguim el camí que ens retornarà a Centelles.
Aquest camí inicial acaba desembocant a la pista, que com ja he esmentat abans és la pista d’accés al mas la Rovira de Cerdans.
Seguim per la dreta aquesta pista.
Pista que va baixant de la cinglera i que ens permet seguir gaudint d’una gran perspectiva de la plana.
Una estona després hem d’estar atents ja que hem d’abandonar aquesta pista i seguir un camí que surt per l’esquerra; hi ha una fita i marques de pintura.
Tornem a caminar durant molta estona per un sender molt bonic; caminada que momentàniament es veurà estroncada per a vorejar novament el mas de la Rovira, però ara és el de la Rovira de Baix.
Aquí el camí per revoltar-la és una pista secundària, que inicialment puja uns metres, i no ens oferirà cap problema.
Recuperat el camí, seguim planejant amb bones vistes de la plana i dels camps.
Aquesta interessant excursió s’acaba en arribar a la primera cruïlla de l’anada on enllacem amb el camí inicial, que seguirem uns metres per tal d’acabar d’arribar a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament al peu del Morral del Porc: 1h
Del peu del Morral al cim del Morral del Porc: 05mn
Del cim del Morral del Porc al coll de Prims: 15mn
Del Coll de Prims a la font de Sauva Negra: 25mn
De la font de Sauva Negra al coll de Sauva Negra: 05mn
Del coll de Sauva Negra al castell de Popa: 20mn
Del castell de Popa al collet de la Rovira de Cerdans: 30mn
Del collet de la Rovira de Cerdans al castell de Centelles: 25mn
Del castell de Centelles a l’aparcament: 1h 05mn
TOTAL: 4h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2021/06/centelles-morro-de-porc-font-de-sauva.html
O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"