Centre Cívic Poblat Ibèric Puig del Castell Can Coní

Excursió circular que sortint i acabant a l'aparcament del Centre Cívic, on hi havia les antigues Escoles de Samalús, fem el camí de pujada al poblat Ibèric de Lauro dalt el Puig del Castell, fent la baixada per l'altra vessant a tocar de la font i el torrent de Fontgenís, i pel corriol de canalització de la Bassa del Veïnat, i can Coní, on havia residit molts anys Mn Ramon Garriga, l'Ermità de Samalús, tornar de nou al punt d'inici.

Llocs d'interès del recorregut.

Poblat Ibèric de Puig del Castell
El jaciment del Puig del Castell es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions l’any 2011. Destaca pel seu bon estat de conservació i, encara que tot just s’ha endegat la recerca, el jaciment ja pot ser visitat parcialment per contemplar les seves restes.

Sabem que el poblat es trobava al cim i vessants d’aquest turó a de 631 metres d’alçada sobre el nivell del mar, ja dins el massís del Montseny. Aquesta ubicació no era casual, perquè es buscava garantir les facilitats defensives que conferien els llocs elevats de difícil accés, així com tenir una visió privilegiada de la plana vallesana.

El poblat va ser habitat pels íbers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjan segle VI aC fins la seva dissolució, degut a la conquesta romana. La tribu ibèrica que ocupà la plana vallesana i la costa central des de la Tordera al Llobregat, foren els laietans. Vivien principalment del conreu que practicaven a la propera plana i bona part de la producció anava destinada al comerç, ja fos pels grecs, cartaginesos o romans.

De les característiques urbanes del poblat encara no en podem dir res, però sí que comencem a conèixer prou bé la seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars. Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro. Sabem que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, i malgrat que tothom la cercava es resistia a ser descoberta. El topònim de Llerona, hereu de Lauro, ja feia intuir que ens hi trobàvem ben a prop. I atenent la dispersió de les troballes monetàries aparegudes a la zona, com el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les cites històriques que exalçaven el vi produït a la zona de Lauro, ens fan pensar que només calia trobar un jaciment amb el potencial suficient per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Altres Masos
Malgrat tot, s'han trobat moltes restes d'èpoques més antigues entre les quals mereixen esmentar les restes d'un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i III aC a puig Castell, sobre can Flequer i can Pujades, del sector de Samalús; i un petit tresor de 40 monedes, la majoria de la seca Lauro, de bronze, que circulaven pel país entre els segles III i I aC. Aquestes varen ser trobades en bon estat de conservació el 1959 en arrancar un claper de pedres en terrenys del molí de can Ribes. També han aparegut tombes de lloses prop de cal Mestre de la capella de Santa Eugènia; i és igualment conegut el forn íbero-romà dit d'en Pega, en la mateixa zona de Samalús.
En aquesta zona de Samalús, dins la finca de can Torras i és a pocs metres de can Pujades, on existia la masia d'aquest nom, també s'hi ha trobat una vila romana de can Martí. (X. Aquilué i Abadies i Jordi Pardo i Rodriguez). És una peça clau per entendre el procés cultural i econòmic de la romanització i les seves relacions amb el substrat indígena.
Samalús es va unir a Cànoves, en l'aspecte administratiu, al segle XIV, però s'erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle XVII fins cap al 1840. El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús. El lloc és àmpliament documentat, ja el 1002 hi tenia importants béns la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu.

Can Flequer es un conjunt format per diversos edificis dels quals en destaquen dos. Can Flequer és de planta quadrangular, de dues plantes d'alçada i coberta a dues vessants de teula àrab. Destaquen el portal i finestral central. Can Pantiquet té tres plantes d'alçada, forma quadrangular i coberta a dues vessants. Ambdós tenen murs de càrrega de paredat comú, sostres i cobertes amb bigues i cabirons de fusta. La relació dels dos edificis crea dues places independents. Alguns annexes de les dues masies no tenen valor arquitectònic.

Escoles de Samalús
Les Escoles Públiques de Samalús és una obra de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici de planta baixa rectangular amb coberta a quatre vessants. A la base hi ha un sòcol de paredat. La banda esquerra sobresurt una mica, aquesta té un capcer amb formes geomètriques. A la façana principal hi ha diverses obertures de diferents mides, al damunt d'elles hi ha un fals arc sobreposat, en relleu, i pintat de color blanc. A la imposta dels arcs hi ha una franja horitzontal que fa la volta a tot el perímetre de l'edifici, aquesta és de ceràmica de colors, igual que els ampits de les finestres.

Les escoles es van construir al voltant del 1919, sota la direcció de l'arquitecte Manuel Raspall. Les escoles van ser una donació del senyor Flaqué el qual ja havia encarregat a Manuel Raspall una intervenció a Can Flaqué uns anys abans.

Informació de Viquipèdia i Web de Cànoves i Samalús