Cervià, les Besses i camí dels Set Sentits. Les Garrigues 15-11-23

En les meves caminades excursionistes per tot Catalunya la comarca de les Garrigues ha estat poques vegades escollida. Potser per l'absència de cims, potser pel seu acèrrim secarrar, potser per la seva dubtosa personalitat paisatgística -si la posem al costat de les zones muntanyoses i humides-, potser perquè no és a tocar de casa... vés a saber.

Els estàndards que defineixen el grau de bellesa d'una comarca acostumen a estar associats a l'existència de muntanyes, rius, penya-segats, congostos, boscos pregons i vegetació abundant (deixo de banda les zones amb litoral i altres amb una característica peculiar que els dóna per se un gran valor, com els volcans o els llacs o una serralada concreta). Tanmateix l'excursionista fet i tret sempre cerca allò intrínsec de cada terròs, que sempre hi és. Hom pot afirmar que al desert no hi ha res, però és una afirmació falsa, perquè la bellesa també s'hi troba; hi ha dunes, hi ha pous, horitzons inabastables i tempestes de sorra, i també s'hi pot trobar el Petit Príncep.

A Cervià de les Garrigues vaig localitzar l'existència d'un camí anomenat camí dels Set Sentits, cosa que crida l'atenció a qualsevol esperit curiós. Aquest camí és allà i no en un altre indret degut a que una dona artista hi té la residència i el taller. Sovint allò que fa interessant i únic un indret són les persones que hi viuen o hi han viscut i les obres que hi fan o hi han fet. Necessitem un relat, una història, un fil conductor, un fet inspirador. Què són les ermites, les esglésies, les torres dels moros, els castells i les runes dels castells? A més del seu port i l'envergadura que puguin tenir, en definitiva la seva presència física, tenen a més un passat, una història, una llegenda evocadora, un nom de rei o reina, el d'una santa o un sant.
Avui el nom a Cervià de les Garrigues és Marta Pruna, i hem anat a conèixer el camí estretament lligat a l'artista.

Breu descripció de l'itinerari

Com que el recorregut del camí dels Set Sentits és bastant curt vaig cercar de complementar-lo, i ve t'ho aquí que vaig identificar el despoblat de Les Besses (*) a l'altre extrem de Cervià. Ajuntant doncs els dos extrems i tenint com a centre Cervia, vam poder gaudir una ruta amb dues parts diferents: pel costat de ponent anarem a Les Besses, amb la seva formosa ermita, el despoblat i el poc que queda del castell, i la font i el molí, que són gairebé a tocar, i per llevant ens vam ficar al camí dels Set Sentits i vam tornar pel costat de tramuntana, on poguerem novament observar el paisatge típic garriguenc i gaudir dels seus elements característics, o sigui oliveres, ametllers, cabanes de volta i altres.

A Les Garrigues -com vam poder comprovar al Segrià Sec de Llardecans a bastament a la ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=128712621
podrem descobrir i identificar nombrosos elements per a l'aprofitament de l'aigua. Cal estar amatent, això si.

La ruta plantejada va primer a les Besses defugint de passar per les modernes pistes i torna a Cervià ara sí per la pista/carretera que uneix el nostre poble amb l'Albagés. El disseny de la ruta contemplava una tornada per camins a l'altre costat del riu Set i s'unia a la pista pel modern pont que trobareu a prop ja de Cervià, però la realitat que ens vam trobar sobre el terreny ens féu canviar l'itinerari; la culpa és de la nova carretera, la construcció de la qual es va menjar el camí a l'indret on es va construir el viaducte (al sud de la font de les Besses). Novament a Cervià emprenem cap el camí dels Set Sentits pel raval a tocar de la llera del riu fins l'aqüeducte del Frare; a partir d'allí l'itinerari de tornada s'interna altre cop en el paisatge garriguenc d'oliveres i ametllars per anar a trobar la carretera de l'Albi.
Hom pot iniciar la caminada invertint els trams, i fins i tot partir la ruta en dues.

El camí dels Set Sentits (*) pot donar molt de joc si es va amb canalla, ja que contínuament es poden anar descobrint mostres d'art, que a l'observador poc atent li poden passar per alt.

La ruta no és complicada, però és molt útil i recomanable utilitzar un aparell GPS per seguir el trac i evitar així marrades innecessàries i extraviaments.

Notes.
Abans de fer cap a Cervià vam veure que prop d'allí hi teníem un dels restaurants "innocents" ressenyats al llibre "Més de cent restaurants innocents de Catalunya" del manresà Josep Jou i Parrot, ca la Margarida a l'Albi, i ens n'hi vam anar a fer un bon dinar.

Per acabar, no vam tenir tanta sort, ja que al sindicat agrícola del Camp de Cervià encara no tenien a punt l'oli per a la venda.


(*)Paràgraf extret de la web turismegarrigues.com

La ruta comença a l’encreuament de la carretera de l’Albi cap a la Pobla de Cérvoles i acaba a l’aqüeducte del Frare, a la vora del riu Set.

La distància des de l'escultura de començament de la ruta fins a l'aqüeducte és de 2,5 quilòmetres. Durant el trajecte podreu anar descobrint les obres de la Marta Pruna.

El camí dels set sentits és un recorregut pel paisatge garriguenc per gaudir de la natura i l'art. Les escultures de Marta Pruna han nascut del diàleg entre l'espai i el temps.
En aquesta ruta de l'olor, el gust, el tacte, l'oïda, la mirada, la intuïció i la reflexió, una sèrie de creacions artístiques envoltades de natura s'obriran al nostre pas i per percebre-les i gaudir-les necessitarem de tots els nostres sentits, que potser són més de set, segons marquen els últims avenços científics. Però serà el setè sentit, el de la reflexió, el que potser ens ajudarà a obrir més les nostres ments i a viure en tota la seva profunditat el trajecte que tot just encetarem, el camí dels set sentits, el camí del riu Set, el camí de la intuïció i la reflexió... Un camí que ens transporta a tot un món d'olors i degustacions, de sensacions, que no només amb el tacte, l'oïda o la mirada podríem percebre en tota la seva intensitat. Per això Marta Pruna vol convidar-nos a endinsar-nos pel camí de l'art, el camí del llenguatge intuïtiu més creatiu, el camí que transita entre allò tangible i allò intangible, perquè no sempre es pot entendre tot només fent ús de les nostres sensacions purament corporals. A vegades necessitem una veu o una mirada.

(*) Les Besses. Paràgraf extret de la viquipèdia
El poble de les Besses, avui desaparegut, fou edificat al fons de la Vallseca, no lluny del castell de l'Albi. La seva colonització no va ésser efectuada fins entrat el segle xiii, per Arnau Punyet. El poblament tingué un caràcter col·lectiu segons la carta que Punyet i la seva muller escrigueren el 25 de febrer de 1225, i començà amb cinc famílies.[1]

Aquesta construcció data de 1265 quan el bisbe de Lleida autoritzà a construir una església, pel petit poble de Les Besses, ja que fins aleshores oïen missa a l'església del castell de Castelldàsens. L'ermita es trobava pràcticament ensorrada fins a la seva restauració, feta als anys seixanta i acabada l'any 1973, que li ha donat una nova vida. Aleshores s'arranjà la teulada i els contraforts laterals i el campanar es feren de nou.[1] Actualment hi té lloc la celebració de l'aplec el diumenge de Pasqua de Pentecosta.[1] La parròquia va editar uns Goigs el 1985 per a venerar la Mare de Déu de les Besses.[2