La Gomera: Chorros de Epina - Los Barranquillos - Risquillos de Corgo (circular pel Parque Nacional)

En la nostra estada a La Gomera hem trepitjat el Parque Nacional de Garajonay en tres ocasions, la primera per a pujar l’Alto de Garajonay (1) i la segona per visitar el Monumento Natural de Los Roques (2). En aquesta ruta que exposem hi tornem per tercer cop, en primer lloc amb la finalitat d’ampliar la coneixença d’aquest espai declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i en segon lloc per a poder caminar a recer dels seus impressionants boscos humits de laurisilva, format per vàries espècies de fulla perenne. Per què? Doncs perquè la canícula durant la setmana que hi hem estat ha sigut insuportable i, d’aquesta manera, hem pogut aprofitar les seves ombres i gaudir d’aquest entorn paisatgístic tan diferent al que estem habituats. Val a dir, que de tornada al nostre “camp base” hem vist com els bombers i els guàrdies forestals del PN, ja estaven tancant tots els seus accessos a peu, donat l’elevadíssim risc d’incendi existent, situació que s’ha perllongat durant diversos dies, com hem pogut saber.

Del punt on deixem el cotxe, ens dirigim cap al sector d’Epina, per la ruta 5, on visitarem los Chorros de Epina, indret que, com altres a La Gomera, està envoltat per un aire misteriós i fins i tot místic. No és normal en una illa tan seca, trobar una font que sempre ragi, avui gràcies a set canelles de fusta, atribuint-se-li a la seva aigua propietats curatives. També es creu que qui beu d’aquesta aigua es veurà beneficiat per la fortuna i l'amor, seguint, això sí, un ritual explicat en un plafó. Per arribar-hi s’ha de fer un breu tram d’anada i tornada des de l’esplanada on es troba l’ermita de San Isidro. Justament davant del temple comença un corriol bastant dret al principi, que ens apropa al marge mateix de la carretera GM-1, tot i que ni la toquem, doncs seguim per dintre el bosc per un camí ample i còmode que té molts trams gairebé plans, sempre protegits per la laurisilva. Travessem un torrent en una zona molt ombrívola i guanyem alçada per a situar-nos al breu itinerari circular del mirador de Los Barranquillos, on hem de passar una tanca de fusta. Des d’aquesta plataforma tenim una bonica vista sobre la vall d’Alojera i la muntanya del Tejeleche. Marxem en direcció a la carretera GM-2, que travessem, per seguir per un ample sender, condicionat per no sortir-se del seu traçat, que va serpentejant per l’interior d’un bosc molt tancat, format per faia i bruc canari, fins que torna a topar amb la GM-2. Aquí podríem seguir a la dreta per un camí paral·lel a la carretera, però com veure’s voltat d’aquest entorn selvàtic és agradable, marxem en direcció a la Cañada de Jorge, que és una raconada del barranc, on es pot observar un antic canal de reduïda secció que conduïa l'aigua als nuclis de població propers. Un tram de pujada graonat es torna a la GM-2 a l’alçada de l’àrea recreativa del Raso de la Bruma. Travessem la carretera i seguim la ruta 12 del PN en direcció a Vallehermoso, caminant ara a flanqueig pel vessant nord del parc, altre cop immersos en un bosc espès i ombrívol, fins que entronquem amb el GR 131 a l’alçada dels Risquillos de Corgo, seguint-lo una estona. Sortim dels límits del PN (la vegetació canvia radicalment) i arribem a un encreuament de pistes. Deixem el GR que marxa recte i en el nostre cas trenquem a l’esquerra per la pista de La Meseta, que malgrat sembli horitzontal no ho és, ja que fa alguna petita sifonada. Va entrant i sortint al PN, resseguint el perfil de la muntanya, travessant diversos barrancs, en dos dels quals hi veiem dues fonts pràcticament seques, oferint-nos durant força estona bones vistes sobre el sector de Vallehermoso, fins que en arribar a la carretera donem per enllestida la circular.

Dificultat tècnica: Cap ni una, anirem tota l’estona per pistes i camins fressats, evidents i fitats, sense cap mena de complicació

Accés al punt d’inici: A l’alçada del quilòmetre 45 de la carretera GM-1, veurem l’entrada a una pista amb una esplanada on aparcar el cotxe. Si es volen fer els 4 quilòmetres de distància que s’han de recórrer a peu per aquesta pista a l’anada, enlloc de fer-ho de tornada, com ha estat el cas, es pot seguir la pista en cotxe (és de terra però apta per a tota mena de vehicles) i aparcar a l’encreuament per on passa el GR 131 venint de los Risquillos de Corgo

Nota: Ruta (#51) extreta de la guia La Gomera de l’editorial Rother, seguint la cartografia del mapa 1:25000 que sobre La Gomera té l’editorial Alpina

(1) https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alto-de-garajonay-circular-des-de-las-mimbreras-150587840
(2) https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/miradors-de-los-roques-circular-des-de-la-laja-150588075