Cim del Turó de Montlleó (361 m.)-Itinerari de la Solana dels Comtals-Solella dels Comtals-Camí de Montlleó (Manresa-Bages)

Cim del Turó de Montlleó (361 metres)-Itinerari de la Solana dels Comtals-Solella dels Comtals-Camí de Montlleó (Manresa-Bages)

Aquest matí, fred però agradable per caminar, ens acosten a la zona de l’Oller del Mas però, en lloc de deixar el cotxe a l’aparcament habitual de l’Oller, seguim per la pista en direcció a Montlleó i Cornet.

En arribar a la part alta de la pista, a la cruïlla senyalitzada de Cornet i Montlleó, deixem el cotxe a un marge del camí, on no molesti ningú.

Amb la motxilla a punt, iniciem la ruta pel Camí de Montlleó. Pocs metres enllà, trobem la cruïlla senyalitzada amb un pal indicador. Per l’esquerra tenim el corriol (M3) que ens baixaria a la riera de Rajadell i, per la dreta, segueix la pista (PRC-130) que ens portaria al Turó de Montlleó i als Comtals. Just per la dreta, si ens endinsem una mica al bosc, trobem les Tines de Montlleó, en relatiu bon estat de conservació i amb bones vistes a Montserrat.

Tornem de nou a la cruïlla i seguim per la pista (PRC-130) per fer una volta circular que segueixi pel cim del Turó de Montlleó, baixi als Comtals per fer l’Itinerari de la Solana del Comtals i ens torni a Montlleó pel corriol que remunta la pròpia Solella dels Comtals.

Així que seguim el camí de Montlleó amb marques verdes i, a la primera cruïlla de pistes no senyalitzada, anirem també per la dreta, en lleugera pujada.

Seguim amunt i anirem trobant marques de color verd molt recents. Si el dia acompanya, com avui, en aquest tram tenim molt bones vistes a Montserrat.

Quan tot just arribem sota el Turó de Montlleó tenim dues alternatives: seguir la pista principal que puja directe al cim o seguir pel corriol que veiem a la dreta de la pista (amb marques verdes), que passa pel lateral del turó i que al final permet pujar al turó per la part oriental. En aquesta època de l’any (tardor-hivern) es pot seguir qualsevol de les dues alternatives, però a la primavera-estiu, es preferible seguir pel corriol perquè a la part alta del turó es conrea cereal i millor evitar trepitjar-lo.

Tot i que avui no hi hauria problema, seguim pel corriol de la dreta i pugem al turó per la cara est. Des del turó (361 metres) tindrem bones vistes de Montserrat, el Collbaix i el Port del Comte. També podem visitar les restes d’una barraca de pedra seca que està a la part nord del turó.

Deixem enrere el turó de Montlleó i baixem pel corriol de l’esquerra, amb noves marques verdes al terra i als arbres, fins trobar una nova construcció de pedra seca. És una nova tina amb dos parts ben diferenciades, a la part superior hi ha la tina pròpiament dita i, a la part inferior, la barraca auxiliar de pedra seca. Val la pena dedicar-hi una estona per visitar-la.

Retornem al corriol per on hem vingut i, pocs metres enllà, retrobem la pista principal de terra (PRC-130) que seguirem per la dreta i que, en un descens pronunciat, ens baixar ràpidament a la zona dels Comtals.

En arribar al circuit de l’Itinerari de la Solana dels Comtals trobem un pal indicador. Aquí podríem seguir baixant per la pista fins trobar el punt inicial del recorregut i el plafó informatiu de l’itinerari, però nosaltres decidim seguir a la dreta i iniciar aquí el circuit en sentit antihorari i que completarem després en aquest mateix punt, des d’on iniciarem la tornada.

Com dic, seguim a la dreta i ens endinsem al circuit. Aquest itinerari, patrocinat pel l’empresa Foneria Condals, S.A, és un circuit curt i agradable, farcit de plafons informatius, miradors i bancs de fusta on podrem descansar a l’ombra dels arbres. Val molt la pena, oimés si anem amb canalla.

Després de fer el circuit remuntem la pista de terra en direcció a Cal Poc Oli i la riera de Rajadell i, pocs metres després del punt (pal indicador) on nosaltres hem començat l’itinerari, veurem un corriol a l’esquerra (un parell de marques verdes a les pedres) que seguirem per, de forma progressiva, remuntar les feixes de la Solella dels Comtals i arribar, novament a la tina que havíem visitat a l’anada. És un corriol fressat, amb profusió de marques verdes als arbres i les pedres, que passa per diferents trams de murs i barraques de pedra seca. En alguns trams de l’ascens tindrem bones vistes de Montserrat i del Montcau.

Quan arribem de nou a la tina, seguirem el corriol fins retrobar el Camí de Montlleó (PRC-130) que ara seguirem a l’esquerra, per la part superior de l’Obaga de l’Agneta, fins arribar de nou a la zona d’aparcament. Final de la ruta d’avui.

Ruta fàcil i molt variada que permet visitar un entorn molt agradable on es barreja natura, indústria i història. Molt recomanable.

Salut i bona caminada !