Cim del Turó de Montlleó (361 metres) des de l’Oller del Mas (Manresa-Bages)

Cim del Turó de Montlleó (361 metres) des de l’Oller del Mas (Manresa-Bages)

Avui tornem a la zona de l’Oller del Mas però, aquesta vegada, en lloc de baixar als gorgs de la Riera de Guardiola, ens dirigirem a la part més alta de la Serra de Montlleó, el Turó de Montlleó, on encara no hem estat.

Com podem llegir a la revista digital del Pou de la Gallina del 14/02/2014, “La serra de Montlleó tanca Manresa pel sud-oest. És un connector de corredors biològics fluvials: la riera de Rajadell, al nord, i la riera de Guardiola, al sud. Carena divisòria de conques, altiplà entre dues rieres i pont de pas de plantes i animals.

El punt més alt de la serra, a 361 metres, rep també el nom de Montlleó. És un dels turons de poca elevació que, conjuntament amb Collbaix i Bufalvent, vigilen la ciutat. Nom estrany. Hi havia lleons per aquestes contrades?

Hi ha diferents hipòtesis de l’origen d’aquest topònim. Algunes relacionades amb la vegetació: Montlleó podria provenir de la paraula montllor, muntanya de llorer. O podria fer referència a la presència d’antics molins i provenir de la paraula molló, que volia dir a la vora d’un molí.

Però la etimologia més defensada per lingüistes és que prové de la unió de dues paraules d’orígens diferents. La paraula llatina montem, pujol o muntanya petita. I el topònim àrab al-uyún que vol dir aigua dels ullals, aigua de les fonts. D’aquí s’ha deduït que Montlleó és la muntanya de les fonts. De fonts, no en té gaires, però. En canvi, per les seves dues vessants hi regalima l’aigua que s’infiltra i s’escola cap a la riera de Rajadell i la de Guardiola. Dues vessants i un mirador plens de punts d’interès.

Un mirador excel·lent, des del qual es pot contemplar part del vessant nord i una vista majestuosa de Manresa encapçalada per la Seu. Una part d’aquest vessant es va cremar l’estiu de 1986, l’obaga de l’Agneta, però la vegetació es va refer i cada tardor ens regala els grocs i els vermells dels aurons negres i ens amaga un pou de glaç i el passat vitivinícola de la zona amb restes de tines, barraques i altres construccions de pedra seca. A més, des de dalt estant, podem contemplar una gran extensió situada al sud del terme de Manresa, que, conjuntament amb tota la serra, té un paper molt important per les aus rapinyaires protegides o amenaçades. En concret, és una zona prioritària per preservar l'àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata), l’àrea d’alimentació i cacera d’aquest ocell.

Al vessant sud, podem destacar una antiga pedrera, ja restaurada, de la qual s’extreia roca calcària, i una zona de bad-lands. A la pedrera, encara són visibles les cicatrius que la vegetació va tapant a poc a poc. No obstant, aquesta antiga explotació ens ha deixat al descobert un excel·lent jaciment paleontològic amb la presència de fòssils de l’eocè. Un altre punt d’interès, just a sota on hi ha l’antiga pedrera, tocant al camí que porta a Cornet, és la zona de bad-lands, aixaragallada, erosionada i sense vegetació. Són formacions d’origen totalment natural, esculpides per la mateixa natura. Xaragalls i pedrera ens fa reflexionar sobre la capacitat de recuperació de la natura i de la fragilitat i insignificança dels éssers vius amb el pas del temps.”

Comencem a caminar des de l’aparcament de l’Oller del Mas. Només travessar el Torrent de l’Oller, trobem una cruïlla amb un pal indicador que seguirem per l’esquerra (és un tram del Camí de Manresa a Montserrat per Cornet, senyalitzat amb pintura de color verd).

A poc de començar trobem la Vinya President que deixem per la nostra esquerra. Poc després passen a tocar d’un nou pal indicador del camí Manresa-Montserrat.

Més endavant arribem a la Vinya Gamisans on, a l’ombra, trobarem un parell de taules de pícnic que s’agraeixen molt en dies de calorada. Avui hi pararem una estona a la tornada.

Més enllà, per la nostra esquerra, veurem una barraca de vinya de pedra seca amb alguns ruscs al costat. Seguim camí en lleugera pujada i, a la part alta del tram, si el dia acompanya, tindrem bones vistes de Montserrat, pel sud-oest i de la ciutat de Manresa, pel nord-est.

Poc després passarem a tocar d’una gran plantació d’oliveres que deixarem per la nostra dreta i seguirem camí fins la propera cruïlla amb un pal indicador. Ja estem situats a la carena de Montlleó.

A la cruïlla, avui no baixarem en direcció a Cornet i als Gorgs, sinó que seguirem rectes per la pista de terra en direcció al Turó de Montlleó. Aquest és un tram de pista molt ampla que, uns metres més enllà, a l’alçada del pal indicador que senyalitza la baixada directa a la riera de Rajadell, ens ofereix una antiga construcció coneguda com les Tines de Montlleó, encara en un bon estat de conservació. També tenim bones vistes de Montserrat en tot el tram.

Deixem la cruïlla, i la tina, i seguim ruta per la pista de terra en direcció Els Comtals (PRC-130) fins una nova cruïlla no senyalitzada. Ara seguim per la dreta i a la tornada ho farem per l’esquerra.

Seguim camí fins arribar al Turó de Montlleó (amb 361 metres) on trobem un cultiu de cereals que ens barra el pas. Nosaltres el voltem per l’esquerra però, revisat després a casa, veig que per la dreta hi ha un corriol que evita travessar el camp i també ens portaria al corriol per on baixem en direcció nord.

Al final d’aquesta baixada, arribem a un pla amb una construcció de pedra seca per la dreta. Ull, aneu amb compte perquè és una tina, no una barraca, i podem caure si no vigilem o si portem canalla petita. A la porta metàl·lica, sense tanca, algú ha intentat dibuixar un triangle de perill, casolà però poc efectiu.

Seguim camí i arribem a una nova cruïlla no senyalitzada. Per la dreta podríem baixar a la zona de cal Poc Oli, a la riera de Rajadell i al Turó de París, però avui anirem per l’esquerra per retrobar el camí per on hem pujat.

El corriol, molt bonic i amb bones vistes al nord, transcorre sobre la zona coneguda com Obaga de l’Agneta. A la primavera és una zona espectacular, amb milers de flors de tots colors i una vegetació tant exuberant que aclapara. Un plaer pels sentits.

Seguim ruta i, a la cruïlla no senyalitzada, retrobem el camí d’anada, que ara seguirem per la dreta. Farem uns 800 metres per la pista, passant novament pel trencall a la Riera de Rajadell i per les Tines de Montlleó, per arribar a una nova cruïlla a l’alçada de la plantació d’oliveres que hem vist a la pujada. Aquí surt un camí per l’esquerra que baixa cap a les oliveres i que seguirem una bona estona. Passarem a tocar de tres barraques de vinya, dues d’elles reconstruïdes recentment i, quan arribem a la pista ampla de terra, trobarem la Vinya la Masia, propera a la Masia Vella de l’Oller de qui agafa el nom.

Aquí seguirem per la dreta, entre boscos i vinyes, fins arribar a la Vinya Baltasar. Tot just passada aquesta vinya, agafarem un corriol no senyalitzat que surt per la dreta, s’endinsa al bosc, i en un moment ens deixa a la pista que ja coneixem de l’anada, on hi havia el pal indicador del camí de Manresa a Montserrat.

Tot i que ja estem a prop de l’aparcament, decidim allargar una mica la ruta i ens dirigim a les taules de pícnic que hem vist al mati, a tocar de la Vinya Gamisans. Aquí descansem una estona, fem un petit mos i, llavors si, amb les forces recuperades desfem el camí fins l’aparcament, on donem la ruta d’avui per acabada.

En total, han estat uns 8 quilòmetres, amb un desnivell baix que la fan molt assequible per grans i petits.

Salut i bona caminada !