Cims de la Serra de Llaberia

11 de novembre de 2018

Aquesta vegada pugem fins a la Ribera d’Ebre, al poblet de Llaberia, per conèixer una mica millor la preciosa serra que l’envolta i a la que li dóna nom. Us proposo una ruta circular sortint i tornant al nucli de població de Llaberia, i fent un tomb per la serra en el que coronarem els seus principals cims: La Miranda, La Creu, el Cavall Bernat i el Mont-redon, i gaudint de les espectaculars panoràmiques de les cingleres que caracteritzen aquesta Serra de Llaveria, a cavall entre la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el Priorat. Una visita imprescindible per als enamorats de la muntanya!!

Aproximació: Venint de la costa, des de Hospitalet de l’Infant prenem la T 318 en direcció a Montroig, i després la T 310, direcció Tivissa. Passat Pratdip i Santa Marina, per la dreta, prenem la T3111, una estreta i revoltada carretera de muntanya que ens portarà fins al poble de Llaberia.
A l’entrada del poble hi ha una gran esplanada on podem deixar els cotxes.

Dificultat: Tot i que l'he qualificat de moderada, la pujada al Cavall Bernat no és molt apta per a nens o gent amb vetigen, cal fer alguna grimpada. Compte!!

Itinerari: Entrem al bonic poble de Llaberia. Un poblet de postal, tractat amb molt carinyo amb moltes cases restaurades amb criteri, conservant l’encant d’un petit poble de muntanya. Entrem pel carrer del Forn que ens condueix fins a la Plaça. El Pontet, un pas sota les cases, ens permet baixar cap al barranquet, i un miradoret ens permet contemplar el paisatge boscós que envolta el poble. Pugem cap al carrer de l’Esglèsia que ens condueix fins a l’Esglèsia de Sant Joan de Llaberia. Ja documentada al S XIII, i un bon exemple de romànic tardà d’aquestes contrades. Restaurada a les darreries dels 80, conserva la coberta primitiva amb lloses de pedra a dos vessants, sota la teulada actual. Una petita joia.
Sortim del poble per l’antic camí de Colldejou, que coincideix amb el traçat del GR 7. Aviat creuem el barranc de Llaberia, on corre l’aigua gràcies a les generoses pluges dels darrers dies, i on els aurons ens recorden que som a la tardor. El sender remunta lleugerament i anem a trobar el vell camí de Ricorb. Seguim per la dreta i al proper encreuament prenem la variant de l’esquerra, senyalitzada, cap al Portell, seguint el GR7.
En arribar a la carena, trobem el portell, on el GR en baixada ens deixaria al Coll del Guix, camí de Colldejou. Les vistes són espectaculars, cap al sud-oest descobrim a l’horitzó Caro, la Punta de l’Aigua, La Creu de Santos a Cardó, les serres de Cavalls i Pàndols, la Serra de Montalt més propera… Des del portell prenem un dels mil corriols que ressegueixen la carena cap a llevant. Passem el Portell del Valent i aviat trobem la Foradada de Llaberia. Una curiosa finestra amb vistes a la Mola de Colldejou, que s’aixeca desafiant a l’altre costat de la vall, salpebrada de tardor, mirant al nord.
Resseguim la carena amb l’objectiu que ja tenim a tocar, el vèrtex geodèsic de la Miranda de Llaberia, que amb 919m. és el sostre de la Serra de Llaberia. Al costat l’enòrme monòlit de formigó coronat per una bola gegant, del radar meteorològic.
Seguim a tocar dels cingles que miren al nord, ara baixant fins a un coll que precedeix al proper cim: La Creu, de 909 m. La gran punta de roca dels Frares, separada de La Creu per una profunda escletxa, desafia la gravetat. Cap a llevant, el dia clar ens regala el contorn de la costa nítid fins més enllà del Cap de Salou.
Baixem cap al Portell de la Punta de Fornells, i el sender supera la punta davallant per la seva esquerra i pujant després cap al proper Portell de la Roca Mitjanera.
Ara el sender davalla decidit per a assolir el proper cim: el Cavall Bernat de Llaberia, una espectacular massa de roca, a la que accedim per una estreta canal. Passada una carrasca que té al mig, emprenem grimpant la paret de la dreta. Una cadena ens ajuda a superar un pas delicat. Un petit ressalt rocós més i fem el cim. Una petita creu de ferro el senyalitza. Als nostres peus, al nord, el poble de Colldejou.
Desgrimpem amb compte, i per la canal baixem un altre cop als peus de la mola del Cavall, i remuntem un altre cop, pel mateix camí cap al Portell de la Roca Mitjanera, ara però prenem el corriol de l’ersquerra que ens porta cap al Coll del Mont-redon.
Un indicador ens assenyala el camí per pujar a fer el quart cim de la jornada: el Mont-redon, una curiosa punta arrodonida, que sembla una illa de roca al mig dels altíssims penyassegats que l’envolten.
Tornem a baixar del cim fins al indicador i ara seguim per la dreta, amb la clara intenció de donar la volta a tot el cim per la seva base, però per damunt dels cingles que l’aïllen. Aviat trobem la Font de l’Àliga, on un petit bassi de fusta recull el fil d’aigua que baixa del cim. Anem donant la volta en sentit horari, i després de passar el coll, que baixa cap a la punta de cingle coneguda com la Seda, que pel grau dels Ciscus baixa cap a Pratdip, a la vessant oest del cim ens surt al pas la Font de Mont-redon, on un gran abeurador per als ramats recull l’aigua que hi brolla, i on també, uns metres més amunt una gran balma hi dóna recer.
Ara el sender passa per damunt dels grans espadats de roca que s’avoquen a l’impressionant Racó de la Dòvia. A
la dreta del sender, si aixequem la vista, veurem el Rovelló, una curiosa formació rocosa, i a l’esquerra s’obre una immensa canal que cau al buit. El sender, mantenint la cota, passa per les Saleres i puja lleument, sempre amb el Racó de la Dòvia a l’esquerra, al fons dels grans cingles, ara girant cap a ponent. Passat el Portell de la llenya, muna altra gran canal que s’obre al cingle, trobem la Font del Bonic, entre roques i abundós fenàs.
Arribem al Coll dels Colivassos, on la pista que puja de Llaberia remunta cap a la Miranda.
Per no baixar per pista, prenem un sender cap a l’esquerra, seguint el mateix sentit que portavem. Un mirador al Portell dels Colivassos, amb un panell informatiu, ens permet contemplar el Mont-redon i tota la vall que s’obre sota els cingles cap a Pratdip. Passem a tocar d’unes basses d’argila que recullen l’aigua de la Font de les Amares i el camí ens deixa al Coll de la Bassa de les Fonts. Ara cal prendre el sender de la dreta, el PR-C 90, que suament per entre bosquines ens baixa cap al poble una altre cop, on arribem, aquest per la mateixa esplanada on tenim els cotxes.
Una ruta amb tots els ingredients de muntanya que es poden desitjar i que ens deixa un excel·lent sabor de boca, i ganes de tornar a la Serra de Llaberia.

Salut i muntanya!!!