Cims dels Avencs i Molló Puntaire

Per la Portella d'en Adell i retorn per la Canal del Corb

Itinerari per uns paratges desfigurats pel pas de tres línies d’alta tensió provinents de les centrals de Vandellòs i de la Plana del Vent i les corresponents pistes de servei. Malgrat que això els hi resta atractiu, les curioses formacions rocalloses que trobarem pel camí i les magnífiques talaies del Cim dels Avencs i del Molló Puntaire, amb dilatades panoràmiques de 360º contrastant mar i muntanya, compensen amb escreix.
A la carena del Serret dels Avencs hi trobarem tres passos equipats amb cable i cadenes. Sense poder-los considerar difícils, no són aptes per a persones poc avesades a trescar.

Accés
A l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant per la A-7 ó C-44 ens cal prendre la N-340 en direcció a l’Ametlla de Mar i Castelló. Deixem una benzinera a mà dreta i més enllà, passat el punt quilomètric 1128, l’hotel Villaclara al mateix voral dret (1). Pel costat de la tanca perimetral de l’hotel prenem un camí pavimentat que va a creuar les vies del tren per un pont fins a tocar l’AP-7, on girem a la dreta i continuem paral·lels a l’autopista que creuem per un pas soterrat, passat el qual anem a l’esquerra, en sentit contrari, fins al costat de l’àrea de servei. Trobem indicadors d’«Ermita» (es refereix a la de Sant Roc) i dels PR C-90, 91 i 92 en direcció al Barranc del Forat Negre. Anem a la dreta, ja sense asfalt per pista apta per a tota mena de vehicles. Creuem l’A-7 per un altre túnel. A la següent bifurcació anem a la dreta i tot seguit, altra volta a la dreta. Ignorem tots els ramares que surten a dreta i esquerra fins que, en una baixada, abans que la pista faci un revolt per creuar una torrentera, trobem un petit espai per aparcar a mà dreta. És seguint aquest torrent per on començarem a caminar i retornarem per la pista.
(1) Si hem arribat per la N-340 des de l’Ametlla ens caldrà fer el canvi de sentit a l’alçada de la benzinera.

Barranc del Forat Negre (132m)
Comencem a caminar (NE) seguint els indicadors del PR C-92 (tot i que al mapa es ressenya erròniament com 91) en direcció a la Portella, seguint el Barranc del Forat Negre, que trobem poc més amunt, separat del camí. Es tracta d’una petita cova obrada sota una balma i amb un mur de pedra seca que hauria fet la funció de corral.
Més amunt trobem una cisterna i el mas de la Sabatera, en estat ruïnós. Continuem (NW) per camí ben fressat enfilant-nos per la Tossa d’en Cavossa, un llarg esquenall entre dues torrenteres. Atenyem una torre d’alta tensió on sortim a una pista que seguim pocs metres per fer drecera. La retrobem més amunt i la seguim, amb una bona ziga-zaga, fins a l’evident coll on passen dues línies d’alta tensió. La pista és per al servei d’aquestes línies que provenen de la centrals de Vandellòs i de la Plana del Vent. Una d’elles va fins a la d’Ascó.

Portella d’en Adell o de l’Arturet (574m)
Collet entre la Mola d’en Adell i el Serret dels Avencs. Aquí deixem el PR i emprenem la travessa del Serret. Just per sota la torre que tenim a l’esquerra —la situada més a ponent— surt un corriol que seguim (SW) ara per l’obaga, adés carenejant, per terreny rost i camí prou fressat i fitat. Atenyem un punt on sembla que el camí acabi entremig d’un caos rocallós, però ens aboquem al vessant obac on localitzem un cable que ens ajuda a davallar una roca llisa. Poc més enllà, encara per l’obaga, trobem la Canal Llarga, equipada amb cadenes. I tot seguit el Pas de la Cadireta, on ens cal flanquejar uns grans blocs, ajudant-nos amb una altra cadena. Superades aquestes dificultats anem resseguint el crestall per terreny trencat però més fàcil, fins al cim.

Cim dels Avencs (722m)
Als mapes topogràfics se l’anomena «la Portella» o «la Portellada». Coronat per un vèrtex geodèsic, deu al seu nom a que, prop del cim, hi ha un parell o tres d’avencs quines boques no ens entretenim a localitzar.
Continuem carenejant (SW), ara per camí més planer, fins al turó on s’alça una torre de telecomunicacions, des de la que baixem a la Portella del Xato, on sortim sobre una pista que prenem a l’esquerra. La deixem per un corriol a mà dreta a l’alçada d’una torre de molt alta tensió, corresponent a una altra línia entre Vandellòs i Ascó.
Quan el camí es bifurca, som a la Portella de les Llongues i prenem el ramal de la dreta. Per l’esquerra podríem escurçar l’itinerari, opció gens recomanable dons suposa renunciar al Molló Puntaire i les formacions rocalloses de la seva falda.

Molló Puntaire (727m)
Anomenat també Piló o simplement Puntaire. Baixem del cim carenejant en el mateix sentit (SW) fins al Bolet, una curiosa formació rocallosa coronada per un pi. En aquest punt podem prendre un corriol a mà esquerra per fer drecera. Una mica separat del camí i a mà dreta, hi ha un pont natural. Més avall sortim sobre el camí de Navaies (al mapa topogràfic ressenyat com a Navaes), per on passa el PR C-91 (malgrat que el mapa excursionista senyala erròniament com a 92) en una cruïlla indicada que prenem a mà esquerra (SE) en direcció a la Canal del Corb. Pugem el Grauet de Navaies, on hi ha un altre pont de roca, que ens passa desapercebut, i comencem a enfilar per un terreny curull de curosíssimes formacions rocalloses o «tormos» mentre albirem el vessant solell del cim.

Portella de les Llongues (680m)
Anem a la dreta, vers la Canal del Corb (SE). Davallem en direcció a la Mola del Grèvol, però al coll girem (E) per encarar la canal.
Fortíssim pendent al peu del cingle de la mola tot i que el camí fa una llarga marrada per amorosir-lo. Ja ben avall trobem el corriol que puja a les ferrades de l’Agulla i la Mola de l’Aigualcoll, que hem pogut anar albirant durant la baixada. Poc més avall sortim a una pista i més enllà trobem el dipòsit que recull el cabal de la font de l’Aigualcoll. Des d’aquest punt ens resten encara dos quilòmetres i mig de pista per retornar al punt d’inici.

Àlbum d'imatges a https://flic.kr/s/aHskPvvqyo