Cingles d'Arbolí: El Laberint - Escales de l'Hilari - Camí del Cingle - Poblat Prehistòric - Escales del Bruno

Preciosa, panoràmica i aventurera ruta pels Cingles d'Arbolí que discorre pels impressionants cingles que es troben sobre el poble d'Alforja, a la majestuosa Serra de Prades.

Es tracta d'un itinerari complex, que inclou la visita a un poblat prehistoric, passos entre roques i escletxes i passos equipats, que tot i que no comporten molta dificultat, no deixen de ser aeris i perillosos.
Un recorregut difícil de seguir, ja que només està marcat amb algunes fites de pedra i en alguns trams el sender està gairebé desaparegut.
No és apte per a iniciats, ni per a gent poc acostumada a rutes exposades, ni és aconsellable per a gent amb vertigen.
A part d'aixó és una ruta divertida, entretinguda, i amb unes vistes espectaculars.

Descripció:
L´inici d´aquesta ruta és des del Parquing dels Escaladors, situat al costat de la carretera TV-7092, que va des d'Alforja a la Mussara. Una mica més avall trobem el sender que va cap al Grau del Dart, el seguim per la nostra esquerra per sota de la cinglera, passant primer per una zona que es coneix com “el Laberint”, un lloc on els enormes clastos amuntegats (roques clàstiques o detrítiques) han arribat a conformar un vertader laberint natural i multitud de cavitats. Es fa divertit travessar-lo de banda a banda, cosa no exempta de dificultats.... En sortir d'aquí ens caldrà no perdre de vista el recorregut tot i que veiem algunes fites de pedres, passem a caminar per sobre de rocs i pedres i així entrem al Pedregal del Burro (nom encertat) que es una tartera de rocs grans. Fem una mica més i veiem a sobre nostre un sortint de la roca que passem per sota, es la coneguda com el Cap de Cavall i que dóna nom a aquesta punta del cingle encara que per a veure perquè li diuen així hauràs de baixar un pèl. Aqui deixem el corriol del Cingle i seguint les fites de seguida arribarem a les Escales de l'Hilari: dos troncs llarguíssims de pi amb uns barrots d'alzina que ens faran de precària escala (aneu amb compte!) Anem pujant amb precaució i aviat som a dalt de l'escala, on sembla que no hi hagi res d'especial i que no es pugui continuar, però no és així, ens trobem al Pas de l'Embut: és una escletxa (portar llum frontal) per la que ens hi hem de ficar.
Encenem els frontals i ens deixem anar pel forat. En total són uns 15 o 20 metres de pas soterrat per unes parets estretes i altes, trobem dos passos estrets on hem de passar de costat amb la motxilla a la mà i amagant la panxa.
Sortim a la llum i seguint les fites arribem a un mirador on contemplar l'immens paisatge. Després de fer unes fotos continuem cap a la Punta del Perdiu, on fem cap a una pista i la seguim per l'esquerra cap als Plans dels Malecons, vorejant uns camps de conreu aviat ens tornem a trobar amb el camí d'Arbolí (PR-C-88) que baixa cap al Portell de l'Embut, el seguim una estona fins que arribem a un punt on hem de deixar el PR i agafar a l'esquerra el Camí de la Cingle, que ja no deixarem en tota l'estona. Aquest sender que va planejant cap a llevant, a vegades poc net i a vegades complicat pels seus passos aeris, va sempre per sota del Cingle Blanc i per sobre del Cingle Roig, els dos estrats diferenciats que conformen aquesta sinuosa cinglera.
Al llarg de tot el recorregut trobarem diversos llocs on s'han col·locat cables per travessar passos complicats. Anem amb compte perquè a la dreta sempre tenim l'estimball i en alguns llocs, si no estem atents, el risc de caiguda sempre hi és. També hem d'estar atents que la motxilla no topi amb el sostre d'alguns ressalts i ens pugui desequilibrar. No cal dir que en dies de pluja i sempre que la roca estigui mullada ens hem d'abstenir de fer aquest recorregut pel risc de relliscades.
Trobem el Pas de la Corda on haurem de fer una petita desgrimpada. Al cap d'una estona travessem per dins una petita galeria i arribem al que es coneix com el Poblat Prehistòric d'Alforja (possible poblat iber). Veiem un conjunt de murs (mig enrunats) bastits per grans blocs petris. .
Continuem endavant i arribem a una bella raconada on en èpoques de molta pluja salta l'aigua que dona origen al barranc del Grínxol. No badem gaire que per aquest lloc s'ha de caminar amb cura. Trobem altres passos amb cables on assegurar-nos i més endavant arribem a l'inici de les Escales del Susagno o de les Grassetes, que és el nom de la partida on hi ha el Mas del Susagno, els habitants del qual utilitzàvem aquest grau per baixar a la plana.
Veiem les escales de pedra que inicien la pujada però aquest camí l'obviem. Just allà on som veurem que per la dreta i mig amagat continua el Camí de la Cingle, d'ara endavant més brut i desdibuixat pel poc ús que se'n fa. De seguida trobem un corriol a la dreta que baixa a unes antigues parades que veiem allà a baix i que NO hem d'agafar. El Camí de la Cingle hem dit que sempre va més o menys planer salvant ressalts i petites dificultats. Les raconades dels cingles que es van succeint una rere l'altra són sorprenents i bellíssimes, però continuem estant atents al camí ja que en tot aquest tram es troba bastant brut i la traça no sempre resulta fàcil de seguir.
Veiem encara lluny un esperó de la cinglera que sobresurt. Fins allà hem d'arribar ja que al seu darrere trobarem el Grau del Peiró que ens portarà a dalt.
El camí es fa llarg i feixuc, però finalment arribem al nostre destí. Un cartell ens indica el Grau del Peiró i les Escales del Bruno.
Comencem a pujar per aquest pas (recentment equipat amb cadenes i grapes). El camí remunta per la roca i en alguns llocs fins i tot hi ha petits murs per ajudar.
Un cop arribem al final del grau la pujada que ens queda ja és molt suau. Val la pena girar-se i contemplar la Mola de l'Escolà i l'alterosa Punta del Peiró.
Seguim amunt per uns prats herbats i veiem que recentment també s'hi ha passat la desbrossadora, deixant el camí impecable.
Fem cap al que queda de l'antic Mas del Bruno (pràcticament tot ruïna), i després sortim al Camí dels Garrigots, una àmplia pista que seguirem per la esquerra fins arribar a una bifurcació d’on seguim una estona per la carretera TV7092 fins al l camp d'enlairament de parapent, aqui agafem un senderó que va casi paral·lel a la carretera, passem per diversos miradors de la ruta del mateix nom, on anem gaudint de les esplendides panoramiques que ens ofereix la vall que tenim davant, ara només ens queda seguir fins l'aparcament on tenim el cotxe donant per acabada aquesta espectacular i divertida caminada.

-Diuen que una imatge val més que mil paraules, per això pujo part de les fotos que faig a cada sortida i perquè donen una bona primera visió dels llocs per on passem.

-Si utilitzes aquest track, t'agrairia que fessis una valoració a wikiloc sobre la seva utilitat.

Nota:
- No és un itinerari fàcil. amb trams expossats equipats amb cable
-Durant part d'aquest recorregut ens anirem trobant amb algunes fites, les quals no convé perdre de vista, no us despisteu ....
- Es recomanable seguir la ruta amb GPS i saber orientar-se a la muntanya o anar acompanyat de algú que conegui la zona.

Atenció:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
En qualsevol cas, l'autor no es fa responsable i declina tota responsabilitat en cas d'accident.

Aquest recorregut s'ha realitzat sobre el terreny i amb base a dos dispositius GPS, (GARMIN GPSmap 64s i GARMIN Etrex30) i han sofert un procés de depuració correcció per oferir un suficient grau de fiabilitat.