Cingles d'Arbolí (Escales de l'Hilari, Camí de la Cingla, Poblat Prehistòric, Escales del Susagno, Escales del Bruno)

Preciosa i panoràmica ruta pels Cingles d'Arbolí que s'aboquen a la vall d'Alforja, des de les Escales de l'Hilari fins a les Escales del Bruno i Grau del Peiró, un senderó que transita entre el Cingle Roig i el Cingle Blanc. Cal tenir en compte que hi ha passos aeris NO APTES per a persones amb vertigen. També passos equipats amb cable amb risc de caiguda. Tot i ser una ruta espectacular, creiem que no és apta per a tothom, i qui la vulgui fer haurà d'assumir la seva responsabilitat. Aquest trac el podrà seguir sense cap dificultat qui estigui avesat a caminar per llocs difícils i/o embrossats.
Cal mencionar que recentment s'ha equipat les Escales del Bruno per salvar un tram complicat del Grau del Peiró. S'hi han col·locat escales de gat i pitons ancorats amb ciment químic, i també unes cadenes d'acer. Tot això gràcies a la gran feina que han fet el Pere "Llobató" i el Jordi "Skpat". Ara ho tenim molt més fàcil per pujar o baixar per aquest grau.

Itinerari:
Arbolí – Camí d'Arbolí a Alforja (PR-C-88) – Carretera dels Castillejos TV-7092 – Plans dels Malecons – Embut i Escales de l'Hilari – Camí del Grau d'en Dart – Coves del Rufino – Grau de l'Embut (PR-C-88) – Camí de la Cingla – Restes Poblat Prehistòric – Escales del Susagno – Camí de la Cingla – Grau del Peiró i Escales del Bruno – Mas Vell del Bruno – Camí dels Masos – Carretera dels Castillejos TV-7092 – Mas de la Fura – Mas del Susagno – Camí al Coll de Vintibriga – Coll de Vintibriga – Camí dels Poniols – Arbolí.

Sortim d'Arbolí per la carretera (pal indicador) seguint els senyals del PR-C-88. De seguida agafem un camí ample a mà esquerra que comença a pujar. A continuació deixem aquesta pista per un sender a mà dreta (PR-C-88). Anem planejant cap al sud paral·lels a la carretera i seguint el PR. Més endavant trobem una cruïlla, deixem el camí que puja al Coll de Vintibriga i continuem pel PR-C-88. Travessem la carretera TV-7092 que ve de la cruïlla d'Arbolí i segueix cap als Castillejos. A l'altra banda deixem el PR que aviat baixa cap al Portell de l'Embut i girem cap al sud-oest pels Plans dels Malecons vorejant uns camps de conreu. Fem cap a una pista i la seguim per l'esquerra. Trobem algun trencall de pistes però continuem cap al sud-est fins que veiem unes fites al terra, a la nostra dreta (Wait point). Seguim uns metres aquest desdibuixat corriol i fem cap a la vora del Cingle Blanc que s'aboca a la vall d'Alforja per sobre del Cingle Roig. Tenim davant una gran lloanca que serveix d'excel·lent mirador per fer fotos i contemplar l'immens paisatge.

A la vora de la lloanca veiem la traça d'un amagat baixador per entre les roques. Anem avall uns metres fins que veiem als nostres peus un gran forat. Estem a l'Embut que per dins de la muntanya ens portarà a les Escales de l'Hilari.
Encenem els frontals i ens deixem anar pel forat de l'Embut. En total són uns 15 o 20 metres de pas soterrat per unes parets estretes i altes, semblant a una escletxa. Trobem dos passos estrets on hem de passar de costat amb la motxilla a la mà i amagant la panxa. Sortim a la llum en una balconada a mig cingle. Per baixar fins a baix tenim les Escales de l'Hilari: dos troncs llarguíssims de pi amb uns barrots d'alzina que ens faran de precària escalera (aneu amb compte!) Anem baixant amb precaució i aviat som a al peu de l'escala.

Una mica més avall trobem el sender que ve del Grau de l'Embut, per la nostra esquerra, i segueix per la dreta cap al Grau del Dart, passant primer per una zona que es coneix com “el Laberint”, un lloc on els enormes clastos amuntegats (roques clàstiques o detrítiques) han arribat a conformar un vertader laberint natural i multitud de cavitats. El més divertit és travessar-lo de banda a banda, cosa no exempta de dificultats. El Grau del Dart ens pujaria altra cop als Plans dels Malecons i a la carretera TV-7012, que va del Coll d'Alforja a Arbolí.

Nosaltres seguim cap a llevant per un senderó visible però bastant brut. Ens cal estar atents. En aquest tram veurem al costat del camí diverses obertures de coves. Se les anomena amb el nom genèric de Coves del Rufino, tot i que se les coneix científicament com les Coves del Cingle Blanc d'Arbolí. En realitat ens trobem davant d'un sistema de cavernes de 430 metres de longitud i 28 metres de fondària, format fonamentalment a partir de despreniments de grans blocs petris de la paret del cingle.
Arribem al Grau de l'Embut, el camí d'Alforja a Arbolí PR-C-88, i el seguim cap amunt una estona. Arribem a un punt (Wait point) on hem de deixar el PR i agafar a la dreta el Camí de la Cingla que ja no deixarem en tota l'estona. Aquest sender que va planejant cap a llevant, a vegades poc net i a vegades complicat pels seus passos aeris, va sempre per sota del Cingle Blanc i per sobre del Cingle Roig, els dos estrats diferenciats que conformen aquesta sinuosa cinglera.
Al llarg de tot el recorregut trobarem diversos llocs on s'han col·locat cables per travessar passos complicats. Anem amb compte perquè a la dreta sempre tenim l'estimball i en alguns llocs, si no estem atents, el risc de caiguda sempre hi és. També hem d'estar atents que la motxilla no topi amb el sostre d'alguns ressalts i ens pugui desequilibrar. No cal dir que en dies de pluja i sempre que la roca estigui mullada ens hem d'abstenir de fer aquest recorregut pel risc de relliscades.

Trobem el Pas de la corda on haurem de fer una petita desgrimpada. Al cap d'una estona travessem per dins una petita galeria i arribem al que es coneix com el Poblat Prehistòric d'Alforja (possible poblat iber). Veiem un conjunt de murs (alguns mig enrunats) bastits per grans blocs petris. Una neteja recent del lloc ha permès localitzar un total de 15 possibles habitacles, la qual cosa fa pensar que es tractava d'una petita o mitjana comunitat prehistòrica. L'assentament en un lloc de difícil accés devia obeir a la voluntat dels qui l'habitaven de trobar refugi i controlar l'entorn.

Continuem endavant i arribem a una bella raconada on en èpoques de molta pluja salta l'aigua que dona origen al barranc del Grínxol. No badem gaire que per aquest lloc s'ha de caminar amb cura. Trobem altres passos amb cables on assegurar-nos i més endavant arribem a l'inici de les Escales del Susagno o de les Grassetes, que és el nom de la partida on hi ha el Mas del Susagno, els habitants del qual utilitzàvem aquest grau per baixar a la plana.
Veiem les escales de pedra que inicien la pujada però aquest camí l'obviem. Just allà on som veurem que per la dreta i mig amagat continua el Camí de la Cingla, d'ara endavant més brut i desdibuixat pel poc ús que se'n fa. De seguida trobem un corriol a la dreta que baixa a unes antigues parades que veiem allà a baix i que NO hem d'agafar. El Camí de la Cingla hem dit que sempre va més o menys planer salvant ressalts i petites dificultats. Les raconades dels cingles que es van succeint una rere l'altra són sorprenents i bellíssimes, però continuem estant atents al camí ja que en tot aquest tram es troba bastant brut i la traça no sempre resulta fàcil de seguir.
Veiem encara lluny un esperó de la cinglera que sobresurt. Fins allà hem d'arribar ja que al seu darrere trobarem el Grau del Peiró que ens portarà a dalt.
El camí es fa llarg i feixuc, però finalment arribem al nostre destí. Un cartell ens indica el Grau del Peiró i les Escales del Bruno.

Comencem a pujar per aquest pas i veiem la gran feina que s'ha fet equipant el tram de les Escales del Bruno. El camí remunta per la roca i en alguns llocs fins i tot hi ha petits murs per ajudar. Però ara tenim unes escales de gat, pitons assegurats amb ciment químic, i unes llargues cadenes que ens faciliten molt la pujada. No costa d'imaginar com de dificultós deuria ser abans pujar per aquest pas, i encara molt més de baixar-hi.
Un cop arribem al final del grau la pujada que ens queda ja és molt suau. Val la pena girar-se i contemplar la Mola de l'Escolà i l'alterosa Punta del Peiró.
Seguim amunt per uns prats herbats i veiem que recentment també s'hi ha passat la desbrossadora, deixant el camí impecable.
Fem cap al que queda de l'antic Mas del Bruno (pràcticament tot ruïna), i després sortim al Camí dels Masos (Wait point), una àmplia pista que seguirem per l'esquerra.
Aviat fem cap a la carretera TV-7092 que ve de la cruïlla de l'Arbolí i segueix cap als Castillejos i la Mussara (Pal Indicador)
Seguim amunt per la carretera i passem pel costat del Mas de la Fura, que ens queda a sota. Al cap de poc arribem a l'entrada del Mas del Susagno i hem de deixar la carretera (pal indicador). Aquí hem d'agafar un camí ample direcció ponent, que en suau pujada ens portarà al Coll de Vintibriga. Passat el coll el camí baixa suaument cap al nord-oest. Arribem a una corba molt tancada i deixem la pista (Wait point). A la dreta veiem unes fites que marquen l'inici del Camí dels Poniols que ens durà fins Arbolí. Aquest sender està net, resulta agradable i gairebé sempre en tot el recorregut és ombrívol, cosa que s'agraeix en aquesta hora avançada del migdia que la calor ja es fa notar, tot i trobar-nos a mitjans de febrer. Per això mateix, la millor manera d'acabar la ruta és davant d'un bon refresc a l'Hostalet d'Arbolí.
Recordeu: aquesta ruta NO és apta per a tothom, però molts la fareu sense cap dificultat si esteu avesats a trescar per llocs complicats... i bellíssims.
Salut i muntanya!