Cingles de Busa

De Sant Lleïr de la Vall d’Ora al Pla de Busa i el Cogul per l’escala i retorn per Sant Pere de Graudescales

Aquest itinerari recorre bona part del Cingle de Busa. A l’anada és ben senyalitzat. No així a la tornada, però tots els encreuaments i camins confluents estan ben reflectits al mapa (Ed. Alpina, Vall de Lord 1:25000). I el camí, allà on no és ben fressat, o és senyalitzat o molt evident (tram de la carena).
A banda de que transcorre per cingleres (desaconsellable dons per a qui pateixi fòbia a l’alçada) els únics obstacles son l’accés a la Balma del Xalet (optatiu), pas aeri protegit amb sirga i un grau equipat amb una sòlida escala vertical de 6 metres, seguida per un curt tram de graons i passamà de cable, sense exposició al buit.
Si ens interessa podem allargar-lo visitant el Capolatell o Presó de Busa.

Accés.
Per la C-26 (Berga-Solsona), entre els punts quilomètrics 119 i 120, prenem la carretera que s’endinsa a la vall seguint el curs del riu Aigua d’Ora. Deixem el vehicle prop de Sant Lleïr, a l’espai destinat a aparcament que hi ha a la dreta de la carretera.
Diversos penells informatius i monument a Guifré el Pelòs.

Sant Lleïr (752 m)
Fins al Pla de Busa seguirem l’itinerari nº 1 (1). Ben senyalitzat amb indicadors a les cruïlles i estaques de continuïtat.
Pel costat del Museu de la Vall d’Ora, travessem el riu pel pont medieval. A l’altre cap passem pel costat del molí de ca l’Ambròs i ens enfilem al mas del Pujol que creuem pel mig (1).
Passat el mas penem la pista a l’esquerra i a la propera bifurcació pel ramal de la dreta creuant la barrera. La deixem al cap de poc per un camí a l’esquerra (indicador).
Atenyem l’antic camí de bast de Vall d’Ora a Busa que seguirem, anant a l’esquerra (indicador), enfilant-nos en fort pendent per la Canal d’Orriols.
Un nou indicador ens senyala el corriol que, per la dreta, ens acosta en 10’ a la Balma del Xalet. El camí ressegueix una lleixa del cingle, protegint alguns trams amb sirga.

Balma del Xalet (950 m)
Pel seu difícil accés i situació dominant sobre la vall, fou utilitzada durant la Guerra Civil per emboscats. Un penell n’explica els detalls.
Retornem al camí de la canal per continuar pujant fins atènyer una pista que prenem a mà esquerra (2).
A l’esquerra, com situat en una balconada sobre el cingle, ha can Orriols. Just passat, continuem a mà dreta pel camí de bast que deixem pocs metres més amunt, en una nova bifurcació (indicador), per anar a l’esquerra pel camí de l’escala (3).
Camí amunt passem per la ben condicionada font del Regueret i poc més enllà, a la balma de cal Cabreró, revoltem 90º a l’esquerra per encarar-nos al grau de l’escala.

Escala de Busa (1200 m)
Rètols indicadors. Una sòlida escala de 6 metres, seguida per un tram esglaonat protegit amb un cable, supera la cinglera pel grau de can Orriols i ens enfila al pla.
Un cop a dalt anem a buscar el fil del cingle a l’alçada del mirador de Bertolina, on hi ha un penell d’orientació.
Continuem, ben guiats per estaques, el camí ran de cingle, abocant-nos-hi de tant en quan, per contemplar-ne els formidables espadats. A la dreta, al bell mig del pla i entre prats de pastura hi ha la casa de la Bertolina, restaurada i condicionada com a allotjament rural.
Solament abandonem el fil del cingle per superar el Torrent Moré. El deixem més enllà a l’alçada del mas mig enrunat de ca l’Artiller, per endinsar-nos cap al pla, anant a passar entre la casa (dreta) i un transformador (esquerra) en un tram on el traç del camí és confós. Marxem vers el NW fins atènyer la pista a l’alçada dels Colls.

El Colls (1335 m)
Cruïlla de camins ben indicada. Prenem la pista a mà dreta en direcció a Casa Vila i el Capolatell. L’abandonem per retornar-hi, primer a mà dreta per visitar l’església de Sant Cristòfol i desprès a l’esquerra per la font de Busa (o de l’Espedreguer) fins a Casa Vila.

Casa Vila (1357 m)
Veí del Rial, fou un dels darrers masos habitats. Continuem per la pista en direcció al Capolatell, però l’abandonem 100 metres més enllà per un poc definit corriol a mà dreta, senyalitzat amb una estaca. Voregem una feixa per sobre del mas i comencem a enfilar-nos a la carena, en moderat pendent, guiats per fites i senyals escadussers de pintura.
Atenyem la carena en un collet on anem a l’esquerra enfilant-nos per camí evident fins al Serrat del Cogul.

Serrat del Cogul (1526 m)
Punt més alt de la serra. Bon mirador de la Vall de Lord. A l’horitzó, de ponent a llevant, podem albirar la Serra d’Aubenç, el Puig Sobirà, Port del Comte, el Verd, Pedraforca, Ensija i els Rasos de Peguera. Per migdia abastem fins a Montserrat.
Retornem al collet.

Canal de Casa Vila (1465 m)
Per l’esquerra puja el camí de Trasserra que supera el cingle per la canal. Anem a la dreta per enfilar-nos al Serrat de la Llebre. A partir d’aquí, malgrat que el camí es desdibuixa en algun tram, no ens separem del caire del cingle fins al grau de les Collades. Abans d’arribar-hi creuem al camí obert a la roca del grau de Vilamala i continuem en la mateixa direcció (SE).

Grau de les Collades (1289 m)
Per on passa al pla la pista de l’obaga. La seguim, baixant a mà esquerra, fent llaçades en fort pendent. En una colzada deixem a mà dreta (estaques) el camí de bast (3).

Les Collades (1213 m)
Atenyem la pista que, per l’esquerra baixa a Vilamala i Valielles i, per la dreta, pel Castellot, ve d’Orriols (2).
La creuem i a l’altra banda, prenem a mà dreta un corriol, senyalitzat amb una fita que baixa pel marge dret de la Rasa de les Collades. Més avall s’eixampla en que deuria ser una antiga pista de treure fusta. Quan es bifurca, anem a l’esquerra fins a sortir ran de cingle. Per la dreta retornaríem a la pista de les Collades, al peu del Castellot.

Grau de ca l’Esguerrat (1050 m)
Tenim una vista a vol d’ocell de la vall d’Ora sobre Sant Pere. Baixem fort a buscar la rasa de la Canal de Sant Pere, quan hi som anem a la dreta. I a la propera bifurcació continuem pel ramal de la dreta (el de l’esquerra puja al grau de Valielles).

Sant Pere de Graudescales (830 m)
Església romànica d'una sola nau, amb planta de creu llatina, erigida el segle XII i restaurada els anys 60 i 80. Declarada be cultural d’interès nacional.
Seguim la pista vers el S fins al pont on l’abandonem per continuar pel camí del marge dret del riu d’Ora, passant per la Font de l’Auba.
A l’alçada de Cal Teixidor i cal Guirre creuem a l’altre marge i retornem a Sant Lleïr.

(1) El Pujol ocupa el lloc on al segle IX hi havia el Castell d’Ora.
(2) Aquesta pista recorre de sud a nord el peu del cinglera. Amb gran marrada, per la dreta mena fins a les Collades.
(3) El camí de bast entre Orriols i les Collades pel peu del Turó de l’Escala Vella, estalvia la marrada que fa la pista pel del Castellot.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/sa88YbCEEvBqB8aS8

Una altra ruta per la Serra de Busa