Cingles de Guitarriu, entre Sant Andreu i els Treus

Com si fóssim repetidors tornem a l’Alta Garrotxa per trepitjar novament, senders costeruts, roquissars descarats, pedregams, cingleres vertiginoses, frondosos alzinars i trams de fageda desplomada a l'ombra de les cingleres. Tot per gaudir de les meravelloses panoràmiques que ens ofereix els seus cims i carenes, així com deleitar-nos amb la senzillesa del bonic i rustic romànic Garrotxí.

Després de rodar, amb cotxe, més de 8 kms de pista, arribem a Sant Andreu de Guitarriu, el nostre punt de sortida d’avui. Sant Andreu, l’enessima ermita romànica garrotxina, destaca per la seva robustesa de parets de pedra, pel seu campanar d’espadanya de doble ull sense campanes i pel seu bell emplaçament, en un replanet des del qual la visió que ens deixa contemplar és tan magnífica com difícil de descriure. Són moments plens de satisfacció quan encara no hem fet ni un bufet.

Ens dirigim al Treu Gros . Això de Treu te pinta de paraula viciada de Trau que voldria dir obertura o incisió. En el nostre cas, obertura entre roques per obrir-nos pas de la vall del Llierca a la Vall de Riu, entre el Bassegoda i els Cingles de Guitarriu.

Caminem paral·lels i a l’obaga dels Cingles, sota faigs desplomats , per un sender entretingut per pedres desgarbades i boixos verdosos, sortosament salvats de la seva depredadora oruga. Entre branques sense fulles i tarteres arrasadores, les vistes sobre la Vall de Riu són immenses i conviden a planificar noves rutes engrescadores.

Un Teix centenari, de soca mig esperrecada per algun llamp perdut i un curiós faig tombat i recargolat, serveixen de marc per enginyoses fotografies. Sigui per això o per l’osada d’un senglar consumit i el cap penjat d’un cabirol, hem arribat, sense adonar-nos, a sota del Treu Petit.

Alguna exclamació de vici s’ha escoltat davant de la costeruda pujada, però sobre del Treu, les vistes de Ca n’Agustí de Riu i dels indrets propers tan emblemàtics com Talaixà i el Salt de la Núvia han fet oblidar l’esforç realitzat.
Dalt de la cinglera, un petit desvío de la nostra ruta per sobre d’un pedregam de pedres dures, esculpides amb un gravat, com fetes per picapedrer amb escarpa i martell, ens mena a un petit mirador de l’imponent Bassegoda.

Arribats d’hora a Sant Andreu, ens atrevim a visitar l’espectacular cinglera de Bistoltes, però en el sot de la Font de la Teula i veient les dificultats del sender pel mig del torrent, decidim retornar per la pista que ve de Sant Grau d’Entreperes amb la sorpresa que un roure centenari, recolzat, com un seriós gendarme, al voral de la carretera, ha encetat de nou l’imaginació fotogràfica dels artistes.

Retornats de nou a Sant Andreu de Guitarriu, enmig d’aquest indret tan silenciós i quan ja donem la ruta per acabada i assaborida, ens sorprèn una veu profunda, càlida, com si vingués del més enllà, eren els Goigs de Sant Andreu cantats per en Pere amb una tranquil·la i relaxant entonació gregoriana. Ha estat un viatge al passat, on l’església tenia el seu regne en aquesta formosa Alta Garrotxa.