Cingles de la Serra de Busa (circular des de la Vall d’Ora)

PROGRAMA D’EXCURSIONS SELECTES, EPISODI 5 (18/04/2019)

Itinerari:
1era part (Cingle de la Creu, vessant sud): St. Lleïr (752 m) – Ecomuseu de la Valldora (742 m) – Mas El Pujol (785 m) – Font del Pujol (812 m) – bifurcació Bauma del Xalet (970 m) – Orriols (1104 m) – Escala de Busa (1205 m) – Mirador de la Bertolina (1297 m) – Ca l’Artiller (1318 m) – els Colls (1333 m) – Casa Vila (1356 m)

2ona part (Cingles del Moro i de Busa, vessant nord): Casa Vila (1356 m) – Mirador de Capolat (1339 m) – la Palanca (1297 m) – la Presó de Busa (1318 m) – la Palanca (1297 m) – Mirador de Capolat (1339 m) – Roc del Mitdia (1478 m) – Serrat del Cogul (1526 m) – Serrat de la Llebre (1521 m) – Cavall Bernat (1403 m) – Grau de Vilamala (1349 m) – Grau de les Collades (1289 m) – les Collades (1213 m) – Grau de l’Esguerrat o de Sant Pere (1050 m) – Sant Pere de Graudescales (825 m) – St. Lleïr.

Temps efectiu: 5h30’

IBP = 99
Veure anàlisi completa: https://www.ibpindex.com/ibpindex/ibp_analisis_completo.php?REF=37665180369701&LAN=es&MOD=HKG

Tornem a fer una d’aquelles excursions que no pot faltar al sac. Ruta d’altes volades amb paisatges i panorames impressionants. Les nostres serres pre-pirinenques ens guarden aquests secrets que cal gaudir poc a poc, pas a pas, fent camí amunt i avall, endinsant-nos en boscos tranquils i poc o gens transitats per atansar-nos a través dels graus de la serra a les enlairades cingleres que senyoregen per damunt de tot. Muntanyes i més muntanyes per la vista i el cor.

La Serra de Busa és encara una desconeguda de les nostres muntanyes, llocs solitaris però plens d’història ens aguarden. Des dels temps de l’edat mitjana amb el monestir de Sant Pere de Graudescales als temps de les guerra del Francès i les guerres carlines i l’ocupació més recent dels masos i les cases rurals que s’hi troben actualment, farem camí també per aquesta història.

Iniciarem aquesta volta completa a la Serra de Busa en el seu extrem sud-est, on es troba la vall de l’Aigua d’Ora. Ens situarem a St. Lleir, al final de la carretera que ve des de la població de Naves. Hi ha un petit aparcament a la mateixa carretera davant del monument a Guifrè el Pilós. Des d’aquí s’inicia un itinerari senyalitzat (itinerari nº 1) fins a l’extrem oposat de la serra a la Presó de Busa. Només iniciar el camí, passarem al costat de l’ecomuseu de la Vall d’Ora, gestionat per la gent de la casa rural d’El Pujol, pel bell mig de la qual hi passarem. Seguirem per una pista, deixant primer un trencall a l’esquerra i més endavant a la dreta. Situats ja davant de la muralla pètria de la Serra de Busa un sender s’encigala amunt de la serra. Deixarem una bifurcació a la dreta que mena a la Bauma del Xalet, on diuen que s’amagaven els joves que no volien ser reclutats durant la guerra civil. Superats els primers contraforts sortirem a un ample repla on trobarem el mas d’Orrius, molt ben conservat. Des d’aquí ja ens tornarem a endinsar al bosc per sender (passant per la bonica font d’Orrius) per atansar-nos al pas de l’Escala de Busa. Es tracta d’un grau que es supera a través d’una escala metàl.lica fixada a la paret, d’uns 4 m d’alçada. Si esteu acostumats a grimpar no suposa cap problema. Després continua la forta pujada amb l’ajuda d’alguns cables passamans però sense dificultat alguna. Sortirem així a la part alta de la serra i de seguida ens sorprendrà el pla de Busa (amb el mas de la Bertolina al bell mig) i les cingleres de la vora sud de la Serra. Grans vistes vers la depressió central catalana amb Montserrat al fons. Des de l’esplèndid mirador de la Bertolina les resseguirem un bon tros fins a les restes de la casa dita de l’Artiller (l’única que encara es conserva de l’època del guerra del Francès). En aquest punt ens endinsarem en el planell de la serra vers el Pla de Rial i la Casa Vila.

Des de la Casa Vila ens dirigirem cap a la banda nord de la Serra i ens atansarem a les seves cingleres en primer lloc des del mirador de Capolat. Des d’aquest punt, un sender descendeix suaument fins a la punta nordoest de la serra on s’amaga un lloc ben singular, l’anomenada Presó de Busa. S’hi accedeix a través d’una curta palanca sobre el buit. En aquest isolat indret de la serra era on tenien els presoners durant la guerra del Francès. Grans vistes sobre el pantà de la Llosa del Cavall, la Serra de Bastets, St. Llorenç de Morunys i el Port del Compte. Al nord queda la Serra del Verd, Serra d’Ensija i al fons el Pedraforca. Més a l’est Rasos de Peguera. Totes aquestes grans vistes les anirem gaudint a mesura que resseguirem la vora dels cingles del Moro i de Busa vers l’est fins al grau de Collades, per on descendirem cap al monestir de Sant Pere de Graudescales.

A destacar els relleus peculiars de la Serra de Bastets, just al peu dels precipicis dels cingles del Moro i de Busa i extenent-se cap a l’oest fins a la Mola de Lord. Capes de conglomerats verticalitzades que conformen una discontinuïtat progressiva de llibre. Es tracta d’un paisatge geològic de referència pels geòlegs i una meravella autèntica de la natura. Les formes del relleu que combinen la serra de Bastets i de Busa són espatarrants, un d’aquells llocs que com deien cal gaudir visualment, tot reforçat amb l’efecte de fons del pantà de la Llosa del Cavall i el rerefons de serres i més serres en una successió perfecta.

I doncs, ara tocava ascendir a la part més alta de la serra, que té el seu punt culminant a el Cogul amb 1526 m (inclòs als 100 cims de la FEEC). En aquest tram el corriol és una mica perdedor però el recorregut no té pèrdua si es sempre ben atansat al cingle. Passarem primer per una avantcim i per la profundíssima canal de les gralles, on evidentment ens van saludar aquests cridaners ocells. Dalt del Serrat del Cogul, més i més gaudir dels panorames i les vistes i ja podem contemplar tota la resta de carena que ens queda. La farem mooolt tranquil·lament, com correspon amb una excursió que no volem que s’acabi mai. Destaca en aquesta part del recorregut l’anomenat Cavall Bernat, on a través d’un petit pont de roca sobre el buit es pot saltar fins a aquesta roca esqueixada del cingle. Passarem un primer solc en la serra (grau de Vilamala) que deixarem a la nostra esquerra, fins a trobar la pista del grau de les Collades. El camí comença a descendir, farem un tram resseguint la base d’una de les barres rocoses verticalitzades de la Serra de Bastets, tot en direcció est-sudest, fins al grau de l’Esguerrat (o de Sant Pere) que ja es troba directament sobre el trau de la Vall d’Ora. El sender anirà a buscar la Baga de Sant Pere per acabar de baixar al peu de la serra a l’alçada del magnífic monestir romànic de Sant Pere de Graudescales. Molt ben recuperat, l’edificació dóna un toc de reposada austeritat al paratge, ideal per acabar encara més placidament la nostra gran excursió. Seguirem la pista que en poc mes de 2 km ens torna fins a St. Lleir.

I fins aquí aquesta nova excursió selecta compartida amb l’inseparable Vid. Quina serà la propera??

Bon camí!