Cingles de Malanyeu

Ruta feta aquest mes d'abril amb la sequera com a protagonista de l'excursió. Les parts més obagues encara tenen humitat, però a les carenes i on toca el sol, el terra i tota la vegetació pateix la falta d'aigua. Les rieres pràcticament estan seques o amb el mínim de cabal.
Deixem el cotxe fora del poble per no arriscar la falta d'aparcament. Una mica de pista asfaltada i ja ens endinsem al bosc. Al cap de poc trobem la part equipada de la ruta. Sense cap perill, si no movem massa l'escala que està mal assegurada. Aquest tram té la seva màgia. Una cadena, quatre grapes, el pas per una foradada, una mica d'aigua i un salt que en aquest moment està completament sec és el que ens trobem de benvinguda d'aquesta sortida.
Després ens espera una estona per la cinglera, sempre en pujada constant, però de bon fer. Arribem a la foradada que ens invita a contemplar el paisatge. Una balconada sobre el poble de Malanyeu amb el Pedraforca, la serra d'Ensitja, la Figuerassa, el Cadí, Penyes Altas... Aprofitem per descansar, esmorzar i fer algunes fotos...
Seguim ruta el desnivell va minvant, però encara tenim algunes pujades més. Passem per algunes cotes i el sostre de la sortida, el Roc de la Clusa de 1.729 metres. A la collada de Sant Miquel comencem a baixar amb les parets de la cinglera a un costat. Ens espera a partir d'ara una estona per la carena, una cresta ampla, però que ens obliga a estar atents i fixar on posem peus i mans. A la Creueta ja dirigim les nostres passes cap al poble, passant per la Balma dels Desertors, arribant a la Solaneta. D'aquí al poble hi ha un passeig entretingut pel mig del bosc amb la possibilitat d'alguna equivocació a l'hora de fer camí. Sort d'alguna persona del poble que ens orienta cap a la bona direcció.
Una sortida que val la pena fer.