Cingles de Malanyeu, Foradada pel Griell de Cal Pigot, Baga de Cabanelles, Grapissot, Cingle del Devesó

Volta per la vall de Malanyeu on farem un recorregut molt variat i atractiu. Podrem gaudir de grans cingleres, un pas equipat amb una cascada al costat com és el Griell de Cal Pigot, una roca foradada, miradors amb panoràmiques excepcionals del Berguedà amb el Pedraforca presidint sempre el paisatge, passarem per una fageda de conte i acabarem passant entre les roques del cingle del Devesó arribats al Grau, en baixada ja cap a Malanyeu per completar la circular.
Com arribar a Malanyeu
Des de Barcelona, i sense peatges, sortint de la ciutat per l’accés sud (Diagonal) prenem la B-23 i seguidament sortim per la sortida 5 per agafar la A2, la qual haurem de deixar més endavant, per prendre la sortida de Montserrat on enllacem amb la C-55 fins a l’alçada de Manresa on prenem la desviació de Berga que ens condueix a l’enllaç amb la de la C-16, la qual no abandonarem fins poc després de passar el poble de La Rodonella (altura de Cercs) i just després de passar el túnel de La Nou de Berguedà trobem el desviament a mà dreta que ens porta fins a Malanyeu.
Crònica de la ruta
Comencem a caminar des de les Escoles on hi ha un plafó informatiu de la Vall de Malanyeu i on s’ajunta el camí que va cap a l’ermita de Sant Sadurní de Malanyeu i la pista per on hem vingut amb el cotxe. En aquest encreuament trobarem un espai per estacionar el nostre vehicle.
Si prenem la pista cap a llevant, al cap d’uns 250 metres aproximadament, trobarem un corriol que s’enfila muntanya amunt amb un rètol indicatiu de la Foradada i el Griell de Cal Pigot.
El sender s’endinsa dins del bosc, i no triguem gaire a escoltar l’aigua que serà un dels elements protagonistes d’aquest interessant i aventurer tram inicial. No triguem gaire a trobar el rec del Griell, el qual travessem per un improvisat pas, saltant petites pedres i tot seguit ja veiem el tram equipat amb escala del Griell de Cal Pigot, un tram vertical i aeri que és força curt i tècnicament resulta molt senzill, però que no està exempt de cert vertigen per a aquells que pateixen més amb les altures. El tram desemboca a un pas entre la roca on ens trobem de ple amb el salt d’aigua tot just passar-hi. Veurem que hi ha unes pedres que ens permeten acabar de creuar, sense necessitat de mullar els peus. En aquest punt podem gaudir del salt d’aigua i atansar-nos, a la continuació del salt per sota els nostres peus, des d’un arbre que tenim just davant, és realment impressionant poder gaudir d’un salt, estant al mateix lloc per on cau l’aigua. El camí segueix pujant per uns graons de pedra estrets (trobem sempre indicadors grocs del PR pintats a la roca) i passem el tram final del pas equipat en un punt on les roques són llises i rellisquen una mica per la presència d’aigua, però que trobarem una corda que ens serà de gran ajuda.
Travessem el rec del Griell altre cop i sortim a la cinglera que anirem pujant els primers passos cap a ponent i a poc a poc ens redirigim cap al sud, pujant per damunt de la cinglera en una zona d’obaga que comença a deixar unes vistes increïbles. El corriol està molt ben indicat per la pintura groga i blanca del PR i va guanyant metres poc a poc en direcció a La Foradada, traçant un rumb d’uns 200º. El corriol acaba sortint a un clar on sortim del bosc i ens trobem amb una cruïlla. Prenem el camí que va a ponent (oest), caminant per una zona oberta i verda arribem a un mirador, just al costat de La Foradada, amb les millors vistes de la jornada fins ara. És un bon lloc per fer un petit descans i observar detingudament el Pedraforca, els cingles de Vallcebre, la serra d’Ensija i el Cadí al fons amb el cim de les muntanyes més altes encara enfarinades. Si seguim per darrere la roca, arribarem en un moment a la Foradada, un forat a la roca de la cinglera, que si creuem ens deixa en una balconada exposada, però amb vistes magnífiques.
En aquest punt, haurem de desfer el camí fet fins a la cruïlla abans esmentada i prendre el corriol que manté el rumb cap al sud. Poc a poc, el camí va pujant per una zona d’obaga, però que transcorre per damunt la cinglera i ens deixa vistes constants a la nostra dreta (oest) amb el Pedraforca sempre mirant-nos de reüll. El camí s’endinsa per una pineda a la baga de la Batllia i es dirigeix lleugerament cap al sud-est (165º), sempre amb fites grogues i blanques a l’escorça dels troncs acompanyant-nos. En un moment donat, quan ens acostem al Griell de Pujals el camí fa un tomb i es redreça cap a llevant marcant un rumb d’uns 50º.
En aquest tram estem caminant per damunt dels cingles de la To i voregem la falda d’una muntanya (elevació de 1624m) per la seva vessant nord, endinsats en una pineda , fins que sortim a un clar on trobem una cruïlla de camins, ens trobem ja a la Collada de la Batllia. Travessem el clar mantenint el nostre rumb i ens endinsem al bosc de nou mantenint cota i seguint les fites del PR que mantenen el rumb anterior fins al Serrat de Fulleracs, el segon clar que trobem i avantsala del turó dels Emprius (elevació que queda just davant nostre, mirant a llevant). Seguim pujant fins a arribar a dalt del turó on trobem una ampla planúria verda i rodejada de pins (Turó dels Emprius).
Passem el pla i baixem a un coll ample amb magnífiques vistes, ens trobem al portell del Porc. Si mirem al nord-est, veurem el cim del Cap de la Baga de Cabanelles (1685m), el qual assolirem, pujant per una pista de terra en el seu tram inicial, tot seguint el llom de la carena fins a coronar el cim (punt més alt de la ruta i on gaudim de grans vistes).
Seguim el nostre camí en direcció nord, baixem uns metres més enllà on trobem un altre mirador damunt d’una roca (Bec de la Roca 1672m). El camí ara recupera el seu rumb nord-est (50º) i baixa per la carena on passarem pel turó d’en Crisp de 1668m (turó damunt d’una bauma que podem visitar si baixem una mica). Des d’aquest turó, el camí segueix baixant traçant un rumb de 20º (nord-est) fins a arribar al Collet de la Font de Tudó o Serrat de Sant Miquel (segons la font que es miri).
En aquest coll vam dubtar si pujar fins al Cap de la Roca de la Clusa o bé baixar cap al Grapissot. La primera opció comporta afegir més desnivell a la ruta i un cop es culmina el cim es voreja la muntanya pel seu vessant nord, baixant novament fins a la cruïlla del Grapissot. Després de parlar-ho amb la resta del grup vam acabar optant per no afegir més desnivell a la ruta, així que vam baixar pel camí que marxa en direcció nord-oest i que s’endinsa en una fageda força impactant. Nosaltres hem fet la ruta a la primavera i ens ha agradat molt, a la tardor ha de ser impressionant. La baixada culmina a l’encreuament del Grapissot, esmentat anteriorment i s’ajunta amb el camí del PR C-129 que recorre l’olla de Sant Julià.
Prenem el camí que baixa cap a ponent, seguint fites del PR C-129. El camí continua per una zona d’obaga mantenint rumb cap a l’oest fins a arribar al Pas de Malanyeu, on podem triar si seguir cap a ponent resseguint la carena de la Serra del Mill i anar cap a Malanyeu pel Mal Pas (6km fins a Malanyeu si optem per aquest camí) o bé baixar per un corriol que surt inicialment cap a ponent però que poc a poc es va redreçant cap a llevant (3,3km dins a Malanyeu si agafem aquest camí). Nosaltres optem per la segona opció i baixem pel camí de Falgars, que baixa pel mig del bosc fins a acabar desembocant a una pista forestal que perd metres de desnivell amb certa facilitat.
Un cop acabem el corriol i arribem a la pista, baixem per la pista que va cap al sud i que posteriorment es va redirigint, poc a poc, cap a l’oest. La pista baixa força a l’inici i posteriorment va suavitzant el descens fins que arribem a un altre encreuament presidit per un faig monumental i una corba en forma de U. En aquest punt, si prenem la pista que puja en direcció sud-oest arribaríem en 1,5 km a Malanyeu. No obstant això, si prenem la pista que baixa cap a la Font de les Travesses i posteriorment es dirigeix a la masia del Monnell (camí indicat com Malanyeu pel Devesó), acabarem baixant pel Grau del cingle del Devesó. Així que, nosaltres optem per seguir la pista que baixa cap a l’oest (en el seu tram inicial i que després canvia el rumb cap a l’est fins a creuar el rec de Malanyeu. Un cop hem travessat el riu, pugem per la pista que ens condueix cap al nord-oest (288º) fins a la masia del Monnell on també trobarem una caseta de fusta en un arbre.
Des del Monnell la pista baixa traçant uns meandres, amb un rumb amb tendència sud-oest. Seguirem la pista fins a arribar a una construcció mig derruïda (la Solana de Dalt) on veurem clarament indicat amb una creu groga de no seguir la pista (a l’escorça d’un arbre) i com hi ha un indicador de gir amb pintura groga (també en un arbre) que indica que hem d’agafar un corriol que planeja inicialment cap a l’est, però que no trigarà a baixar, redirigint-se cap al sud-oest novament (amb un rumb de 220º) a la recerca del cingle del devesó.
En aquest tram, passarem per l’anomenat Grau on travessem el cingle per sota d’una roca que queda encaixonada entre dues roques i deixa un espai a sota per on podem passar. Un pas realment curiós. Seguidament baixem per un camí que ens porta novament fins al rec del Griell, on l’haurem de creuar i pujar per un corriol que passa pel Molí de Baix primer i posteriorment entremig de Cal Vinyeta des d’on baixem una mica fins a tornar a creuar el rec de Griell per un pont de fusta (un racó de gran bellesa). Tenim ja a tocar l’ermita de Sant Sadurní, des d’on tornem altre cop al punt d’inici.
Dades de la ruta:
Distància real: 12km (per algunes imprecisions del GPS al grabar el track apareixen 11,6km)
Dificultat: fàcil-moderada si tenim en compte el grau i una mica el desnivell