Cingles de Vallcebre PR-C128

Com arribar:
Des de Barcelona per C-55 fins a Manresa i C-16 posteriorment fins a arribar al desviament per agafar la carretera que ens porta al massís del Pedraforca i Gósol (B-400). Seguidament, prenem el desviament cap a Vallcebre (B-401) i aparquem al poble.
Senyalització:
Ruta senyalitzada amb pintura blanca i groga del PR-C128
Crònica de la ruta:
Interessant excursió pel Berguedà on podem gaudir de grans panoràmiques de la Serra d’Ensija i del Verd i també del Pedraforca.
Comencem a caminar des del bar de la rectoria de Vallcebre que està situat a la plaça de l’església i ja que hi som, aprofitem per fer un cafè abans d’engegar motors.
Dirigim les primeres passes en direcció sud-oest, tot seguint la carretera per la que hem vingut en cotxe. La carretera puja suaument i després d’un revolt obert trobem un rètol al voral esquerre de la carretera, amb indicacions de l’ermita de Santa Maria. El camí es dirigeix cap al sud i està asfaltat en el primer tram, després es converteix en una pista forestal i es redirigeix cap al sud-oest fins a creuar el Torrent de la Muntanya, on trobem un revolt marcat de 90º. A partir d’aquest punt la pista traça un rumb en sentit sud-est fins a arribar a una bifurcació de camins. A la bifurcació prenem la pista que puja a la nostra dreta (sentit sud-oest) i que ens condueix fins a la masia de Can Vila i la font de elians (que es troba en un encreuament de camins). Arribats al encreuament, mantenim el nostre rumb i seguim per la mateixa pista que planeja en sentit sud fins al torrent de la Foranca i passat el rierol la pista es dirigeix cap al sud-est on mantindrà aquest rumb fins poc després de passar un altre torrent (torrent divinal o del purgatori). En aquest punt, la pista fa un revolt marcat que gira cap al sud-oest (uns 245º). Fem el revolt i pocs metres més enllà trobem un corriol que surt amb un rumb inicial de 220º (s’obra una mica a la nostra esquerra, esteu atents perquè no és evident) i després continua cap al sud.
Travessem un petit prat i ens arribem fins a un petit rierol (torrent de l’isard) que el remuntem, muntanya amunt per una zona d’obaga (el camí s’endinsa al bosc del Boixader, està un pel amagat i pot costar de seguir en alguns punts). Quan perdem la referència del torrent haurem de mantenir el mateix rumb (240º), muntanya amunt fins a arribar al encreuament del corriol que puja a l’ermita de Santa Maria (135º) des de la pista que havíem deixat anteriorment (si voleu, aquesta és una alternativa que podeu fer si no veieu clar el corriol que remunta el torrent, jo personalment prefereixo l’opció que vam triar perquè passes més estona dins del bosc i menys per la pista).
Des d’aquest encreuament fins a l’ermita hi ha uns 200 metres i uns 20 metres de desnivell. L’Ermita de Santa Maria (1296m) fou construïda el segle XVII. El 22 de juliol del 1936, dia de Santa Magdalena, es va destruir tot el mobiliari i la imatgeria del seu interior. Aquell dia s’hi va traslladar processionalment la nova imatge i des d’aleshores, cada 22 de juliol s’hi realitza un aplec popular i una missa. (font: http://www.vallcebre.cat/visita-ns-turisme/visites-culturals-esborrany/ermita-de-santa-magdalena)
Seguim el nostre camí, que continua cap a l’est amb les indicacions del PR sempre presents. El corriol baixa una mica en el primer tram en sentit nord-est fins a arribar a la cota 1277m (aproximadament) on fa un tomb cap al sud-est, pujant de dret cap als cingles de Vallcebre. El corriol ens deixa al Grau de La Mola des d’on agafem la carena de la cinglera en sentit est. Una bona referència per comprovar on som, són els cables d’alta tensió que travessem per sota, des d’on podem veure Vallcebre al nord-oest (seguint la trajectòria per on va el cable elèctric veiem al fons, el poble amb claredat). En aquest punt, tenim al nostre davant el Grau del Sastre des d’on comencem a gaudir d’unes espectaculars vistes de les contrades veïnes.
La cinglera fa una trajectòria corbada, com si es tractés d’un “C” invertida. És a dir, comencem caminant en direcció nord-est i acabem girant en un moment donat cap al nord-oest.
Iniciem el nostre periple per la cinglera, dirigint-nos lleugerament cap al nord-est i al nostre pas veurem graus com el de la Canaleta i el dels Boigs. En el tram inicial, anirem per un corriol ample que va recorrent la balconada de la cinglera, després passem per un segon tram on agafem una pista (trobem un rètol que ens indica el Grau dels Boigs) que prenem en sentit nord-est (mantenint el nostre rumb). Seguim per la pista una estona i deixarem a la nostra dreta els Graus dels Boigs, Cal Gat i les Granotes que els anirem trobant en aquest ordre.
Passat el Grau de les Granotes veurem una pista asfaltada que baixa a la nostra dreta pel vessant sud i dibuixant unes esses en el seu inici. Nosaltres obviem aquesta pista i mantenim el nostre rumb per la pista de terra que estem seguint en direcció nord-est. Uns metres més enllà d’aquest encreuament, trobem una bifurcació on hi ha una pista de terra que s’obra a la nostra esquerra cap al nord (340º). Nosaltres mantindrem el nostre rumb nord-est, és a dir, seguirem per la mateixa pista d’on venim. A continuació passarem per la masia de Cal Menut i uns metres més endavant haurem de prendre un corriol que surt a la nostra dreta (més al nord-est) i que ens indica clarament les fites grogues i blanques del PR-C128. El corriol baixa una mica i ens porta cap al Grau de Jou des d’on es veu perfectament el castell dels Moros, En aquest punt, si ens apartem una mica del camí, cap a l’est veurem la creu dedicada a un aviador que es va estavellar amb la seva avioneta en aquest indret l’any 1958.
Reprenem el corriol i continuem seguint les fites del PR, ara en direcció nord, tot resseguint la carena de les rues de Soldevila, que ens condueix fins a les proximitats de la masia de Soldevila. En aquest punt el corriol es redreça cap al nord-oest i ben aviat desemboca a una pista que traça un rumb de 290º (oest). Ens trobem al tram final de la cinglera, en aquesta “C” invertida que estem recorrent. En aquest tram passem pel Grau de Sant Climent, el de les Granoteres i el del Poeta des d’on gaudim d’una balconada amb fantàstiques vistes. A prop del Grau del Poeta hi trobem la masia de Cal Felip del Cap del Roc amb una decoració força vistosa. Seguim el camí que va baixant per la carena de la cinglera en sentit nord-oest i ens arribem al balcó del Grau del Moro des d’on tenim grans vistes de la Foradada.
Reprenem el camí i baixem fins a arribar al pont que travessa el torrent de l’engorjat de la Foradada on podem veure l’aigua caure amb força i la Foradada al nostre davant. Vam decidir que no aniríem al mirador de Cap Deig perquè ja se’ns feia fosc (vam fer la ruta al desembre i la vam començar un pel tard). Així que, passat el pont, vam emprendre el camí fitat cap a Vallcebre que surt en direcció sud-oest (trobareu un tòtem indicatiu).
El corriol es dirigeix en direcció sud-oest, passa pel molí de Vallcebre i seguidament puja fins a arribar a una pista (que ens porta a Cal Andorrà), nosaltres deixem la pista i seguim el corriol amb fites del PR fins a arribar a l’ermita de Santa Maria de Vallcebre.