CINGLES DEL CERDÀ.Grau de Can Tresquarts + Cerdà, Grau Pilona, Jepet i Avellanedes (Sant Martí de Centelles-Cingles de Bertí)

CINGLES DEL CERDÀ. Grau de Can Tresquarts + Cerdà de pujada i Grau de les Avellanedes de baixada, passant per la "Canaleta de la Pilona", al costat del Grau del Jepet (1). (L'Abella, Sant Martí de Centelles). Cingles de Cerdà - Cingles de Bertí.

Avui hem quedat en el llindar de dues regions sanitàries, doncs l'estació de Renfe de l'Abella comparteix el municipi d'Aiguafreda (Vallès Oriental) i de St Martí de Centelles (Osona).

Després de 3 mesos és el primer dia que, a més de compartir sortida, compartim una beguda en un bar; justament en el bar de l'estació de l'Abella que havien obert avui, després de tres mesos tancats per la COVID-19. A sobre, estrenàvem taula de fusta, encara a mig muntar. Un dia esplèndid i una trobada per no oblidar!

Fa uns dies els camps de colze d'aquesta zona estaven curulls de flors grogues, i amb les trepadelles, orquídees piramidals.. en ple apogeu.

Els Cingles de Cerdà formen part dels Cingles del Bertí, i els "GRAUS" (camins d'ascens aprofitant les zones més franquejables de la paret de la muntanya) que hem fet han estat:
- Grau de Can Tresquarts (MM): de pujada, enllaçant amb el Grau del Cerdà.
- Grau d'en Jepet (baixa - puja).
- Grau de les Avellanedes (GR5): de baixada.

▪︎RESUM: Estació Renfe de Sant Martí de Centelles (L'Abella) - C/ Garga - Corriol M-M - Terrissos Vermells - Grau de Can Tresquarts - Canvi de Grau: Grau del Cerdà - passar filat - Part superior de l'altiplà: Pla de la Garga - Antenes - Balcó mirador davant Masia de Can Tresquarts - Grau de Can 3/4 (obviar) - Grau dels Matxos (esplanada aparcament escaladors) - Grau d'en Jepet: opcional baixar al sector d'escalada per canal (corda i grapes) - Grau del Presseguer o de la Baga (obviar) - Els Castellets: torre de guaita (819m) - Desgrimpada opcional fins els tres "castellets" - GRAU DE LES AVELLANEDES (GR 5), actualment sense el passamà acer (fort pendent de baixada) - Pla de la Maniscla - Continuar pel GR 5 - Masia Valldaneu passar filat (pastor elèctric) - Parròquia de Sant Pere de Valldaneu - Forns de calç de l'Oller - Parc l'Alzinar de l'Oller - Estació Renfe de Sant Martí de Centelles (L'Abella).

~~~~~~~
▪︎ACCÉS: l'Abella (St. Martí Centelles). L'Abella és una entitat de població del municipi de Sant Martí de Centelles a la comarca d'Osona, emplaçada entre el riu Congost i la Cinglera de Bertí. Llida amb el Moianés i el Vallés Oriental.

▪︎RECORREGUT (en sentit anti-horari):
Des de l'estació de Renfe anem cap el Carrer Garga. Aviat seguim un corriol amb senyals de pintura vermella i verda de la "Matagalls-Montserrat (M-M).

Terrissos Vermells: pugem per un llom de sorra vermellosa, restes del període triàsic.

Inici del camí ascendent pel GRAU DE CAN TRESQUARTS, amb algun tram empedrat molt bonic.

A mitja pujada, ens trobem una bifurcació i fem un canvi de grau, tot prenent el corriol de la dreta, que ressegueix la cinglera per sota i va al GRAU DEL CERDÀ (pel corriol de l'esquerra continuaríem pel Grau de Can Tresquarts, menys abrupte).

Assolim la part superior del cingle, des d'on tenim panoràmiques vistes. Mas del Cerdà de la Garga, casa natal de l'urbanista Ildefons Cerdà, autor del Pla Cerdà. "Els Cingles del Cerdà, que prenen el nom de la masia esmentada, s'estenen des del Grau del Cerdà, al nord, fins al Grau del Sunyer, al sud-oest. Formen part dels Cingles del Bertí."

Continem pel corriolet arran de cinglera en direcció Sud. PLA DE LA GARGA.

Passem de llarg el GRAU DE L’OLLER (obviar).

Antenes repetidors i caseta de telecomunicacions.

Passem de llarg el GRAU DEL SUNYER (obviar).
Masia El Sunyer.

Aviat, a la dreta, veurem la masia de CAN TRESQUARTS, i a l’esquerra, un bonic balcó de ferro, per admirar el paisatge. Al costat del balcó està el final del GRAU DE CAN TRES QUARTS, per on haguéssim aparegut si no haguéssim canviat de grau); i una mica més avall està la FONT DE ROURET o Font de Can Tresquarts (amb aixeta, d'on surt un rajolí d’aigua), malgrat en aquesta ocasió no hem passat per la font.

Continuem caminant per una pista ampla.

Ara travessarem pel GRAU DELS MATXOS, on arriba una pista asfaltada (esplanada d'aparcament d'escaladors).

Uns 500 metres després d'aquesta esplanada, podem buscar el "GRAU DE LA PILONA" (1), al costat del GRAU D'EN JEPET: una canal equipada amb cordes i grapes molt dreta, que baixa al Sector d'Escalada del SOT DELS MATXOS, la part final del Grau dels Matxos (amb vies com "Muntanyes d'Emocions 6a," "Right Side of History, 6b", Aina, etc). La canal està equipada amb un tram de corda nuada, força descamisada, i unes grapes de ferro (baixa-puja opcional a peu de via).

Tornem dalt l'altiplà i continuem caminant arran del cingle, i ja albirem el Grony i el morro dels Castellets (torre de guaita). Més endavant veiem un pal indicador “Itinerari Cingles Bertí”.

Abans del GRONY, passem al costat del GRAU DEL PRESSEGUER o DE LA BAGA, sense baixar-lo (obviar). Baixant per aquí trobem el "Sector Presseguer", amb diverses vies d'escalada esportiva.

Arribem a ELS CASTELLETS (818,8m), on hi ha una torre de vigilància de fusta. Des de la torre de guaita es pot baixar fins els “Tres Castellets” de pedra” en un tram aeri, gràcies a dues grapes que hi ha instal.lades.

Decidim retornar pel GRAU DE LES AVELLANEDES, reculant una mica (enllaç amb el GR 5): de baixada molt dreta, amb diverses marrades.

Ha desaparegut el passamà d'acer que hi havia instal.lat en algun tram de fort pendent (hi ha un avellaner molt gran on començava el cable).

Sortim a una pista: nosaltres continuem recte,
seguim les marques del GR-5 - PLA DE LA MANISCLA.

Després ve un tram de trialera de terra vermella en baixada, que desemboca en una pista, on girem a l’esquerra (a la dreta aniríem cap el Pla de la Barra, en direcció al Grau de la Trona).

Passem a prop de la FONT VALLDANEU.

MASIA DE VALLDANEU: Travessem un pastor elèctric (filat). Ull el GR està a sota la casa, a la dreta, al costat d'un mur veurem el senyal del GR.

El corriol continua fins sortir a la pista que en dos minuts arriba a la Parròquia de SANT PERE DE VALLDANEU (incorrectament dit “Valldeneu”).

A prop de l'església està l’ESCOLA D’ESCALADA "LA SOLEIA": una zona d'escalada tradicional, restaurada per l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles amb l'acord de la propietat de la finca l'any 2010. Sectors Iniciació i Sostre, El Bolet i el Sector Espeleòlegs.

BRASERIA I ESPAI DE LLEURE DE CAN CANALS.

FORN DE CALÇ DE L'OLLER (s. XVIII-XIX en recordança a Francesc Senties, tres forns, un amb reixa).

Creuem una riera i sortim a les cases de la zona del polisportiu. Pugem per les grans escales, amb molts edificis a mig construir a banda i banda, fins el
PARC L’ALZINAR DE L’OLLER, al costat de la Masia de l’Oller, amb alzines monumentals precioses s. XVII-XVIII i una font amb aixeta que raja.

i, en breu, arribem al veïnat del'Avella i a l'Estació de RENFE, punt d’inici de la ruta.

*****************************
CURIOSITATS:
(1) Nota: Al grau equipat de la ruta li poso el nom de "GRAU DE LA PILONA", que és com l'anomena l'equipador, segons els comentaris. El topònim del "GRAU DEL JEPET" / Grau d'en Jepet no l'he trobat en cap mapa; ve de diversrs webs- blogs d'escalada que en fan esment; potser és el nom d'algun aperturista.

* Els CINGLES DE BERTÍ són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. S'orienten d'est a oest fent de divisòria natural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja (Moianès) i de Bigues i Riells (Vallès Oriental), fins que arriben al nord-oest de Puiggraciós, on torcen en angle recte cap al nord. En aquest altre tram discorren íntegrament en el terme municipal de Sant Quirze Safaja, i van a morir, a l'extrem nord, en el terme de Sant Martí de Centelles (Osona). Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí, ubicada a la part central del seu recorregut. (Viquipèdia).

* Els GRAUS DEL CINGLE DEL CERDÀ, Bertí (de Nord a Sud) són: Grau del Cerdà, Grau de l'Oller, Grau del Sunyer, Grau de Can Tresquarts, Grau dels Matxos, Grau d'en Jepet (canal), Grau de la Baga o del Presseguer, Grau de les Avellanedes, Grau de la Trona.

* Els CINGLES DEL CERDÀ és una cinglera, a cavall dels termes municipals de Centelles i Sant Martí de Centelles, a la comarca d'Osona. Estan situats a la dreta del riu Congost, just a ponent i damunt del veïnat de l'Abella i també a ponent d'Aiguafreda. Al centre de la cinglera, al capdamunt, hi ha un repetidor de telecomunicacions. Estan situats al sud-est de la important masia del Cerdà de la Garga, lloc nadiu de l'urbanista Ildefons Cerdà, autor del Pla Cerdà. Els Cingles del Cerdà, que prenen el nom de la masia esmentada, s'estenen des del Grau del Cerdà, al nord, fins al Grau del Sunyer, al sud-oest. Formen part dels Cingles del Bertí.

* SANT PERE DE VALLDANEU. La parròquia de Valldaneu va rebre el seu nom del “vilar de Daniel” ("vilar Danihelis") documentat cap a l’any 900. L’assentament primerenc va convertir-se en el cap d’un districte parroquial amb la construcció de l’església de Sant Pere, documentada per primera vegada l’any 1007. Durant l’Edat Mitjana, el poblament fou fonamentalment dispers, en forma de masos (Valldaneu, L’Oller, Castellar, Esglésies, etc.). A partir dels segles XV-XVI, a l’extrem septentrional de la parròquia, es va desenvolupar el nucli de l’Abella, entorn d’uns molins hidràulics i del mas Abella-Vila.