Cingles del Far-Grau de Santa Anna-Castell de Fornils-Grau i cova de Goleró

Esplèndida caminada pels cingles del Far.
Deixem el cotxes al aparcament del Santuari de la Mare de Déu del Far. Amb una espessa boira que no augurava un bon dia per caminar (per sort ens vàrem equivocar). Comencem a caminar per la carretera que ens portaria al coll de Condreu, fins la ermita de Santa Anna. Petita capella situada al peu del camí. Consagrada el 1498 com Santa Anna del Munt. Amb una atri d’entrada i reposador de peregrins for refeta el 1640. Del costat mateix surt el corriol que salva la cinglera llevantina pel grau de Santa Anna. Aquest històric grau comunica el Far amb la Vall d’Hostoles i forma part del camí ral de Sant Benet (terme de Susqueda) al Far. Conserva encara trams empedrats.
Una vegada al pla ens dirigim fins a Sant Martí Sacalm... El poble de Sant Martí Sacalm o Cantallops centra el pla de Sant Martí, als peus de la gran talaia del Far. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la que en resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII. Al costat hi ha el cementiri. Actualment tota la façana de l’església l’estan rehabilitant.
Seguin la marxa per una pista molt agradable de caminar, arribem a Can Santpau o Sant Pau. Aquest antic mas, ara deshabitat, documentat ja el 1269 i conegut també com a Sant Pau de la Coma. Te una petita capella annexa dedicada al seu patró. Hi gaudim d’una bona perspectiva amb el Pla de Fàbregues i l’Agullola, els cingles de Pujolràs i de la Casadavall, el Grau del Goleró per on haurem d’enfilar-nos desprès, al fons de la vall i tota la cinglera ponentina del Far que també resseguirem. Al porxo cobert, fem l’esmorzar i les fotos de grup.
El següent punt de pas es el castell de Fornils... Anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. No és encimbellat, sinó al fons de la clotada sobre un petit puig al vessant esquerre de la vall, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. En lamentable estat ruïnós, conserva encara una torre circular escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional feudal que comprenia les parròquies de Susqueda i Sant Martí.
Retornem al camí principal i ara toca caminar entre feixes mirant sempre de anar en direcció al mas que tenim a sobre nostre que no es altre que La Triola, bonica masia en bon estat de conservació, habitada i amb animals de granja Per sota el mas i amb alguna fita que ens va indican el camí, ens acostem al bosc, mirant de dret cap al saltant del Goleró que albirem al fons de la clotada. Les fites ens menen per un camí de bast que ens endinsa a l’alzinar, passant pel costat d’antigues carboneres. Amb moderat pendent de molt bon fer, ens anem acostant a la part més rosta del camí on comença el grau del Goleró. Just arribar al Grau, un escrit a la roca amb l’anunciat: “COVA” ens indica el punt per el que en de baixar. Hem de baixar uns 50 mts (amb molta pendent i de mal baixar, sort dels arbres que ens ajuden a conservar la verticalitat) fins arribar a l'entrada de la cova, al fons del torrent.
La cova, anomenada del Goleró o d’en Salvi, té una galeria que manté unes proporcions bastant àmplies. Durant els primers 100 m. gairebé es pot anar ben dret, S’ha de anar amb molt de compte amb les roques del terra, algunes amb molta inclinació i molles, perill de fer una relliscada. Al fons i ha una altra galeria encara més àmplia on hi trobem una important colònia de ratpenats. La resta, on la galeria es fa més estreta i hi ha sifons d’aigua, (cal deixar-ho als experts, als espeleòlegs). Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’una cavitat força interessant. Els fenòmens clàstic tenen molta importància en tot el desenvolupament, així com les empremtes de corrent que es poden veure a molts llocs de la galeria, tant a les parets com al sostre. Pel contrari, els espeleotemes es troben bastant localitzats.
Acabada la visita a la cova, tornem al grau per supera’l entre llaçades suportades per contraforts i protegides de l’erosió per empedrat. El camí es fa més planer desprès de passar una tanca. Per entremig d’una boixeda abastarem el pla.
Caminem fent tot el Pla de l’Om fins arribar al bosc, seguint una tanca pels animals. Hem de obrir la porta(filferro) tenint cura de tancar-la. Encetem un tram de la ruta molt bonic caminant per una lleixa amb l’estimball a mà dreta i la resta de la cinglera sobre els nostres caps. Passem per algunes balmes i gaudirem de magnífiques vistes sobre la vall de Fornils i els cingles de Rupit amb la figura omnipresent de l’Agullola. Als nostres peus hi veurem la Triola, de on hem pujat. El camí és entre planer i de suau pendent. Més endavant ens farà allunyar alguns metres del cingle. Abans de arribar al santuari seguint el corriol, ens tornem a abocar a la cinglera en una mena de balcó natural que és el millor mirador d’aquesta part del recorregut.
Ens calen uns 7 minuts per arribar al Santuari de la Mare de Déu del Far i acostar-nos al mirador del far per fer l’última foto de grup, havent fet 16 km. empleat un temps total de 6 hores, 20 minuts. Per arrodonir aquesta fantàstica sortida ens arribem fins el restaurant de la Devesa de Pruit per fer un molt bon àpat.