Circ de Montlude, Val de Toran

Volta feta per tots els cims que conformen aquest "circ": Eth Cau de Naut, Tuc des Neres, Tuc des Crambes, Montlude, l'altitud màxima, i el Tuc de Barracomica. Cap problema tècnic. Només cal pujar fortament fins el primer cimet i la baixada, més aviat llarga. Es compensa per les contínues vistes que es tenen des dels cims i les carenes. Bosc molt preciós i sumament encantador el racó del Lac de Laujó.

Per arribar-hi: passat Vielha seguim cap a França (N-230) i, passat Les i Pontaut, deixem la N-230 i girem a la dreta cap a Canejan (indicat). Arribats a una cruïlla indicada seguim a la dreta fins al Refugi dera Honeria, seguim per la primera pista a la dreta, per on continuem uns 10 km amb un ferm en estat acceptable que puja fent llargues llaçades. Aparquem al costat de la pista, poc abans de travessar l’Arriu de Bordius.

Així doncs, aparco al costat de la pista, poc abans de travessar l’Arriu de Bordius, 1348 m. Inicio la caminada seguint la pista que aviat creua l’Arriu de Bordius i després s’orienta al nord en suau baixada enmig d'un bonic i obac bosc on hi ha diversos avets de bon tamany. Més endavant trobo una cruïlla de pistes indicada anant cap a Les (indicat, nordoest) i, just quan la pista es vol orientar al sudoest i trobo un pas barrat, deixo la pista i enfilo a l’esquerra per un camí herbat (sembla una pista abandonada) dins un bosc espès i en forta pujada. Poc més amunt deixo aquest camí-pista i segueixo un sender a la dreta que va pujant. Aquest sender esdevé més endavant un camí prou marcat (pista abandonada) que més amunt surt a una clariana, des d’on el camí suavitza el pendent, enmig d’avets de bon tamany. Després s’incorpora per l’esquerra un camí herbat i segueixo amb tendència al sud passant per un prat i arribant a una bifurcació de camins herbats, on vaig pel camí de la dreta tot pujant per un bosc cada vegada més esclarissat on es veuen diversos avets centenaris fins a sortir a un nou prat, des d’on ja s’endevina una incipient carena boscosa que segueixo al sud per un camí herbat força intermitent que m’acaba deixant en el poc destacat cim d’Eth Cau de Naut, 1812m.
Des del cimet baixo al sud per la carena fins un marcat collet, on deixo una pista a la dreta tot travessant un bonic i extens prat fins la Cabana d'Eth Cau de Naut. Continuu travessant el prat fins abastar una pista-camí pedregossa que segueixo a l’esquerra, pujant per terreny obert. Més amunt la pista-camí suavitza el pendent i es redreça fins finalitzar en una captació d’aigues, des d’on segueixo pujant per un corriol una mica perdedor (fites), que va travessant els vessants herbats amb matollar fent algunes llaçades. Un darrer tram m’acaba deixant en la carena, inici del llarg i panoràmic tram carener que enceto pujant sense camí evident, només a trams hi ha un indici de sender. Sempre pel fil de la carena acabo assolint l’herbat i arrodonit cim del Tuc des Neres, 2247m, amb una gran vista panoràmica.
Continuo per l’herbada carena ara davallant, amb un últim tram un xic més costerut que em deixa en un collet, on obvio un sender que volta el Tuc des Crambes pel seu vessant ponentí i enfilo la carena pel fil, que aviat esdevé una carena una mica rocallosa. Un últim tram cobert de matollar em deixa al cim del Tuc des Crambes, 2324 m, amb una panoràmica espectacular sobre l’imponent pero fàcil carena que em portarà al Montlude.
Des del cim segueixo un curt tram de cresta i baixo pel fil de la mateixa (algún rastre de sender) fins un collet, des d’on faig una curta pujada fins assolir una petita cota secundària, 2284 m. Continuo baixant fins un nou collet, on es passa per una pila de grans blocs recolçant les mans, tornant a pujar resseguint la carena fins assolir una nova cota secundària, 2298 m. Vaig fent un tram carener força horitzontal. Després un petit tram entre grans blocs on s’ha de recolzar alguna mà fins un collet des d’on s’inicia la pujada final que porta al Montlude. La pujada no representa cap dificulatat remarcable. Algún recolzament de mans, però res més. Al final una pala força dreta em deixa en un avantcim, des d’on amb un últim tram molt suau arribo al capdamunt del cim del Montlude, 2517 m, coronat per un vèrtex geodèsic, una creu i una extensa panoràmica de 360º, destacant a l’oest el massís de les Maladetes, i a l’est el Maubèrme.
Des del cim segueixo un sender (fites) que baixa per la carena fins el Còth der Estanh, on deixo el sender anant a l’esquerra sense camí per pendents herbats cap al fons d’una coma on es veuen diverses basses. Un cop al costat de la bassa més gran la deixo a la meva dreta i segueixo per terreny obert i herbat tot pasant a la vora d’algunes petites basses fins abastar l’ample Còth des Quate Batlles, on es connecta amb el PR que segueixo per un corriol al nord cap a l’evident Còth dera Barracomica, que assoleixo després d’una curta pujada. Des d’aquest coll vaig a l’oest pujant uns 100 i escaig metres fins el cimet de Barracomica, 2335 m. Bones vistes de la carena i Montlude que he fet. A sota, a nord destaca el Lac de Laujó.
Des del cim baixo a l’oest sense camí fins a enllaçar amb el sender que ve del darrer coll, que segueixo. El mateix va per terreny obert i herbat fins la coma-barranc que forma el Gòter de Corhila. Poc abans d’arribar al fons d’aquest barranc o coma, la senda (fites i antics senyals PR) tomba al nord, deixant el fons del barranc a la dreta fins arribar al Pas dera Potèrla, des d’on segueixo baixant pel sender que aviat va pel pedregós llit del barranc que dura poc, ja que després gira una mica a la dreta i s’esmuny entre el matollar pel vessant orogràfic dret del barranc i a certa alçada sobre el mateix, gairebè planejant. Vaig baixant fins arribar quasi al peu del Gòter de Corhila, punt on segueixo per una mena de careneta herbada sense senda clara. Desprès, baixo lleugerament pels pendents i vessants herbats fins el fons de la coma on hi ha el Lac de Laujó, al costat del qual es troba la Cabana deth Lac. Aquest estany miris des d’on el miris presenta una bella estampa. Des de l’extrem sud del mateix es pren un sender que voreja l’estany deixant-lo a la dreta i pujant. El sender aviat es difumina i es segueix pujant per terreny obert i herbat al fins abastar un ample coll. Del mateix es baixa per senderó fins la Cabana de Laujó, al bell mig d’uns bonics prats. Continuo la baixada per prats fins trobar un corriol que baixa ben rost i que es fica dins un bonic bosc d’avets amb camí clar que em porta a la pista tot pasant a la vora d’un avet monumental. Segueixo la pista uns pocs metres a l’esquerra fins el punt d’inici.