Circ dels Pessons

Pics dels Pessons, Ríbuls i Montmalús des de l’estació d’esquí de Grau Roig

Clàssic itinerari circular molt concorregut, especialment la primera part, per un dels circs lacustres més interessants del Principat d’Andorra.
Recorrerem un llarg rosari d’estanys, guanyarem la carena que tanca el circ per migdia i ens enfilarem als tres cims que la coronen, des dels que gaudirem d’una dilatada panoràmica de tot el Pirineu oriental.
Tot i que està realitzat en sentit antihorari, també pot fer-se al revés.
Ens camins son ben fressats i, en part, senyalitzats. Sense neu, és un itinerari fàcil. La única dificultat la trobarem al Pic de Ríbuls on ens caldrà grimpar (passos curts de IIº) per accedir-hi. És opcional i podem esquivar-lo sense que l’itinerari perdi atractiu.

Accés
Fins no fa molt es podria pujar de l’aparcament de Grau Roig, a la riba de l’Estany Primer, en vehicle particular. Actualment la pista és tancada i cal accedir-hi amb autobús o a peu.
El primer transport surt a les 10 del matí, un horari poc apropiat per als excursionistes. L’alternativa és emprendre a peu el quilòmetre i mig de pista i dos-cents metres de desnivell fins a l’estany —tant a l’anada com a la tornada— d’un tram gens agraït, paisatgísticament parlant, per començar a gaudir de l’itinerari.

Grau Roig (2100m)
Pel costat del telecadira de la Cobil prenem la pista que, desprès d’una llarga colzada, puja a l’Estany Primer, on hi ha un restaurant.

Estany Primer (2300m)
Hi ha rètols indicadors. Prenem el GR 7 i el GRP vorejant l’estany pel marge hidrogràfic dret (esquerra en el sentit de la marxa) en direcció a la Collada dels Pessons (S). Camí molt fressat, senyalitzat amb pintura blanc i vermella i punts grocs.
Al cap de l’estany deixem a mà esquerra un ramal del GR que puja a la Coma Estremera i continuem vorejant-lo a mà dreta (SW).
Superem una graonada i continuem guanyant alçada pel costat d’un rosari d’estanys i estanyols, els més grans del quals són el Rodó i el del Meligar.

Camí dels Estanys de la Solana (2490m)
Bifurcació indicada. Per la dreta arriba el camí de l’Estany Primer pels Estanys de la Solana. Continuem amb la mateixa direcció (SW).
Aviat passem pel costat de l’Estany de les Fonts i podem albirar les ziga-zagues del camí que puja a la collada dels Pessons.
Ens anem encaixonant a la capçalera del circ, tancada entre els pics d’Ensagents, dels Pessons i de Ríbuls. Quan som a l’alçada de l’Estany del Cap dels Pessons, creuem una curta tartera i escometem la pujada al coll entre generoses llaçades.

Collada dels Pessons (2815m)
Ampla i planera, nexe d’unió entre els cordals dels cims de l’Alt de Gargantillar (o Pic dels Llops), d’Ensagents (o dels Pessons) i dels Pessons (o del Gargantillar).
Propers al cordal carener superem una ondulació, baixem i encarem la pujada al cim dels Pessons (ESE).

Pic dels Pessons (2864m)
També anomenat Pic del Gargantillar. És un tossal planer, inclinat suaument a migdia, tallat abruptament pels altres vessants.
Situat al punt més alt de l’itinerari, hi gaudim d’una dilatada panoràmica del Pirineu oriental: Des del massís de la Maladeta al del Canigó, dels crestalls de Juclar i el Rulhe al Cadí.
Propers a la carena baixem en direcció al Pic de Ríbuls (SE), cim tricèfal format per un tossalet sobre el mateix cordal carener (occidental) i dos cons separats (central i oriental). El més alt és el central.
Davallem del cim occidental a al collet amb el central, per on es despenja a mà dreta una canal herbada. Si no ens interessés fer cim, emprendríem directament la canal.

Pic de Ríbuls (2824m)
També conegut com de l’Àliga. Per accedir-hi des del collet sobre la canal herbada, ens cal grimpar i desgrimpar un curt ressalt darrera el qual trobem una bretxa, des de la que escometem el con cimer esbiaixadament, amb tendència a la dreta, anant a passar per sobre una placa rocallosa molt evident, inclinada i llisa però amb bons agafadors. Grimpades que no superen el IIº, en algun punt amb moderada exposició. Roca mediocre (atenció si es va en grup!).
Retornem fins a la canal herbada i la davallem. Malgrat el fort pendent el camí hi és definit i no ha de suposar cap dificultat amb terreny sec.
Al final de la canal procurem perdre quan menys alçada millor i flanquegem a mà esquerra per sota els cims central i occidental, fins al collet anomenat Pas de Ríbuls. En aquest punt, continuem flanquejant (E) pel vessant de l’estany de Montmalús tot esquivant una elevació del terreny.
De nou a la carena davallem (E) seguint-la fins a un collet des de on, en moderat pendent, atenyem el Montmalús.

Pic de Montmalús (2781m)
Baixem (ESE) per camí evident a la collada de Montmalús on continuem davallant (N) per la Coma Estremera, per camí fàcil i fressat.

Estany de Coma Estremera (2393m)
Hi arriba un teleesquí des de Grau Roig. També hi passa el GR 7 qie, si el prenem a mà esquerra, ens menaria a l’Estany Primer.
Retornem a Grau Roig seguint les pilones del teleesquí. També podríem baixar seguint la pista que surt a mà dreta, però és pedregosa i resulta incòmode.