Circular al Refugi de Prat Primer

25/10/20

Seguint amb el projecte de visitar la totalitat de refugis lliures i guardats de l’extensa xarxa que hi ha al Principat d’Andorra, segellant en cadascun d’ells el passaport patrocinat pel Govern i l’Oficina de Turisme d’Andorra, ens hem dirigit aquest cop al de Prat Primer, que pertany a la parròquia d'Andorra la Vella, situat a 2.235 mts. d'altitud, a la capçalera del riu de la Comella, als peus de la collada de Prat Primer. Té la mateixa estructura constructiva que la resta de refugis del Principat, havent-se inaugurat l’any 1.981, disposant de lliteres per a sis persones, taula, bancs i llar de foc, així com una font d’aigua al costat mateix.
Per visitar-lo hem seguit un recorregut pràcticament circular, que comencem al berenador de la Comella, pujant per una zona coneguda com el Riguer, travessada pel riu de la Comella, i tornant pel bosc de la Caülla. És un itinerari que sense neu no presenta dificultats tècniques (amb neu, el tram inicial del camí dels Certeresos, presenta un flanqueig molt exposat i delicat), ja que sempre transites per camins fressats, fitats amb els característics punts grocs i força pals indicadors, doncs estem en la perifèria geogràfica de la vall de Madriu-Perafita-Claror, on s’han esmerçat força recursos a l’hora de senyalitzar els senders que conformen aquest indret, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2.004.

Per arribar al punt d’inici de la ruta, venint de la Seu d’Urgell, un cop passada la frontera, s’ha de seguir CG-1, creuant Sant Julià de Lòria i just a l’entrada d’Andorra la Vella, trencar a la dreta, per la primera sortida, en la gran rotonda que regula aquesta intersecció. Agafem ara la carretera de la Comella i de la Plana (CS-101), que va guanyant alçada en successives giragonses, fins, a l’alçada del km. 4, després de passar per l’accés a un pàrquing de pagament, on veurem un encreuament a la dreta que porta al conjunt residencial Comella Parc. Seguim per aquí uns pocs metres i a l’esquerra ja tenim la zona d’aparcament. El berenador queda per sota a la dreta i des d’aquí no s’acaba de veure.

Comencem a caminar en direcció a uns plafons informatius i un pal indicador, al costat de l’accés a una pista tancada amb una cadena, seguint les indicacions de Prat Primer, que en aquest primer tram coincideix amb l’anomenat circuit de les Fonts. Avancem per un camí ample i fressat que va pujant per dintre d’una espessa pineda, trobant diversos encreuaments (degudament senyalitzats), que anem deixant enrere, així com una font.
Seguint sempre el traçat evident del camí, arribem a una nova cruïlla, la del camí de l’Avier, que és precisament per on tornarem. Pocs metres més endavant passem a tocar el cortal de la Plana, antiga edificació ramadera amb marges de pedra seca, punt en el que el sender, que fins ara era força ample, esdevé ja un camí més propi de muntanya. Creuem sense problemes una tartera i avancem ara per un terreny una mica més obert, travessant el riu de la Comella, a l’alçada de la font de la Tartera Gran. Tornem a entrar en el bosc, pujant sense descans per la riba dreta orogràfica del riu, que en algun punt forma petits salts d’aigua, seguint els senyals grocs, tot i que el camí és molt evident, fins que més o menys a la cota 2.000 veiem que el grau d’inclinació disminueix i arribem a una mena de planell inclinat, amb nerets i grans blocs de granit dispersos, que travessem fins arribar a un prat herbat, completament despoblat d’arbres, des d’on alçat a la dreta veiem el refugi.

Estem en un indret que esdevé una bonica balconada sobre les serralades occidentals d’Andorra (del grup del Comapedrosa al Pic de Font Blanca, passant pel sector de la Pica d’Estats, tot i que amb els Casamanya pel davant), als peus de la collada de Prat Primer, que és cap a on marxa el camí pel que veníem, en direcció al sectors de Claror i Perafita. Hem invertit fins aquí, al nostre habitual ritme tranquil, una mica menys de 2,30 hores, salvant un desnivell positiu de 900 mts., en uns quatre quilòmetres, marcant el GPS un sol metre de baixada.

Continuem el cercle marxant pel darrere del refugi, en direcció al NW, seguint pel mig del prat una senda una mica perduda, tenint clar que hem d’anar a flanqueig pel vessant de la muntanya que cau sobre la vall per la que hem pujat, però en poca estona ja trobem els punts grocs i, el que és més important, l’evident traçat de l’anomenat camí dels Certeresos, doncs porta al poble de Certers (també escrit Certés), a través del collet de Costasseda, per on passa el G.R. 7, tot i que nosaltres no hi arribarem pas fins allà.

Progressem per aquest estret però fressat camí que avança penjat sobre la vall i que, com hem comentat al principi, amb neu ha de ser força exposat, doncs en aquest primer tram anem molt penjats, malgrat els arbres i el sotabosc ens treguin aquesta sensació. Sense guanyar ni perdre gaire alçada, gaudim d’una panoràmica aèria sobre Andorra la Vella i les Escaldes, al fons de la vall, i la serra d’Enclar, amb els pics de Carroi, d’Enclar i el Bony de la Pica, alçats per sobre seu. Poc a poc ens endinsem al bosc en un flanqueig més tranquil, fins que arribem a una mena de clariana herbada, on hi ha una antiga antena. És la collada de la Caülla.
Un rètol indicador ens diu que hem de seguir avall i a la dreta, però primer anem a contemplar les vistes que tenim sobre la urgellenca vall del Valira o la parròquia de Sant Julià de Lòria que queda enclotada. Deixem aquí el camí que marxa cap a Certers i iniciem un descens molt intens, fent ziga-zagues per terreny esmicolat i dret, fins trobar un nou encreuament senyalitzat. Marxem a la dreta, ara per un sender més tranquil i agradable de fer, avançant pel mig dels pins, fins que de sobte, tornem a perdre alçada de forma severa, passant pel costat d’una gran llosa inclinada, que forma una balma al seu interior. És un descens molt directe, però per un sender evident, fet que ajuda a no perdre la orientació, cosa que no és sempre senzilla, si la tardor ha cobert el terra de fulles seques. De totes maneres, seguim trobant els punts grocs. Deixem a l’esquerra la desviació que porta a la font del Cuc i seguim cara avall.

Poc abans d’arribar a l’alçada del riu de l’Avier, sobre la cota 1.700, veiem que hi ha una cruïlla sense pal indicador, però amb punts grocs i molt poc més endavant una altra, que és per on teníem pensat baixar, per dibuixar un recorregut 100% circular, però un rètol de fusta col·locat en un pi ens informa que el camí està tancat per risc de despreniments, per tant, seguim per on venim pel camí que ens ha de dur fins a l’encreuament amb el sender de Prat Primer.
Travessem la llera del torrent per on davalla el riu de l’Avier, travessem una tartera i arribem al camí per on hem pujat, just a l’alçada del cortal de la Plana.

Per fer-ho una mica diferent, en la primera cruïlla que hem trobat, ja integrats al camí de Prat Primer, ens hem desviat a l’esquerra per visitar la font de la Ruta, que forma part del circuit de les Fonts. Es dona el cas que ens trobem amb el camí tancat que hem descartat baixant de la collada de la Caülla, degut al rètol que ens desaconsellava passar-hi, amb la sorpresa que en la seva part baixa no hi ha res que ho indiqui, per tant, en el cas d’haver fet el recorregut inicialment previst en sentit invers, no sabem amb què ens hauríem trobat, doncs està fitat amb els punts de pintura groga.
I sense més a destacar, desfem el que ens queda fins a l’aparcament del berenador de la Comella, on tenim estacionat el vehicle.

Ressenya de xrs1959