Circular Arenys de Munt-Ca l'Amar-Turó Bandera-Corral Forn-Turó Vilanegra-Turó Mig-Turó Montalt-Creu Rupit-Santuari Lourdes

Ajuntament d'Arenys de Munt

Inici i final del recorregut. Seguim per Rambla de l'Eixample en sentit ascendent.

Continuem recte

Seguim per Rial de Can Cornell. Si és època humida o està enfangat podem optar pel passeig del voral de la Carretera de Lourdes. Ambdós camins van paral·lels fins uns metres més amunt. Com que a la tornada tornarem a passar per aquest punt, també podem triar una opció per l'anada i una altra per la tornada.

Seguim cap a la dreta

Continuem per Carretera de Lourdes.

Carretera de Lourdes

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i enfilem el corriol.

Zona de pícnic de Ca l'Amar

70 taules i bancs de pedra amb dos blocs de 6 barbacoes. Per fer-ne ús cal pagament previ al bar del Santuari.

Ca l'Amar de Sobirans

El mas de Ca l'Amar a tocar de la Riera de Sobirans és una casa aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Les façanes, a l'alçada de la planta baixa, estan revestides de paredat. Les obertures estan emmarcades per maons a plec de llibre. Té afegits per darrera posteriors a la construcció de l'edifici i un afegit frontal coetani. La casa era propietat dels Amar i en la finca adjacent va ser on posteriorment la família Font de Badalona va construir el Santuari de Lourdes.

Girem a l'esquerra

Camí Amagat

Trencall

Cap a la dreta, un corriol senyalitzat amb marques grogues ens permet arribar fins dalt del Turó de Ca l'Amar. Després tornem a aquest punt i continuem per sender en la direcció que anàvem.

Turó de Ca l'Amar o Turó de la Bandera

416 metres. Dalt del turó, una placa amb inscripció homenatja un muntanyenc de la zona.

Continuem recte

Camí del Corral.

Mirador de Montalt

El Corral d'en Forn

El Corral d'en Forn és una masia dels segles XVII i XVIII. No és una de les masies més destacades arquitectònicament però, situada a uns 400 metres d'altitud, sí que en va ser una de les referents respecte l'estil de vida de muntanya. En aquesta masia, la família Forn de Torrentbó hi tenia el ramat, d'aquí el nom de Corral d'en Forn. A més del corral, hi havia conreus, com ara la vinya, que va poder ser conreada a aquesta altura perquè es trobava al costat solell.

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Deixem la pista i agafem el corriol en pujada. Cal prendre-s'ho amb calma, ja que aquest és un tram de força pendent. Pel camí trobarem diverses fites que marquen el traçat del camí.

Vista panoràmica

Turó de Vilanegra

533 metres. En aquest entorn hi ha un bosc amb abundància d'alzines sureres.

Girem a l'esquerra

Plana dels lladres

A banda i banda hi trobem un espès alzinar entre el que hi ha també grans blocs de roca granítica.

Seguim recte

Creuem la pista i continuem pel corriol en pujada del davant.

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a la dreta

Turó del Mig

551 metres. En aquest indret hi trobem acumulacions de grans blocs de roca granítica desordenats, de diferents mides i arrodonits que s'acumulen de manera horitzontal o inclinats. Aquestes formacions capricioses tenen el seu origen en la meteorització, i posteriorment, l'aigua de la pluja desfà el feldespat i la roca inicial es trenca i dóna lloc a formes arrodonides i un material sorrenc que coneixem com a sauló.

Seguim cap a l'esquerra

Continuem recte

Seguim pel camí del davant amb un primer tram amb forta baixada on cal extremar les precaucions.

Coll de la Ferradura

512 metres. En aquest punt conflueixen els límits municipals d'Arenys de Munt, Dosrius i Sant Vicenç de Montalt. En aquest indret hi trobem la Pedra de la Ferradura, un gran bloc de roca granítica que marca l'ascena al Turó de Montalt. De les dues roques que hi ha, la més petita té un gravat que sembla representar una ferradura, i encara que se'n desconeix el significat es creu que podria ser una antiga marca de delimitació de les antigues parròquies. Travessem a l'altra banda de la pista i agafem el camí que puja cap a l'esquerra per arribar al Turó de Montalt. Després, en baixar del turó tornarem a passar per aquest punt.

Girem a la dreta

Deixem el sender i prenem el corriol en pujada entre el bosc.

Seguim cap a l'esquerra

Turó de Montalt

597 metres. El cim del Montalt està repartit pels termes municipals de Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Sant Vicenç de Montalt. A tocar del punt més alt, hi ha un vèrtex geodèsic (referència 297116001 de l'ICGC), des d'on es gaudeix d'una bona panoràmica.

Girem a l'esquerra

Coll de Paietes

557 metres. Seguim cap a la dreta.

Seguim cap a la dreta

Brolleta de Montalt

Coll de la Ferradura

Seguim per la pista cap a l'esquerra.

Girem a la dreta

Girem a la dreta

Camí Ral.

Creu de Rupit

Contràriament al que es creu, el topònim de la Creu de Rupit fa referència a una cruïlla de camins i pren el nom de la plana de Can Rupit. En aquesta collada, que separa els termes municipals de Dosrius i d'Arenys de Munt, es creuen quatre camins: el Camí Ral de Mataró (d'on venim); el camí que mena a Canyamars (el que hi ha a la nostra esquerra); el del Corredor (recte davant nostre); i el d'Arenys de Munt (el de la nostra dreta). En aquest punt sempre hi ha hagut una creu, la qual és un element emblemàtic que constitueix una fita dins del paisatge de l'entorn. La creu original era de fusta de pi i fou cremada per una bretolada. Tot i que no se'n coneix la seva funcionalitat, és probable que servís de senyal de cruïlla de camins; encara que no es pot descartar que també tingués un sentit religiós, tot i que ningú recorda que s'hi haguessin fet processons, benediccions o actes religiosos. La creu actual fou construïda pels voltants de la dècada de 1980, per encàrrec de la família Sagalés Corrons. Es tracta d'una creu llatina aïllada i formada per dos tubs circulars de ferro, amb els braços lligats per una creuera central i els extrems tapats amb peces poligonals roscades. Està pintada de color negre i encastada en un fonament de formigó enterrat sota terra.

Girem a la dreta

Font de Can Jaume Alzina

Aquesta font és a tocar del Torrent de la Milans i uns metres més avall de l'antic mas de Can Jaume Alzina, actualment en ruïnes i engolit pels esbarzers i la vegetació salvatge. Té forma d'abeurador, sempre ple, de manera que l'aigua sobrant surt pel sobreeixidor i cau per la pedra curs avall.

Font de l'Aigua Roja

És una de les fonts més conegudes dins el terme municipal. Situada a pocs metres del Camí Ral, aquesta font era un punt de parada obligat, ja que era un lloc per abeurar els animals que feinejaven per aquests entorns o que anaven en ruta pel camí a Rupit. Ara, en canvi, és un punt de parada per a caminants, ciclistes i corredors. Té forma d'abeurador, i quan raja, l'aigua sobrant surt pel sobreeixidor i cau per la paret per seguir el seu curs, pendent avall. A més, és una font amb la característica de ser rica en ferro, fet que s'evidencia si ens fixem en el color groguenc que pren el fons de l'abeurador, i aquest és precisament el motiu del seu nom. La font va ser restaurada l'any 1995 i l'any 2005 un minaire va fer l'arranjament de la conducció. Actualment, però no brolla de manera constant. Aigua ferruginosa.

Seguim per la dreta

Camí Ral

Pont de Ca l'Artés

El Pont de Ca l'Artés es va construir amb els enderrocs de l'antiga rectoria. Es diu que el pont conté un misteri: una antiga estatueta de sant Martí que va quedar destruïda durant un incendi i que s’amaga entre les pedres.

Girem a la dreta

Zona de pícnic de Can Pins

Té unes 65 taules i 1 bloc de 6 barbacoes.

Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

El Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt és conegut també com el Santuari de Lourdes de Sobirans, ja que es troba a tocar de la Riera de Sobirans, és a dir, la la riera d’Arenys de Munt coneguda arreu per les seves fortes i dramàtiques “rierades” tant a Arenys de Munt com, sobre tot, a Arenys de Mar. El Santuari té la reproducció de la gruta de Santuari de Lorda a França; i és un lloc on s'hi barregen la devoció religiosa i el plaer per menjar. La història s’inicia l'any 1922, quan dues persones de la vila, després d’haver fet el pelegrinatge a Lourdes a França, van voler difondre aquella devoció i sentiments, a la gent d’Arenys de Munt i rodalies donant a conèixer dades, postals de la verge francesa, entre altres. Així va començar una campanya de recollida de diners per poder sufragar una imatge de la Verge del santuari francès, que en arribar a Arenys de Munt va ser ofrenada a la parròquia el 15 de juliol d’aquell mateix any. Aleshores, la idea era trobar un lloc per fer una cova similar a la francesa, i finalment van aconseguir que una veïna del poble, propietària del mas de Ca l'Amar de Sobirans, cedís una propietat 600 m2 de terreny. Immediatament, van començar les obres de construcció de la Cova per la Verge, inaugurada el 21 d'abril de 1924. La primera cova era molt diferent a la que coneixem avui dia, feta de rocs i sense la tanca protectora. Al llarg dels anys s'han anat fent diverses transformacions fins arribar a l'actual. La imatge actual de la Verge és de pedra, i data del 1981. Els voltants del Santuari van estar habilitats com a zona d’esbarjo i per a menjars a l’aire lliure amb diverses zones de taules, bancs, fonts i barbacoes. També hi ha un restaurant amb bona fama culinària i un ampli aparcament.

Font Nova de Lourdes

Aquesta font va ser construïda davant del restaurant en substitució de la Font dels Tres Brocs que estava situada a tocar del Santuari i que va ser enderrocada. Al costat de la font hi ha una zona de pícnic amb 16 taules i bancs de pedra i un bloc de 6 barbacoes. Per fer-ne ús, cal pagament previ al bar del Santuari.