CIRCULAR BALMA DE CAL PERDIU

Ruta número 3 del llibre " Balmes Encontades" d'Antonino Mestres. Desembre 2017

Comencem l'itinerari al Mas del Tronc, refugi guardat de muntanya mitja, situat al vessant nord de la serra de Rubió, dins l'entitat de població de Maçana, a la comarca de l'Anoia. Hi arribem des de la carretera BV-1031 d'Igualada als Prats de Rei, per una pista que surt en el PK 9 on hi ha indicadors.

Parlar de la balma de Cal Perdiu o d'en Marimon i Casulleres és parlar d'un indret desconegut fins i tot per gran part de la gent del territori que l'envolta. No es tracta d'un lloc gaire visitat, en part per la manca de senyalització, però sobretot per l'espessor de la vegetació que la fa invisible fins que no hi topes. Es tracta d'un amagatall perfecte i és per això que en el passat va ser refugi de bandolers, entre els quals hi buscaren abric la colla d'en Marimon i Casulleres. Aquella colla de bandolers tenia molta relació amb aquests paratges ja que, al voltant de 1840 malgrat ja s'havia acabat la Primera Guerra Carlina, en Marimon i en Casulleres, perdedors d'aquell conflicte, encara feien la guerra pel seu compte assaltant, robant i passant comptes personals de difícil explicació. Nombroses partides de les Esquadres Catalanes els perseguien incansablement fins a topar amb ells el dia de la Festa Major de Rubió de 1841 quan, advertits per un confident, els sorprengueren a Rubió a la sortida de missa abans no poguessin atemptar contra l'alcalde tal com tenien previst. Aquell dia no van poder tornar a l'amagatall de Cal Perdiu perquè foren abatuts, després d’una llarga persecució, a la plaça de les Bruixes de Rubió.

L'any 1985. En Josep Maria Vives i Vidal, industrial igualadí, publicà: " Els Vives de Rubió", edició d'uns apunts familiars a partir de records viscuts i documents recuperats dels avantpassats. En un dels relats d'aquesta publicació, en Josep Maria Vives explica aquesta història de bandolers i desvela que l'Alcalde que volien matar els malfactors era el seu avi, en Ramon Vives i Queralt. La família Vives encara conserva la "Cruz de Maria Isabel Luisa" que li fou concedida al seu avi arran d'aquells fets.