CIRCULAR BALMA DE LA VANSA- TÒRREC/VILANOVA DE MEIÀ

Ruta número 5 del llibre " Balmes Encontades" d'Antonino Mestres. Desembre 2017

Per acostar-nos a Tòrrec cal agafar el trencall que hi ha al PK 11 de la carretera C-74 d'Artesa a Tremp. Aquest trencall està davant del petit poble de Montargull que hi ha a peu de carretera. L'indicador de la cruïlla ens conduirà a Tòrrec en poc més de quatre quilòmetres. Iniciem la caminada darrere mateix de l'església de Tòrrec, en l'espai per aparcar que hi ha entre l'església i la bàscula que es troba al costat de la carretera d'accés.

Quan veus per primera vegada una foto d'aquesta balma, tens la sensació d'estar veient el diorama d'un lloc inventat, concebut per decorar un pessebre de Nadal. Si la llum del dia li és favorable sembla la cara enrogida d'un gegant que obre un ull quan trenques el silenci del barranc on reposa.
Som en terres situades a l'extrem oriental del Montsec de Rúbies, a tocar del poble de Tòrrec. En el passat, Tòrrec, Boada i Lluçars formaven part de la jurisdicció senyorial de la baronia de la Vansa, més tard constituïts en municipi i finalment agregats a Vilanova de Meià. Tòrrec rep les aigües dels engorjats barrancs de Coveta, Tartera i Fontfreda. En aquest darrer hi trobem, enfilada, la balma de la Vansa de la qual es té constància ja en el segle XI. El topònim de la Vansa es troba documentat de molt antic com a Lavansa, Lavancia, Lavanza... i la seva etimologia, en discussió, però de ben segur relacionada amb l'aigua. En algun moment va ser un espai fortificat i les seves pedres, juntament amb les de la propera església de Santa Maria de la Vansa, van ser aprofitades més endavant per a la construcció de les estructures que encara avui es conserven.
Només arribar al cingle rogenc per la part oriental, veiem un corral amb tancament de pedra i porta de fusta, situat en la part inferior de la balma com si es tractés dels baixos de l'edifici. Més endavant, uns malmesos i descalçats esglaons de pedra donen accés al conjunt principal d'habitatges situat a l'extrem occidental de la gran balma allí on encara una boixa ens fa imaginar l'existència d'una tina o cup de vi. A continuació, porta d'entrada a un recinte amb un carreró que distribueix a dreta i esquerra: celler, cuina, forn de pa, sala amb llar de foc, escala d'accés a habitacions superiors, etc. A l'extrem oposat i fora ja del recinte de cases, nombrosos espais d'alçada més reduïda però igualment ben orientats cap al sud-est.
Tot plegat, una experiència inigualable en un entorn de pau i silenci.